07 de febrer 2015

Canviant dinàmiques

La sensació de sentir-me absorbida per la feina no desapareix, i sóc conscient que en gran part és culpa meva. Sempre hi ha experiments per fer que corren pressa, presentacions de Power Point amb resultats per presentar, investigadors que a l'altra punta del món fan el mateix que jo i més eficientment, fet que m'obliga a redireccionar el meu rumb... Sempre hi ha coses per fer, i la idea preconcebuda de que la tesi ja és això fa massa mal sovint. 

L'altre dia vaig quedar amb una amiga que actualment fa pràctiques en un laboratori d'una empresa privada amb l'esperança que se la quedin, una noia que fa un segon màster perquè no ha trobat cap grup per fer la tesi ni cap beca per finançar-se. Em va sorprendre que, sense haver-ho parlat abans, el seu discurs anava de manera completament paral·lela al que a mi em passa per la ment sovint: plantejar-nos seriosament si val la pena invertir tants esforços, tantes hores i tants maldecaps. Que no volem viure per treballar. Que voler ser doctor està molt bé, però no a qualsevol preu. 

En el meu cas no tinc dubtes de si acabar o no la tesi: començo el segon any, em veig capaç de fer-ho i encara tinc força. Però en el meu món imaginari post-tesi de moment només hi ha dracs i abismes i molt poques garanties de voler seguir pel mateix camí. Sóc conscient que necessito un replantejament, un canvi de ritme, però per poder-ho fer primer he de canviar el nivell d'autoexigència que m'imposo a la feina i reservar petites estones del dia a dia per pensar només en mi. 

Com a punt important en tot aquest replantejament, m'he apuntat a una piscina que tinc a cinc minuts de la feina. Una piscina de 50 metres com les d'abans, com quan entrenava, per llençar-s'hi de cap i tenir la sensació de poder nedar infinitament sense arribar a trobar mai la paret. La primera sessió va ser dura, la segona tot un plaer, desconnexió total i una sensació posterior difícil de descriure. És aquesta pau la que necessito.

Canvio dinàmiques. Torno a nedar. 

5 comentaris :

  1. Està molt bé que tinguis clar que la tesi l'acabes. Justament l'altre dia explicava que jo no la vaig acabar, o no me la van deixar acabar, una mica de cada. Tu ho has de fer, que ja hi estàs ficada, com la majoria de gent que comença, la immensa majoria. Una altra cosa és que et deixin començar, com li passa a la teva amiga. De si val la pena continuar després? Aquesta ja és una altra cosa. S'ha de tenir molt clar, i si una cosa aprens fent el doctorat, una de tantes, és clar, és que el món de la ciència està igual de podrit que qualsevol altre. Res de món idíl·lic dedicat a la investigació bàsica pel bé de la ciència. No, és un món de taurons, i alguns tenen les dents molt esmolades. Si no vols jugar a aquest joc, s'obre un altre ventall de possibilitats. Però encara tens temps per pensar en aquestes coses. Ara toca concentrar-se per acabar el que estàs fent, i segurament t'hi ajudarà prendre't les coses d'una altra manera. Això no vol dir treballar menys, però sí capficar-se menys. I és que per mi està clar que l'esgotament mental és molt pitjor que el físic, és molt més difícil treure-se'l de sobre. Molts ànims i a ser doctora. I després... després ja en parlarem.

    ResponElimina
  2. Ens exigeixen molt per després donar-nos molt poc, però no ens hem de rendir perquè el que tinguem ho tindrem per sempre. Entre tanta exigència l'energia per tirar endavant l'hem de treure d'aquest moments trobem per nosaltres.
    Si no frenem i ens imposem els nostres moments, acabem treballant sempre. Llavors quin seria el plaer de viure? Busquem-ne, com més millor i endavant sempre.

    ResponElimina
  3. No se què dir-te amb això del doctorat, jo no m'he doctorat, tot i que ara que ho penso quedaria bé, no? Doctor Pons, sona molt bé, no? Em fa molta mandra això d'haver d'estudiar i treballar perquè em donin el doctorat, crec que tiraré per la opció dels suborns, a quin preu està el suborn per un doctorat?

    Perdona... He marxat del tema. Ara tornes a nedar per relaxar-te? Està bé si t'ajuda. A mi em va passar just el contrari fa un temps. Es a dir, ara fa mesos que no vaig a nedar perquè m'avorria. Si, ja se que diuen que relaxa i que va bé per gairebé per qualsevol part del cos, perquè es un esport sense rebots i que bla bla bla, però m'acaba avorrint què vols que t'hi digui... Però si a tu et va bé genial! A nedar més i menys treballar!

    ResponElimina
  4. Molts ànims i endavant. Dubtes sempre en tenim, xò si l'esperit encara et mou, endavant. I si, és necessari trobar els petits espais per a tu, per a desconnectar.

    ResponElimina
  5. XeXu, gràcies pels ànims. La veritat és que se'm fa més dur del que em pensava, sobretot aquests últims mesos. Al prinicipi ho dónes tot, després te n'adones que potser el benefici que n'obtens no acaba compensant els milers d'hores que t'hi passes, al laboratori. I això emfatitzat precisament pel que tu dius: els taurons, la sensació de tenir gent per tot arreu disposada a clavar-te la punyalada o si més no, a no facilitar-te la vida. Últimament tinc la sensació que la recerca bàsica és més cínica que l'empresa privada: almenys allà saps a què vas, a treballar i a patentar amb la finalitat de treure un producte per ser comercialitzat. I s'ha de ser competitiu. A la bàsica tot està pintat de color de rosa i que fer recerca és molt bonic i al final tot acaba éssent el mateix: politica, xerrar amb uns i altres i fer la rialleta només per quedar bé, secrets aquí i allà (no fos cas que robéssim idees o experiments...! ). Bah...


    Joan, gràcies pels consells... Em queda pendent, això de trobar els moments per a mi, ho intento i he fet petits progressos, però no n'hi ha prou. L'altre dia em van dir que no em cuidava gens, i tenien raó. He de començar per aquí.


    Pons, doncs... No ho sé, la veritat, però segur que n'hi ha, de doctorats de sota mà. Se'm passen pel cap un parell d'opcions que no diré, que si ho llegís algú se'm tiraria al coll...En fi, que no et val la pena, quedaria bé però cobraries menys que fent de programador segur. Ja vas triar bé, ja. I de fet, pel que fa a nedar, tothom pensa com tu, que l'avorreix. A mi no em diverteix excessivament, però em relaxa molt. El dia que vaig a nedar després dormo com un nadó. Millor per mi que no us agradi... Més piscina lliure! ;)


    Rits, en això estic, en trobar moments de relax i de desconnectar de debò, que això és una altra... El cap no s'atura, no hi ha manera.

    ResponElimina