08 de gener 2015

Anar fent

Les èpoques de sequera blocaire se solen relacionar amb el "no saber què dir", el "no tinc temps", o bé haver obert el bloc amb un objectiu concret el qual ja ha estat assolit. Un cop arribats a aquesta situació, es pot procedir a abandonar el bloc, a tancar-lo o bé a deixar-lo en stand by, a l'espera de tornar a "saber què dir", tornar a "tenir temps" o tornar-lo a necessitar amb un nou objectiu.

Hi penso sovint, en aquest racó que tinc mig abandonat, el tinc força present. Molts cops he rumiat qui era jo al 2008, què em motivava a fer gairebé 200 posts, i què sóc ara, què motiva la buidor que acaba omplint els dies d'un bloc que enguany farà vuit anys. 

Quan vaig obrir el bloc no em vaig plantejar cap mena d'objectiu a assolir, no pretenia arribar a un número de posts concret ni tenir una determinada periodicitat. No era un bloc temàtic ni de cuina, ni de cinema, ni de jocs, ni de llibres, per tant tampoc sabia què hi escriuria. Sense cap mena de restricció ni d'imposició per part meva, el camí era fàcil i planer: seria un lloc, el meu lloc, per senzillament anar fent.

I començo un 2015 plantejant-me què m'allunya d'ell, del bloc, cada cop que obro l'ordinador. A la feina treballo més que mai, però res m'impedeix dedicar una estoneta del meu dia a la blogosfera. Visc, penso, i em nodreixo del món i de la seva gent, hi ha desenes d'esdeveniments i sensacions cada dia dels quals en podria dir alguna cosa, gairebé sembla impossible no tenir res a dir. I és que no és res d'això, sinó que dins meu hi ha una mena de comporta que no vol deixar sortir res. Un bloqueig interior, enclaustrar-se en un mateix, no voler deixar fluir opinions profundes, sentiments contradictoris, pors sense fonament, dubtes sobre el món que m'envolta. Segur que molts tindríeu la resposta a el que guardo per a mi mateixa, o bé opinions amb cara i ulls, o bé comentaris amb certa gràcia per trencar la norma, no ho dubto pas. Però no tinc l'empenta per donar-vos material per a que ho feu, o per a que senzillament us entretingueu una estona llegint. 

Potser he de tornar a buscar aquelles ganes de compartir experiències i bajanades, o potser aquest estancament i aquesta espurna de ranciesa i aïllament han arribat per a quedar-se, ho desconec. No sóc de pensar en mi mateixa, no faig reflexions profundes sobre què sóc, on vaig, com estic o què vull fer, senzillament vaig tirant. Per tant, seguiré amb la màxima originària del bloc, aquell anar fent que m'ha portat a gairebé vuit anys de vida virtual, esperant tenir ganes d'oxigenar-lo de tant en tant. 

Benvingut 2015.