25 d’agost 2015

De ruta pel congost

La sensació de vacances encara resisteix, s'aferra al dia a dia, i no seré pas jo qui la faci marxar. Així que sense pressa, i amb tot un cap de setmana per endavant, he fet una generosa escapada per celebrar l'adveniment del meu quart de segle. Un regal fantàstic que m'han fet per treure'm una espineta que ja tenia clavada de feia temps: una ruta en caiac pel Congost de Mont-rebei.



Sense paraules. Jo, tan enamorada de les profunditats pirenaiques, he de dir que l'Alta Ribagorça té cops amagats. Un entorn preciós, una història geològica perfectament apreciable, un pantà d'aigües color turquesa... Un dia per recordar. Envoltat de penya-segats de fins a cinc-cents metres i aus rapinyaires sobrevolant el congost, la natura es fa palesa i no pots evitar sentir-te petit i alhora meravellat. 

El dia va ser plàcid, ni massa calorós ni massa fred, ideal per gaudir de l'excursió a temperatura de comfort sense patir una insolació. Fins i tot una petita tempesta d'estiu de poc més de deu minuts ens va respectar, ja que ens va enganxar just quan dinàvem a recer d'un sortint de roca. Després, la calma i el sol que torna a treure el cap, com si no hagués passat res.  

Un record ben dolç, amb un grapat d'imatges gravades a la retina i al disc dur de l'ordinador, que amb l'edat ja se sap que la memòria va fallant. 

9 comentaris :

  1. És una experiència fantàstica i l'entorn és inigualable. De vegades ens cau la bava amb coses que hi ha a l'altra punta del planeta, quan ben a prop de casa tenim indrets com aquest. No ens els podem deixar perdre, ja veig que tu poses fil a l'agulla. Vas dient que tornes a la feina, que s'acaben les vacances... però en els dos darrers posts ens mostres un sofà tocant a la vora del mar i una excursió en caiac a Moint-rebei. Això és el que entens tu per tornar a treballar? Molt bé, molt bé.

    Ah, i per molts anys! Quart de segle? Doble motiu per plorar per mi. Primer perquè ets molt jove! I després, perquè recordarem una vegada més que vaig descobrir el teu blog quan en tenies 16...

    ResponElimina
  2. És un paratge fantàstic, potser una mica massa tocat per els humans, que de no ser aixi potser no veuriem. Jo hi tornaré la vaig fer a peu i ara em queda el caiac.
    Felicitats per el quart segle.....

    ResponElimina
  3. És un paratge fantàstic, potser una mica massa tocat per els humans, que de no ser aixi potser no veuriem. Jo hi tornaré la vaig fer a peu i ara em queda el caiac.
    Felicitats per el quart segle.....

    ResponElimina
  4. 25 anyets, que bonic, felicitats!! I que puguis gaudir de moltes aventures com aquesta, it sounds good!

    ResponElimina
  5. Per molts anys, Laia!

    Sembla mentida que aquella noia que anava a l'institut i no sabia què fer ja tingui 25 anyets!

    ResponElimina
  6. Que xulo!! N'havia sentit a parlar però no l'havia vist el congost!!

    Per molts anys :D I com diuen tots... ha passat molt temps des dels 17!! (recent fets quan vaig conèixer el blog)

    ResponElimina
  7. Primer de tot, moltes felicitats!!!

    I si, el congost és preciós! Des de fa un any em va perseguint. Gent de diferents àmbits hi heu estat i està apuntat a la llista. Espero que sigui en breu!

    ResponElimina
  8. Felicitat pel quart de segle! A partir d'ara decadència xD No, es broma, fins als 30 encara s'aguanta bé, després... després.... ja no ho se xD

    Caiac? No n'he fet mai, però el lloc sembla guai, encara que sembli molt calmat, barranquisme o hidrospeed semblen més emocionants :D

    ResponElimina
  9. XeXu, ehem ehem... Els caps de setmana segueixen sent caps de setmana, malgrat haver reprès la rutina. I per tant ha de ser sinònim de descans i d'oblidar que dilluns hi hem de tornar, no? I ara que fa bon temps per fer aquestes coses, s'ha d'aprofitar. Gràcies per les felicitacions també, ja veus massa anys rondant per aquí ja...! Tot i que últimament de manera molt precària, oi... Tant a nivell de publicació com a nivell lector, que sóc pèssima! Què hi farem, tot té el seu ritme, el seu lloc i el seu moment...


    Sr Gasull, la majoria de Parcs naturals i indrets que ens són accessibles per visitar estan "massa tocats", certament. Però vaig veure que l'espai estava prou cuidat i prou controlat, i cal arribar a trobar l'equilibri entre permetre que la gent estimi l'entorn i l'accés al mateix. Però és un peix que es mossega la cua, ja que quan la gent no sap què té al costa de casa li resulta difícil entendre que s'ha de protegir. Tots tenim clar que hi ha desforestació a l'Amazones però potser desconeixem que hi ha paratges com aquest que també necessiten protecció. I gràcies per la felicitació, tot i que per arribar al quart segle encara em falta molt....! ;)


    Gemma Sara, moltes gràcies! Doncs sí, és molt xulo l'entorn, a mi aquestes coses m'agraden molt!


    Matgala, és que el temps passa per tothom, hehehe, els petits també ens fem grans! Però crec que segueixo sense saber què fer... ;)


    Alasanid, si tens oportunitat jo t'animo a anar-hi, tu que ets expert en aquestes coses de remar!! ;) I gràcies per les felicitacions, el temps vola...


    Rits, gràcies! I si tanta gent hi va també és pel boca-orella, perquè convenç, perquè és xulo xulo. De fet, això també pot arribar a ser negatiu, no només hi ha ruta en caiac sinó que enguany els de l'empresa amb els quals vaig anar jo es queixaven que hi havia una mena "d'aquabus" que fa rutes amunt i avall... Almenys és elèctric. Però quan les coses es mecanitzen de vegades perden la gràcia.


    Pons, no no, ja ho pots ben dir, decadència total... Aviat hauré de dur ulleres, me'n vaig a dormir a les dotze en punt (ja faig tard!), m'avança tothom a la piscina... No sóc el que era! :P
    I el lloc és molt bonic, la veritat, però és un pantà i per tant són aigües tranquil·les. Hi ha indrets, però, on et pots enfilar a les roques i llançar-te a l'aigua, i unes parets on la guia ens va animar a fer psicobloc. Té el seu què!

    ResponElimina