21 de desembre 2014

El pitjor d'un mateix

Tenir condensació a la paret de casa i haver de pintar treu el pitjor d'un mateix. 

Primer de tot, apliques un tractament en forma d'esprai per cobrir i aïllar les zones afectades. A part de cobrir les taques, l'esprai també fa que l'habitació s'ompli d'una boirina blanca que deixa una pàtina blanca enganxosa als mobles, a terra i a sobre teu. Mentre deixes ventilar l'habitació per fer desaparèixer la boira et toques els cabells encartonats, conscient que caldrà un parell de passades de xampú perquè tornin al seu estat normal. Neteges l'habitació tediosament i aconsegueixes deixar-la decent, però ets conscient que encara falta la segona part: pintar.

El dia que et disposes a pintar creus que serà un pis-pas, perquè total, el tros a reparar és petit. Però la odissea només està a punt de començar. Primer poses cinta a tots els indrets conflictius, i penses que només hauràs de protegir el marc de la finestra i el sòcol. Però no, mica en mica t'adones que hi ha més indrets conflictius dels que et pensaves: la capsa de la corretja de la finestra per aquí, un endoll per allà... Però per fi acabes i et prepares per començar a pintar. La cosa no va pas malament, fins que un petit tros de guix salta de manera inesperada i deixa entreveure senyals d'humitat amagades rere capes de pintura de ves a saber quan. Veient la impossibilitat d'arreglar el nyap, i donat que no és la única irregularitat de la paret, intentes respirar de manera controlada, aguantes el brot d'ira, tornes a treure l'esprai i penses: això va per llarg...

5 comentaris :

  1. Ui ui ui, Laia en mode 'un dia de fúria'... ja veig que és la paret o tu. Ja ens diràs qui ha guanyat...

    ResponElimina
  2. A vegades es més senzill agafar un mall ben gros, fotre la paret a terra i començar des de zero.

    ResponElimina
  3. Osti quina moral Laia!! Jo hagués optat per trencar guardioles o, millor, convèncer la meva germana, que és una crack.
    Digues amb mi "ommmmm, jo puc!".

    ResponElimina
  4. Buf, jo ho vaig fer aquest estiu, i també em passava com a tu, que em saltaven trossos de guix. Amb paciència i "aquaplast" ho vaig anar tapant, assecant i pintant. Però sí, és un pal, perquè tota la feina que tenies pensada de fer en x temps, se't retrassa per culpa de tots aquests imprevists. Molts ànims i respira.

    ResponElimina
  5. XeXu, doncs no sabria què dir... Perquè ara hi ha una petita invasió d'humitat al sostre...


    Pons, doncs vaig estar a punt, creu-me. Però massa merder... I massa fred, que la paret és exterior i tenir un precipici de cinc plantes al costat del llit tampoc em fa gaire gràcia.


    Gemma Sara, hehehe, vaig fer una cosa semblant a la meditació però a l'inrevés: sortir de l'habitació i cagar-me en tot amb la meva parella i alhora virtualment en forma de post, i em va ajudar una mica!


    Les Coses són com Som, és un pal, realment. I fer-ho a l'hivern és horrible, sempre és millor pintar a l'estiu, però no m'agradava gens la idea de tenir la paret amb humitat i vida pròpia fins que arribés la calor. Ja està fet, i es queda tal qual!

    ResponElimina