26 d’abril 2015

Respecte

Un tema que no m'agrada tocar gaire és el de la religió. No sóc creient, ni vull ser-ho. Punt. Respecto creences i maneres de pensar, però no m'agrada que me'n parlin amb aquell to que denota i busca una confirmació per part meva de que aquella és la veritat absoluta. Per què jo puc respectar les creences d'algú però en canvi no tinc la sensació que es respecti el meu ateisme? Per què aquesta voluntat constant de llençar petits inputs, per veure si amb algun pica? 

Tot això ve arran de que m'han fet un regal amb connotacions religioses, i me l'ha fet una persona a qui he expressat el meu ateisme en més d'una ocasió. Només ho he comentat a la meva parella, perquè per algun motiu no ha estat un regal benvingut i tinc un rau-rau estrany a dins. M'han intentat fer veure que potser només és una mostra de gratitud d'una persona que em té molta estima, però no puc deixar de banda aquest sentiment d'adoctrinament, d'alguna manera. Que no he manifestat ja que no hi estic interessada? Per què un regal fet (suposo) amb bona intenció em genera aquest rebuig? 

Preguntes sense resposta, i un objectiu no complert. Si esperava que el fes servir, de moment no ho ha aconseguit. Ho tinc en un calaix a l'espera de saber com actuar. 

5 comentaris :

  1. Jo no sabria com prendre-m'ho, per sort no m'hi he trobat mai. El pitjor del cas ja no és el regal, sinó què espera l'altra persona que facis amb ell. Vol que en facis ús? És només un regal per mostrar-te respecte? I l'altra part dolenta és com has d'actuar tu. Suposo que el més fàcil és acceptar el regal amb cara de circumstàncies i desar-lo en algun racó i no fer-li mai cas. Te n'has de desfer? Perquè si tant t'ofèn potser el millor seria treure-se'l de sobre. Però és un regal i sap greu... complicat, força complicat. Sobretot si l'altre en algun moment et pregunta 'què tal allò que et vaig regalar...?'-

    ResponElimina
  2. No m’ho diguis! T’han regalat un vestit de Nazareno! Amb lo guapa que estaries amb aquella caputxa! Què t’han regalat? Si és alguna cosa comestible com ara “pastelistos del dedo de jesus” o algo per l’estil t’ho pots menjar sense problema, si ets atea no crec que acabis enverinada. Ara en serio, què t’han regalat? Depèn del que sigui encara li trobaria alguna utilitat, o a males ho portaria al punt blau…
    Dius que tu no els molestes per tan ells no t’haurien de molestar a tu amb la seva religió, no? Sembla lògic, no? Doncs no funciona així. Em sap greu que sigui jo qui t’ho comuniqui però el mon en injust.

    ResponElimina
  3. El regal pot tenir la connotació que vulgui, però no deixa de ser un objecte material. Si t'ho mires bé, un conjunt de boles enganxades tant pot ser un rosari com unes boles xineses. El que val realment és la consciència de cadascú.
    En la única cosa que crec és en el fet de ser una bona persona.

    ResponElimina
  4. Quina mania de fer regals que ens agraden a nosaltres i no pensant en els altres, una mica desagradable la veritat. I si té intencions que canviis de pensament i la cosa va per aquí, si pots canvia'l, potser així li queda més clar.

    ResponElimina
  5. XeXu, doncs ara que ja han passat uns mesos, la veritat és que he intentat que res vagi més enllà. No n'hem parlat més, l'he desat en un calaix, i allà es quedarà. És una persona que no tindré sempre a prop, i amb qui en una ocasió ja va surar en l'aire la frase de "amb els amics, si els vols mantenir, has d'evitar parlar de tres temes: esport, política i religió". I així ho hem fet.


    Pons, com que sé que gent del meu entorn llegeix el bloc i no m'agradaria ser irrespectuosa amb ningú, m'abstindré de dir què m'han regalat (però veig que hi estàs molt interessat!). Però no, no era de menjar, a un comestible ràpidament li hagués trobat un bon ús :) I pel que fa al concepte de justícia... Me'n vaig fent a la idea, en tots els àmbits.


    Joan, el que val és la meva consciència i òbviament un regal no em farà canviar d'opinió ni de creences, però em segueix molestant "l'intent", la intenció amb la qual s'hagi pogut fer, sincerament.


    Les coses són com som. No em vaig atrevir a fer cap mena d'esmena ni de gest, ho vaig deixar estar però la meva actitud va canviar molt. I crec que ho va entendre.

    ResponElimina