08 de gener 2015

Anar fent

Les èpoques de sequera blocaire se solen relacionar amb el "no saber què dir", el "no tinc temps", o bé haver obert el bloc amb un objectiu concret el qual ja ha estat assolit. Un cop arribats a aquesta situació, es pot procedir a abandonar el bloc, a tancar-lo o bé a deixar-lo en stand by, a l'espera de tornar a "saber què dir", tornar a "tenir temps" o tornar-lo a necessitar amb un nou objectiu.

Hi penso sovint, en aquest racó que tinc mig abandonat, el tinc força present. Molts cops he rumiat qui era jo al 2008, què em motivava a fer gairebé 200 posts, i què sóc ara, què motiva la buidor que acaba omplint els dies d'un bloc que enguany farà vuit anys. 

Quan vaig obrir el bloc no em vaig plantejar cap mena d'objectiu a assolir, no pretenia arribar a un número de posts concret ni tenir una determinada periodicitat. No era un bloc temàtic ni de cuina, ni de cinema, ni de jocs, ni de llibres, per tant tampoc sabia què hi escriuria. Sense cap mena de restricció ni d'imposició per part meva, el camí era fàcil i planer: seria un lloc, el meu lloc, per senzillament anar fent.

I començo un 2015 plantejant-me què m'allunya d'ell, del bloc, cada cop que obro l'ordinador. A la feina treballo més que mai, però res m'impedeix dedicar una estoneta del meu dia a la blogosfera. Visc, penso, i em nodreixo del món i de la seva gent, hi ha desenes d'esdeveniments i sensacions cada dia dels quals en podria dir alguna cosa, gairebé sembla impossible no tenir res a dir. I és que no és res d'això, sinó que dins meu hi ha una mena de comporta que no vol deixar sortir res. Un bloqueig interior, enclaustrar-se en un mateix, no voler deixar fluir opinions profundes, sentiments contradictoris, pors sense fonament, dubtes sobre el món que m'envolta. Segur que molts tindríeu la resposta a el que guardo per a mi mateixa, o bé opinions amb cara i ulls, o bé comentaris amb certa gràcia per trencar la norma, no ho dubto pas. Però no tinc l'empenta per donar-vos material per a que ho feu, o per a que senzillament us entretingueu una estona llegint. 

Potser he de tornar a buscar aquelles ganes de compartir experiències i bajanades, o potser aquest estancament i aquesta espurna de ranciesa i aïllament han arribat per a quedar-se, ho desconec. No sóc de pensar en mi mateixa, no faig reflexions profundes sobre què sóc, on vaig, com estic o què vull fer, senzillament vaig tirant. Per tant, seguiré amb la màxima originària del bloc, aquell anar fent que m'ha portat a gairebé vuit anys de vida virtual, esperant tenir ganes d'oxigenar-lo de tant en tant. 

Benvingut 2015.

7 comentaris :

  1. Localitza la comporta, i esbotza-la. Dius que ets d'anar fent i no de fer reflexions profundes sobre tu mateixa, però en aquest blog te n'hem vist fer, i de temes força importants, cadascun en el moment que tocava. Potser una temporada així, o que el temps del blog ja ha passat. Jubilada amb 24 anys, després de 8 anys de blog, poca gent ho pot dir. Jo segueixo esperant a que recuperis certa regularitat, però sempre hi quan en tinguis ganes i et vingui de gust explicar-nos coses. Per poc que diguis, aquí em tindràs fins que em facis fora.

    ResponElimina
  2. Si noia, quan puguis i tinguis ganes, això d'escriure posts per obligació cada cert temps es molt lleig. jo ho faig, però jo soc un mal exemple, en moltes coses ara que ho penso... Sigui com sigui tu deixa el blog obert, sempre passa que hi ha temporades que tens més ganes d'escriure i compartir i temporades que no. Fins hi tot a mi em passa! A mi! Si fessis un estudi exhaustiu sobre els tipus de posts del meu blog veuries que hi ha etapes on els posts son con més escrits i treballats, i altres etapes que apareixen en mode més automàtic. Tu tens la sort que la pressió social que tinc jo de fer un bloc non-stop no la tens, però això fa que els teus períodes baixos es notin més.

    PD: Si tu t'acostes als 8 anys, jo m'acosto als 9. Soc competitiu i sempre guanyo :P

    ResponElimina
  3. és de les poques coses que podem fer quan ens venen de gust, perquè tancar-les? Sigues tu mateixa, i pensa que el que escriguis avui, potser et farà somriure el dia de demà.....si blogger no peta clar....

    ResponElimina
  4. El bo d'això dels blogs és que ets tu el que decideixes què dius, com ho dius i quan ho dius, així que per una de les poques coses a la vida que no et pressiona no et posis la pressió tu !

    A mi el que em passa per exemple és que no tinc gens de temps, però mira, la cosa anirà com pugui anar i ja està...

    ResponElimina
  5. Laia, a mi em passa el mateix! Em costa molt trobar el moment o les paraules i el tinc abandonat... Però has fet ja un bon començament! Ja tens algo escrit i així és com es va fent camí, a poc a poc, jo crec que hi haurà dies més "inspirats" i altres que no se t'acudeix què dir. Hem de perdre la vergonya, també, en el meu cas... Poquet a poquet, xino xano i ja està! Total, és el teu lloc!
    Saludets

    ResponElimina
  6. Perdoneu l'OFF TOPIC, però imagino que coincidireu en promoure la campanya:

    Fem una passa endavant cap a la independència:

    Demanem d'unir forces dels catalans independentistes per aconseguir disposar, el més aviat possible d'un Banc de Reconstrucció i Reindustrialització que treballi per aixecar l'economia de la nova Catalunya Independent.

    Un grup de professionals de l'empresa, professors, periodistes, etc estem treballant al voltant del projecte www.CaixaCatalana.cat per aconseguir que la Generalitat derivada de les eleccions del 27 de Setembre del 2015 concedeixi immediatament una llicència bancària a una nova Caixa de Pensions, que es posi a treballar immediatament pel bé de les classes desafavorides de Catalunya.

    Tenim una gran massa d'estalvi a mans de catalans compromesos amb la independència. Aquest estalvi passaria immediatament a entrar a la futura Caixa Catalana per posar-se a treballar, de veritat, pel país i les seves classes més necessitades.

    Les necessitats de financiació que pateixen els autònoms, petits empresaris, agricultors, ramaders, comerciants i emprenedors en general trigaràn anys en equilibrar-se. És imprescindible que els catalans, amb les nostres mateixes forçes i estalvi canalitzem energies per solucionar-ho.

    En aquest moment demanem d'adherir-se a la campanya pro Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit per presionar al seu moment a la Generalitat i a Brusel·les per poder començar a donar petits crèdits durant l'any 2016.

    Si no ho fem els catalans mateixos, de baix cap a dalt, no ens ho farà ningú.

    www.CaixaCatalana.cat
    projecte@caixacatalana.cat
    Telfs: 902 362 066 / 651 686 500

    ResponElimina
  7. Potser és moment de mirar endins i saber què et passa. No sé xq xò em dóna la sensació que aquest anar fent et demana mirar què vols en tu.
    Profund? Penso que aquest post és ben profund.
    I si hi ha alguna cosa que t'impedeix deixar-te anar al blog, primer l'important és saber el què. I llavors recuperaràs les ganes de ser-hi, d'una manera o altra. Si és que el blog ha de ser el teu espai.

    Molts ànims i endavant!

    ResponElimina