02 de març 2015

Braç de gitano de taronja i xocolata

Un aniversari ha de celebrar-se forçosament amb un pastís, i com és normal, pensant en l'homenatjada. A la meva mare li agrada molt la xocolata i la taronja, així que es tractava d'intentar incloure els dos ingredients i decorar les postres amb una mica de gràcia. I després de l'intent de l'any passat, enguany he de dir que me n'he sortit i que va quedar de conya! Dissabte al vespre, després de passar tot el dia fora de casa fent una barbacoa a casa d'uns amics, encara vaig tenir valor de posar-me gairebé tres hores a la cuina per fer un braç de gitano farcit de crema de taronja. I per guarnir-lo vaig intentar fer les meves pròpies taronges confitades i cobertes de xocolata també, les quals últimament veig a tots els aparadors de les pastisseries. 

El procés és laboriós i es fa força merder, almenys amb les eines que tinc jo a la cuina (i a sobre no tinc rentaplats)... Però el resultat s'ho val!

Per una banda, vaig fer la crema de taronja i el pa de pessic, tot vigilant que la crema no es tallés i que la massa no es torrés massa, ja que llavors es trenca i no es pot enrotllar. I per sobre, xocolata del 70% fosa, això sempre!




Mentrestant, la fruita s'anava confitant a foc lent dins un cassó, fins que una hora més tard la vaig assecar al forn i la vaig recobrir de xocolata. L'almívar restant també el vaig aprofitar, ja que em va servir per amorosir una mica el pa de pessic. 



I com que quan fem les coses per parts el que més interessa és veure com totes elles encaixen entre sí i teixeixen un magnífic resultat final, heus aquí la joia de la corona de l'aniversari. Suposo que pel to del post es nota, però he de dir que en vaig quedar molt i molt satisfeta, posaria la mà al foc que és un dels pastissos que millor m'ha quedat. Per suposat, no en va quedar ni una engruna!



6 comentaris :

  1. Com? No ho puc entendre. Pensava que era una norma imprescindible, per aquells que cuineu i especialment per aquells que feu postres, dir que l'última vegada us va quedar millor! I tu dius que aquest any et va quedar de conya i el passat no tant? Com es menja això? No ets de fiar, ja es veu.

    La veritat és que va quedar bonic, no es pot negar. Sort que has penjat el procés (molt xulo poder-lo veure), si no podríem pensar que el vas comprar a alguna banda.

    ResponElimina
  2. O sigui que hi ha gent que li agrada cuinar, curiós, curiós.
    O sigui que hi ha gent que li agrada perdre hores i hores a la cuina per un postre que és menja en minuts, curiós, curiós.
    O sigui que hi ha gent que li agrada fer feliç a altra gent, curiós, curiós.

    ResponElimina
  3. Té molt bona pinta!!! El que passa és que la combinació de sabors de taronja i xocolata no em va molt... Però el resultat és molt professional!!! Enhorabonaa!

    ResponElimina
  4. Que va XeXu, que va... No és una norma, però de vegades passa i és clar, s'ha de dir, la gent ha de saber que malgrat que els hi portis una bírria, ho saps fer millor. Que no sóc de fiar? Quina baaarra!! Si precisament he penjat la cronologia i tota la pesca perquè veiéssiu que l'havia fet jo i que només dic veritats com temples.


    Pons, molt curiós, certament! ;) No tan altruista com ho pintes, ja que jo també en menjo (i ben gustosa), i realment de vegades ho penso, que tantes hores a la cuina no valen la pena... Però acabo repetint, així que tan dramàtic no és, ja veus. I fer feliç als altres... Si ho puc fer amb una cosa tan senzilla com aquesta, encantada. Veus? Si fos pel teu aniversari no et faria un pastís dolç sinó un de salat, que també n'hi ha de molt bons, i potser també et faria una mica feliç!


    Ada, no???? A mi m'encanta... Per això, a banda de ser unes postres per la mama a mi també em feien molt feliç. Gràcies!

    ResponElimina
  5. Ostres! Ostres! Ostres!!! Quina meravella de pastís!!!!

    ResponElimina
  6. Alasanid, moltes gràcies, celebro que t'agradi! I he de dir... que estava tan bo com sembla! :P

    ResponElimina