19 de febrer 2015

Carta a l'home que em trobo cada dia al metro

Sé que no em coneixes, o potser de vista sí. Sempre arribo a l'andana amb una mica de pressa, amb la bossa i el porta-tuppers penjant, tot intentant arreglar-me els cabells que el vent s'entesta a embolicar. De vegades llegeixo, d'altres senzillament escolto música, alguna cosa animada que m'acabi de treure la son que porto a sobre i que segur que has detectat, amb els badalls que el meu cos emet cada tres minuts exactament. 

Sé que no em coneixes, però ja fa un parell de setmanes que m'he fixat en tu. En que malgrat que l'hora a la qual agafem el metro oscil·li entre quinze i vint minuts, sempre ens acabem trobant. En que ens agrada el segon vagó, prou a prop de la sortida i no tant ple com el primer, fet que ens permet respirar una mica d'oxigen a l'hora punta. En que estàs molt pendent del mòbil però alhora analitzes el que hi ha al teu voltant, deixes seure a les persones grans i no et passes mai de parada. 

Sé que no em coneixes, però ja fa un parell de setmanes que se'm fa un nus a la gola cada cop que et veig. I mentre compartim trajecte de vegades penso quines paraules vull articular, en quin ordre, amb quin to. Com semblar amable sense passar-me d'atrevida. Però mai trobo el moment, ni la manera de fer-ho, sóc indecisa de mena i quan es tracta de parlar amb algú per primer cop encara més.  

És per això que, malgrat que no em coneixes ni saps que tinc un blog, he decidit fer-lo servir com a mitjà per transmetre't el que mai no sé com dir-te. 

La combinació de xandall i mocasins no queda gens bé, és més: fa mal a la vista.

10 comentaris :

  1. Caram tu, això tenia pinta de carta d'amor, però no acaba bé. Jo també em solc trobar la mateixa gent als matins, però cap amb tant estil com el teu. És que al meu poble som molt elegants, eh!

    ResponElimina
  2. Que bonic es veure que no ets l'únic atrapat en una rutina, es crea una bonica complicitat. Jo em vaig fixar en dos casos en el seu dia, pots veure-ho en el CT1096

    ResponElimina
  3. xD Que va, que va! Es tracta d'un home avançat als nostres temps. Segur que algun any es posa de moda!

    ResponElimina
  4. prova de fer un senyal de prohibit amb la imatge del xandall i els mocassins, l'enganxes al metro i ja captarà la indirecte...

    ResponElimina
  5. T'imagine asseguda al bagó i sense poder treure els ulls dels mocasins... és que de vegades les coses lletges ens atrauen tant o més que les boniques.... pobre't i si ell va còmode? ... però no deu de quedar molt bé eh... encara que quedaria pitjor si anara amb xandall i tacons... Si, he vist casos pitjors... hehehe...
    Saludets

    ResponElimina
  6. Realment el transport públic dóna per molt. Li has fet un bon anàlisi i el tens prou clitxat. La pròxima vegada que te'l trobis posa't més a prop d'ell i així com qui no vol la cosa et cau un boli, o el toques sense voler... per iniciar conversa. Més endavant ja li diries lo dels mocasins amb xandall

    ResponElimina
  7. hahaha, igual és un experiment sociològic per veure qui aguanta i qui no aguanta aital impacte estètic. I a partir d'aquí, una bonica amistat (estètica!)

    ResponElimina
  8. hahahhaha Quin post més maco que t'ha quedat Laia :D

    PS. Sort que no sóc jo!!

    ResponElimina
  9. No et desanimes: això del xandall amb mocassins s'arregla fàcil! :)

    ResponElimina
  10. XeXu, aquesta era la gràcia, home! Doncs potser al teu poble tots són molt elegants, no ho dubto... Ens hauràs d'ensenyar les teves millors gales!


    Pons, tots fem el mateix, tots ens observem en la distància... Potser aquest noi té un blog i parla de 'l'estressada aquella que un cop entra al metro és incapaç de seure sense treure's abans la jaqueta i la bufanda' ...


    Jansy, mare... El més trist de tot plegat és que no m'estranyaria gens, es posa de moda cada cosa...


    Joan Gasull, vols dir? Crec que no tinc valor d'enganxar el cartell si ell em veu. A part del xandall i els mocasins no fa cara de molts amics...


    Ada, ai... Potser va còmode, però tot té un límit... no? Segur que hi ha calçat esportiu igual de còmode, o uns texans que hi quedarien millor que no pas un pantaló de xandall. Segur que hi ha casos pitjors però com tu dius, és veure aquestes coses i quedar-se hipnotitzat!


    Les coses són com som, crec que passo... No és el meu estil, hahaha! Si vol anar còmode que hi vagi, tu, però crec que tard o d'hora notarà que mig vagó li mira els peus...


    Gemma Sara, doncs en sortiria un bon estudi! Després ve quan surten les càmeres ocultes i se'n foten de tu i de tot el vagó que no pot deixar de mirar una combinació tan antiestètica...


    Alasanid, sort! Home, espero que abans de sortir de casa et miris de dalt a baix al mirall o que tinguis qui et piqui el crostó si fas una bajanada així! ;)


    Eva, benvinguda! Com ja he dit més amunt, crec que no fa per a mi, a més jo ja estic agafada, hehehe. Tan si hi vol arreglar com si no (que és ben lliure), em segueix rondant pel cap com es deu veure ell. Sobretot tenint en compte la conya d'aquests últims dies amb el vestit blanc o blau!

    ResponElimina