22 de març 2015

Poder amb tot

Ja fa un parell de setmanes que em van treure dos queixals del seny, i deixant de banda la sensació desagradable de sentir que t'arrenquen part de tu, el postoperatori i el tractament van anar perfectament, cap infecció ni dolor en excés. De fet, vaig deixar de prendre els analgèsics un parell de dies abans del previst, senyal que la cosa avançava sense gaire patiment.  

La operació van ser deu minuts, un pim-pam: disfressar-se una mica, anestèsia, el moment culminant i cap a casa, que ja n'hi havia un altre esperant darrere meu. De tota manera, no vaig tenir cap queixa del procediment, tant el doctor com la infermera van tractar-me molt bé i van intentar treure ferro a una situació gens còmoda per mi. Recordo especialment aquell moment en què et comencen a preguntar tot de coses, com ara d'on ets, quines coses t'agraden o a què et dediques, per tal de distreure l'atenció i trencar una mica el gel. En respondre que feia la tesi en inflamació i càncer, el metge va deixar anar un "Esto de las muelas no es nada... Buf, si puede con una tesis puede con todo". 

Res més a dir. 

9 comentaris :

  1. Hahaha, bona! La veritat és que els becaris de doctorat tenen tanta fama de matats que és més probable que et mirin amb pena o dient 'em sap greu', que amb l'admiració que haurien de rebre els científics. Però bé, vas fer bona la frase del metge, l'extracció dels queixals no va ser res per a tu. I la tesi què tal?

    ResponElimina
  2. :-) doncs ànim que et recuperaràs prompte! El que dóna molta ràbia és quan el dentista s'aprofita de que estàs paralitzada amb un munt d'aparells que no et deixen tancar la boca, i comença a preguntar-te coses quan sap que només pots contestar un "eheee" perquè no pots parlar... ànim amb la tesi, això sí que és dur!!!

    ResponElimina
  3. caram! jo no tinc tan bon record de quan em van treure els queixals, esclar que jo no he fet tesis.... no puc comparar-ho, esclar!

    ànims i endavant!

    ResponElimina
  4. Que content que estic de no haver de fer un tesis :D

    També estic molt content que no m'hagin de treure els queixals del seny, els tinc tots quatre, però com que no donen cap problema allà estan sense molestar a ningú.

    ResponElimina
  5. I de ben segur tu pensaves quelcom com 'ja, sí, segur que no és res però jo ara estaria la mar de bé dedicant-me a la meva tesi no pas aquí esperant que vagis a fer no-se-què'...

    Me n'alegro que tot hagi anat bé !

    ResponElimina
  6. "Esto de las muelas no es nada... Buf, si puede con una tesis puede con todo"

    Si m'hi he d'enfrontar ho tindré present. Cuida't ;-)

    ResponElimina
  7. De tesi tampoc no n'he fet cap, però quan em van traure dos queixals de l'enteniment no va ser molt greu.

    ResponElimina
  8. Uf, jo no he fet cap tesi, però el dentista m'horroritza. Tot i que en l'últim queixal del seny que em van treure vaig al·lucinar de lo bé i ràpid que ho van fer.

    ResponElimina
  9. XeXu, em va fer gràcia la frase, vaig pensar de seguida que era un post. La tesi... Millor en parlem l'any que ve, o l'altre, o l'altre, què et sembla?


    Ada, en escriure el post ja estava gairebé recuperada, va ser tot molt senzill. I sí, realment fa rabieta aquella situació de forçar-te a fer una cosa que no pots fer. L'ideal seria... No sé, parlar aclucant els ulls en codi morse?


    Rits, molta gent en té un mal record... Jo no, però ep! Tampoc va ser plaent eh! I pel que fa a la tesi... No et perds res!


    Pons, ja ho pots estar ja! I pel que fa als queixals, no tothom ha de patir que els hi treguin... Jo de fet els tenia prou bé però em mancava una mica d'espai, res més.


    Carquinyol... Sí, sempre desconfiem d'allò que ens diuen "si és un moment de res, no serà res, ni te n'adonaràs!". A mi em vénen ganes de dir: saps què? seu tu aquí i t'ho faig jo...


    Alasanid, tu sí que podràs fer comparacions! Espero, però, que no hi hagis de passar.


    Eva, en el meu cas tampoc va ser greu, la tesi està sent molt més dura.


    Les coses són com som, no sé què tenen els dentistes, però donen molt mal rotllo, és molt desagradable anar-hi. La sensació un cop allà, mentre manipulen, és molt estranya i se senten molts sorolls, veus que et posen coses i aparells, notes pressió... I ets plenament conscient de tot, malgrat l'anestèsia. Brrr... Mira, ni escriure-ho m'agrada.

    ResponElimina