12 d’agost 2014

Pastís de pastanaga i festucs

Les vacances d'estiu han començat fantàsticament bé, sense cap viatge llarg a la vista però amb una mica de tot: dies de pànxing (bucles de dormir-menjar-dormir), dies de prendre una mica el sol a la platja, dies de posar-se les botes i fer alguna excursió a la muntanya... I dies d'intentar reprendre activitats que m'agrada fer però que després d'un dia feiner em fa mandra posar-m'hi. Una d'elles, la rebosteria!

Aquest cop vaig decidir intentar fer un pastís de pastanaga i festucs per portar a casa els sogres (la recepta la vaig treure d'aquí). Una aposta una mica arriscada, ja que no l'havia fet mai i a més també m'interessava quedar bé, ja se sap! L'elaboració va ser una mica feixuga, comprant festucs a quarts de deu del vespre als populars pakis, batent ous amb sucre deixant-s'hi el canell i afegint més calor de la necessària a l'ambient d'aquests dies amb un forn funcionant a tot rendiment. 

El resultat, però, he de dir que va ser espectacular. 

La presentació no és la més idònia, però a falta d'un recipient per transportar-lo
 el vaig deixar al mateix motlle.

Ha quedat deliciós i tothom ha quedat molt content! Només he de dir que la glaça de crema de formatge que porta per sobre va quedar una mica massa dolça pel meu gust, però per la resta, una recepta magnífica. Això sí, menjar-se'l és llençar per terra qualsevol esforç fet durant l'operació biquini!

5 comentaris :

  1. M'encanta el pastís de pastanaga! Ostres, fa molt modernet això, no sé quan el vaig tastar per primer cop, però el trobo deliciós. I mira que sembla estrany això en un pastís, on el normal és posar-hi coses dolces, però queda de conya. El que no entenc és aquesta mania que tenen de posar-li la cobertura blanca aquesta, no sé quin lligam té una cosa amb l'altra, però he de dir que a mi sí que m'agrada, per dolça que sigui. Tu sí que saps fer números amb els sogres. Però de tant en tant podries fer números amb els blogaires també, no?

    ResponElimina
  2. Quin goig que fa! Davant d'un pastís així a fer punyetes l'operació bikini!

    ResponElimina
  3. Tot un detall això de pelar els festucs

    ResponElimina
  4. Té una pinta deliciosa!!! mmmm, em miro la recepta, aviam si m'atreveixo (encara que no sigui pels sogres :)

    ResponElimina
  5. XeXu, t'encanta tot el que poso, hehehe. No sé per què queda de modernet (per la glaça de sobre?), és un pastís força normal, el que ara es porta són els cupcakes home! I als sogres se'ls ha de tractar bé, ja se sap, que no es pensin que soc una fresca. I amb els blogaires... Ja mirarem això de les impressores digitals, qui sap si en un futur no massa llunyà es podria baixar la foto i imprimir un pastís de pastanaga!


    Marta, primer de tot, benvinguda! I sí, a fer punyetes realment, és una bomba calòrica però ben a gust que me'l menjo! A més, ja s'acaba l'estiu com aquell que diu, la rutina aviat tornarà i de biquini res de res.


    Pons, i tant, i encara més: no ho vaig haver de fer jo, que tenia un ajudant! Sempre podria posar-ne algun amb closca, a mode de sorpresa, com allò de la ruleta russa en versió pizza picant, però has de tenir en compte que era per casa els sogres...


    Rits... gràcies! Jo ja he decidit que el tornaré a fer per mi, no cal que sempre fem coses per als altres. Un dia hi vaig pensar, en això: mai he fet un pastís per a mi, sempre ha estat per portar a altres llocs, o tenint convidats i coses per l'estil. Un motlle més petit (per no menjar pastís tota la setmana) i llestos.

    ResponElimina