22 de març 2015

Poder amb tot

Ja fa un parell de setmanes que em van treure dos queixals del seny, i deixant de banda la sensació desagradable de sentir que t'arrenquen part de tu, el postoperatori i el tractament van anar perfectament, cap infecció ni dolor en excés. De fet, vaig deixar de prendre els analgèsics un parell de dies abans del previst, senyal que la cosa avançava sense gaire patiment.  

La operació van ser deu minuts, un pim-pam: disfressar-se una mica, anestèsia, el moment culminant i cap a casa, que ja n'hi havia un altre esperant darrere meu. De tota manera, no vaig tenir cap queixa del procediment, tant el doctor com la infermera van tractar-me molt bé i van intentar treure ferro a una situació gens còmoda per mi. Recordo especialment aquell moment en què et comencen a preguntar tot de coses, com ara d'on ets, quines coses t'agraden o a què et dediques, per tal de distreure l'atenció i trencar una mica el gel. En respondre que feia la tesi en inflamació i càncer, el metge va deixar anar un "Esto de las muelas no es nada... Buf, si puede con una tesis puede con todo". 

Res més a dir. 

07 de març 2015

Sempre tenim alguna cosa a dir...

... i dir-ho per escrit, a través d'un post, d'una carta o d'una postal pot ser una bona manera de fer-ho. Així que avui us presento una manera original d'aprofitar un paper de regal: fent una postaleta d'origami desplegable. És molt senzilla, no cal ser gaire manetes per fer-la, i en deu minuts està llesta!


02 de març 2015

Braç de gitano de taronja i xocolata

Un aniversari ha de celebrar-se forçosament amb un pastís, i com és normal, pensant en l'homenatjada. A la meva mare li agrada molt la xocolata i la taronja, així que es tractava d'intentar incloure els dos ingredients i decorar les postres amb una mica de gràcia. I després de l'intent de l'any passat, enguany he de dir que me n'he sortit i que va quedar de conya! Dissabte al vespre, després de passar tot el dia fora de casa fent una barbacoa a casa d'uns amics, encara vaig tenir valor de posar-me gairebé tres hores a la cuina per fer un braç de gitano farcit de crema de taronja. I per guarnir-lo vaig intentar fer les meves pròpies taronges confitades i cobertes de xocolata també, les quals últimament veig a tots els aparadors de les pastisseries. 

El procés és laboriós i es fa força merder, almenys amb les eines que tinc jo a la cuina (i a sobre no tinc rentaplats)... Però el resultat s'ho val!

Per una banda, vaig fer la crema de taronja i el pa de pessic, tot vigilant que la crema no es tallés i que la massa no es torrés massa, ja que llavors es trenca i no es pot enrotllar. I per sobre, xocolata del 70% fosa, això sempre!




Mentrestant, la fruita s'anava confitant a foc lent dins un cassó, fins que una hora més tard la vaig assecar al forn i la vaig recobrir de xocolata. L'almívar restant també el vaig aprofitar, ja que em va servir per amorosir una mica el pa de pessic. 



I com que quan fem les coses per parts el que més interessa és veure com totes elles encaixen entre sí i teixeixen un magnífic resultat final, heus aquí la joia de la corona de l'aniversari. Suposo que pel to del post es nota, però he de dir que en vaig quedar molt i molt satisfeta, posaria la mà al foc que és un dels pastissos que millor m'ha quedat. Per suposat, no en va quedar ni una engruna!