04 de juliol 2015

Joves

I arriba aquell moment en què ja no et pots comprar la T-Jove. Que et canvien les condicions dels comptes bancaris i et demanen encara més requisits per no haver de pagar comissions. Que un company de feina et detecta un cabell blanc a contrallum. Que recordes les queixes de quan eres estudiant i només ara entens què bé que vivies. Que prefereixes el vermut amb olives de la una del migdia a un combinat a la una de la matinada. 

I no passa res. 

8 comentaris :

  1. I pensar que quan vaig arribar al teu blog tenies 16 anys... No els tens encara? I ja tens cabells blancs? Malament, malament...

    Efectivament, no passa res. I la de coses que encara queden per canviar.

    ResponElimina
  2. El temps passa i no s'atura. Si no ho vius amb nostàlgia és que vas fent els teus camins, i per tant, que tot va en el seu curs. I millor que sigui així, no?

    ResponElimina
  3. La nostra petita Laia sens fa gran! Per sort es una cosa que només et passa a tu, els altres continuem tan joves com el primer dia que vam obrir el blog ;)

    Que consti que fa molt que no puc comprar la T-Jove però tot i així no tinc cap cana! I el truc per evitar les comissions del banc és tenir pasta, quant tens calers tot són facilitats, ho dic per experiència…

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. No, no: el truc per evitar les comissions del banc és no tindre pasta, ho dic per experiència. O tindre un banc.

      Elimina
  4. XeXu... El temps passa, i ara que dius això dels anys me n'he adonat que el meu aniversari blocaire em va passar completament per alt. És el que té la inactivitat... I sí, segurament en queden moltes encara per canviar, però pas a pas. De moment això m'ha fet adonar que hi ha canvis que per nosaltres no són perceptibles (passar dels 24 als 25 no m'afectarà pas) però que comporten un salt a nivell de societat. Què hi farem.


    Rits, l'únic que visc amb nostàlgia és "l'estrès" d'estudiant... Nostàlgia potser no és la paraula, ingenuïtat potser. Canviaria amb els ulls clucs el meu estrès actual pel d'aquella època... Però res a retreure als canvis que va fent la vida, de fet sempre havia tingut pressa per fer-me gran, però sense passar-se. I no tinc por tampoc al pas del temps. Així que sí, anem fent, i que els camins ens portin cap allà on vulguin.


    Pons, ja l'has patentat, l'elixir aquest de l'eterna joventut?? ;)
    I... No crec que arribi mai a tenir prou pasta com per tenir experiència en no pagar taxes, així que em toca pringar.

    ResponElimina