16 de novembre 2014

Quedem al Zurich?

Ja no quedem al Zurich

Ja no quedem al Zurich, però durant un temps no hi va haver res més que allò. Fèiem mans i mànigues per trobar una estona per veure'ns cada tarda, tot aplaçant compromisos i reunions perquè sabíem que el nosaltres que estàvem construint era més més important que tot allò. De vegades teníem tota la tarda per endavant, de vegades només deu minuts, i alguns dies tan sols teníem temps de fer-nos un petó i una llarga abraçada envoltats de l'aroma a cafè que s'escolava per la porta del local. Però valia la pena. 

Ja no quedem al Zurich ni surto cames ajudeu-me de la feina perquè, com sempre, faig tard. Tot i així, no vaig dubtar mai que quan arribés m'estaries esperant amb un llibre entre els dits i havent-me demanat un tallat amb la llet calenta, com a mi m'agrada. Ja no em demanes mig minut per acabar el paràgraf que estàs llegint, i jo ja no jugo a fer-me l'ofesa i a deixar-te anar un "si vols us deixo sols, eh!". 

Ja no quedem al Zurich ni seiem a la taula número 9, la que la cambrera de la qual mai recordarem el nom ens reservava escrupolosament cada tarda. Ens mirava amb tendresa, jo crec que li fèiem gràcia. I no m'estranya pas, ens miràvem amb uns ullets... I te'n recordes del dia que ens va convidar a croissants de xocolata fent veure que s'havia equivocat?

Ja no quedem al Zurich, ni filosofem sobre la vida i sobre l'amor. Ja no tenim aquells petits moments màgics de confessions, de parlar de temes delicats que ens apropaven i enfortien, que ens permetien conèixer-nos més a fons. Ens crèiem adults que ja ho sabien tot de la vida i només érem adults empetitits, espantats davant duna novetat que es feia més i més tangible a mesura que passaven els dies. Vist amb perspectiva, crec que tu i jo vam créixer junts allà dins, ens vam fer forts. Ens vam fer un de sol.

Ja no quedem al Zurich, aquell lloc ha deixat de ser nostre, però enlloc d'entristir-me, me n'alegro. El Zurich ja no és casa nostra, perquè n'hem trobat una de debò. 

---

Aquest post és un relat per a la proposta de la Gemma Sara i altres blocaires de fer un llibre de relats al voltant del mític Cafè Zurich de Barcelona. Les bases que cal seguir les trobareu aquí

09 de novembre 2014

Tomorrow comes

Segurament no sóc una de les persones que més s'ha emocionat anant a votar avui. No he estat a les 9 del matí a la porta del meu col·legi electoral. No he plorat. No he fet de voluntària. Però m'ha agradat exercir el meu dret de vot, i m'he sentit bé sabent que estic fent un pas per construir un nou futur. Perquè si no ens agrada el que tenim el primer que hem de fer és dir-ho, actuar, participar, de res serveix quedar-nos de braços plegats.

El punt àlgid d'emoció del dia d'avui? Per mi, anar pel carrer en direcció al meu punt de votació, veure'm envoltada de gent que camina en la mateixa direcció i saber perfectament cap a on es dirigeixen. I dins del meu cap (i permetent-me una petita llicència èpica) fer sonar aquesta cançó.

  

01 de novembre 2014

Patrimoni gastronòmic

Ahir, com cada any era dia de fer panellets: empastifar-se les mans, barallar-se amb els pinyons i les ametlles quan no s'enganxen, controlar que no es daurin ni molt ni poc... És entretingut i a estones pot resultar pesat, però al final el resultat ha estat prou satisfactori. 


Amb l'ametlla mòlta que em va sobrar vaig pensar que la setmana que ve puc fer una Tarta de Santiago, així que vaig començar a xafardejar per internet webs de receptes, a veure si en trobava una que em fes el pes. Les proporcions dels ingredients poden variar una mica i cadascú sol tenir el seu petit truc, però a una de les webs que vaig visitar hi havia un enllaç per consultar l'autèntica Tarta, la tradicional. Vaig quedar ben sorpresa quan l'enllaç em va redireccionar ni més ni menys... que al BOE, el Boletín Oficial del Estado. Jo creia que allà s'hi anunciaven lleis, decrets, reformes, resolucions i totes aquestes disposicions legals que no acabo d'entendre mai. Però no receptes!

Doncs sí, al BOE hi ha la recepta de la Tarta de Santiago, suposo que a mode de "patent", que ha registrat la Asociación Galega de Repostería. S'hi indica el procediment per fer-la, les proporcions i qualitat dels ingredients, i també una petita ressenya històrica sobre el seu origen. Suposo que aquest registre és una mena de denominació d'origen per tal de preservar l'autenticitat del producte i evitar que se'n venguin còpies de molt baixa qualitat, i ho trobo bé. Però em va sobtar trobar la recepta i tot!

Jo no sé pas si podré fer "l'original": no investigaré l'origen de l'ametlla mòlta que vaig comprar al supermercat, ni li posaré cap mena de licor, ni tampoc l'envasaré amb el logotip de la Indicación Geográfica Protegida ni amb un codi alfanumèric que n'indiqui l'autenticitat. Però tampoc em cal, ja que el control de qualitat del paladar de la meva parella i el meu... segur que el passa!