Tenir condensació a la paret de casa i haver de pintar treu el pitjor d'un mateix.
Primer de tot, apliques un tractament en forma d'esprai per cobrir i aïllar les zones afectades. A part de cobrir les taques, l'esprai també fa que l'habitació s'ompli d'una boirina blanca que deixa una pàtina blanca enganxosa als mobles, a terra i a sobre teu. Mentre deixes ventilar l'habitació per fer desaparèixer la boira et toques els cabells encartonats, conscient que caldrà un parell de passades de xampú perquè tornin al seu estat normal. Neteges l'habitació tediosament i aconsegueixes deixar-la decent, però ets conscient que encara falta la segona part: pintar.
El dia que et disposes a pintar creus que serà un pis-pas, perquè total, el tros a reparar és petit. Però la odissea només està a punt de començar. Primer poses cinta a tots els indrets conflictius, i penses que només hauràs de protegir el marc de la finestra i el sòcol. Però no, mica en mica t'adones que hi ha més indrets conflictius dels que et pensaves: la capsa de la corretja de la finestra per aquí, un endoll per allà... Però per fi acabes i et prepares per començar a pintar. La cosa no va pas malament, fins que un petit tros de guix salta de manera inesperada i deixa entreveure senyals d'humitat amagades rere capes de pintura de ves a saber quan. Veient la impossibilitat d'arreglar el nyap, i donat que no és la única irregularitat de la paret, intentes respirar de manera controlada, aguantes el brot d'ira, tornes a treure l'esprai i penses: això va per llarg...