14 de desembre 2014

Nadales

Carrers plens de llums, gent amunt i avall comprant regals, Pare Noels fent sonar campanetes torracollons... No, no tinc esperit nadalenc. I no, no odio el Nadal. Però m'esgota sotmetre'm a grans aglomeracions, encadenar quatre o cinc dinars/sopars de Nadal durant les setmanes prèvies, i sentir nadales a cada lloc on vas.

Amb el tema de les nadales en concret hi estic una mica sensibilitzada. No m'agradava gens que de petita me les fessin cantar, sempre em sentia ridícula, i no tenia prou valor com per negar-m'hi. A més, a la feina, un dels meus companys és de les terres inhòspites de l'Espanya profunda, i algun Nadal ens ha torturat amb una DJ session de quinze minuts de tamborileros i altres nadales de la mòmia Raphael, contribuint a la meva aversió envers aquestes cançons. 

Per altra banda, però, algunes de les nadales "modernes" que s'han anat popularitzant durant els últims anys o que han estat reeditades les tolero prou bé, i fins i tot em puc descobrir a mi mateixa taral·lejant-les si les he sentit per la ràdio o en alguna botiga durant aquests dies. M'agrada el Quan somrius, i em fa gràcia El caganer (malgrat el mal que fa el hi ha d'haver-hi). També trobo que té un ritme que convida a ser escoltada el rockin' around  the christmas tree, i per suposat qualsevol cançó millora si la canta en Michael Bublé i la seva fantàstica veu. Potser no seran les meves cançons preferides, però són agradables a l'oïda com a mínim.

I per què unes sí i altres no? Doncs no ho sé. Suposo que el que em repel·leix més de les nadales tradicionals deuen ser aquelles veus d'infant tan agudes, aquella musicalitat tan repetitiva i penetrant de triangles, flabiols, platets i xilòfons com a soroll de fons, més que no pas la temàtica. Bé, de les nadales de Raphael no crec que calgui explicar què em repel·leix...

5 comentaris :

  1. Les nadales perden tota l'escassa gràcia que podien tenir quan durant el Nadal sonen 12 hores al dia als altaveus de l'ajuntament que tinc al costat de casa. Més que esperit nadalenc, generen afinitat pel terrorisme. Perquè a més no posen nadales d'aquestes més modernes que dius, són les clàssiques cantades per nens... instints assassins mode ON.

    A mi em feia gràcia la cançó del Caganer, van reunir tots els frikis del país i va quedar una nadala ben curiosa. Ser una mica original de tant en tant no fa mal!

    ResponElimina
  2. Es bonic veure que l’esperit anti-nadalenc del meu bloc es va escampant per les blogosfera com una boira tòxica.

    The christmas is all around...
    https://www.youtube.com/watch?v=_-aMV2xXdps

    PD: Ah! Veig que al final si que has actualitzat el bloc mig mort aquest.

    ResponElimina
  3. A mi m'agrada

    https://www.youtube.com/watch?v=tL6f6HqrHZY

    què farem ! Bones festes (o bon hannuka o bon solstici d'hivern o ....)

    ResponElimina
  4. Hola!! He de reconèixer que quan arriba aquesta època em torno lela amb les nadales, i puc arribar a escoltar tot tipus de cançons nadalenques, tot i que sempre intento trobar alguna novetat musical del nadal. A l'escola sempre cantem nadales, i aquest any en cantem una que a mi m'agrada molt. Escolta-la, potser t'agrada:

    "Estimo el Nadal" Antoni Tolmos - https://www.youtube.com/watch?v=-wu9q-bR3Mw

    Bones Festes!!

    ResponElimina
  5. XeXu, és el que comentava al post, potser és més aviat la tonalitat i les veus hiperagudes que no pas la lletra, perquè moltes de les que sentim a la ràdio i taral·legem tenen una lletra lamentable i no passa res...


    Pons, massa feina últimament i massa poc temps pel feedly... Però es fa el que es pot, si m'imposo escriure acabaré matant el bloc. Per cert, no recordava la versió nadalenca del Love is all around, i ara m'has fet venir ganes de tornar a veure Love Actually!


    Carquinyol, no està del tot malament... Però sincerament, cada cop que la sento no puc evitar veure dins el meu cap a la Mariah Carey amb massa poca roba vestida de Pare Noel sexi.


    Benvinguda, Les coses són com Som. Jo he de reconèixer que amb les nadales no, però que amb les pelis una mica sí. No sé si perquè es predica un ideal de felicitat, pau i amor, i estic més susceptible, o jo què sé.... Però si a la tele posen una peli una mica més romanticona o si me'n ve al cap alguna, doncs de vegades caic...
    Bones Festes a tu també!

    ResponElimina