19 de setembre 2014

#4 Swimming tips. La surada

Una piscina que hagi de ser utilitzada per diferents usuaris que no es coneixen de res cal que tingui certes coses. Una d'elles és la delimitació dels diferents carrils, ens cal alguna cosa física que ens indiqui com anar recte i com no xocar els uns amb els altres. Heus aquí, doncs, la funció de les surades. I si alguna cosa té una funció, no està de més fer-ho servir adequadament, no?

Al llarg de la meva història nedadora he topat amb diferents casos, alguns d'ells dignes d'estudi. Per exemple, aquells que neden pel mig del carril, els quals no són conscients que estan fent l'equivalent a conduir pel mig de la línia discontínua que separaria el carril d'anada i de tornada d'una carretera comarcal cutre. No és possible delimitar amb surades carrils unipersonals, per tant necessitem carrils d'anada i de tornada, i algun objecte animat que ho obstaculitzi en els dos sentits de la marxa fa nosa per dos motius: no permet els avançaments i incrementa el risc de col·lisionar amb algun empanat que vingui en sentit contrari pel mateix carril.




Per altra banda, m'agradaria remarcar que la surada és una marca de delimitació superficial. O sigui, que no hi ha una paret entre carril i carril i per tant una mà o un peu pot passar per sota la surada i envair el carril del costat. Però això NO s'ha de fer, ja que podem arribar a situacions compromeses com aquesta: 



En aquest cas no és només que hi hagi contacte, sinó que els individus van en direccions contràries i estan en moviment, fent servir l'aigua com a font d'impuls. Si la mà d'un dels individus troba un obstacle que també li serveix per impulsar-se potser no dubta en fer-lo servir, tal i com vaig poder comprovar dimarts passat a la piscina municipal on estic abonada. N'hi ha que aparten la mà en topar amb alguna cosa tova i carnal que no és l'aigua, en canvi tinc la sensació que n'hi ha d'altres que aprofiten l'avinentesa per fotre mà. Una mica de respecte, home!

8 comentaris :

  1. Caram tu, hauré de revisar la meva aversió a les piscines, si hi ha tocaments potser m'ho pensaré i m'apuntaré a una. Ara entenc per què algns teniu tanta afició a nedar, aquestes avantatges jo no les coneixia...

    ResponElimina
  2. No dubte que la situació compromesa està provocada voluntàriament per una de les parts. D'avinentesa res: intencionalitat. :)

    ResponElimina
  3. Segur que aquell dia l'aigua era més calenta del normal

    ResponElimina
  4. quina complicació la piscina !! Té més normes que un joc de rol !!! :P :P P

    ResponElimina
  5. Res com anar a nedar a una hora ben intempestiva per trobar un carril per tu sol ^^
    Bé, seria millor ser ric i tenir una piscina pròpia per tu sol, però a vegades no es possible...

    ResponElimina
  6. Doncs sí que té intríngulis això de la piscina... i a més pots conèixer gent ;)

    ResponElimina
  7. XeXu, doncs ja saps, si vols engrapar una mica de carn sempre et pots fer el dissimulat a una piscina. Les meves intencions no van per aquí, però si un dia comparteixes amb tots nosaltres que has anat a nedar pensaré molt malament!

    Pere, no sempre hi ha intencionalitat, realment crec que alguns ho fan sense adonar-se'n perquè ni tan sols són capaços de nedar en línia recta, suposo que per això s'acosten massa a la surada. Però homee... Una mica de rectificació, almenys, si toques carn... no?

    Joan, potser sí...

    Carquinyol, i tant! Que això és sèrio eh! ;)

    Pons, massa cops vaig a hores intempestives al vespre perquè la feina no em permet anar-hi abans, però si puc escollir em quedo amb la segona opció: un jardí de 30 metres de llarg, lo just perquè hi càpiga una piscina de 25, i amb això ja sóc feliç. No demano gaire.

    Gemma Sara, sí que hi pots conèixer gent, sí... Val a dir que amb algun he intercanviat quatre paraules algun cop, però no eren gaire amistoses! :P

    ResponElimina
  8. He de reconèixer que tinc tendència a anar massa a prop de la vora i sovint toco o em toquen. Aparto la mà de seguida, això sí. Tot i així, sovint algú en el mateix carril que jo xoca amb mi. Què vols que et digui: prefereixo l'engrapada que el xoc frontal...

    ResponElimina