22 d’agost 2014

Despertar la curiositat

Fa més d'un any que Google Reader va tancar, i des de llavors no he tornat a tenir un gestor de feeds. La raó? Poca activitat a la xarxa, poques ganes d'ordinador, i no tenir res a dir. Últimament m'hi torno a reenganxar, noto que tinc més ganes de seguir blocs i d'escriure, tot i que tinc la sensació que l'estiu i les vacances hi han ajudat. Caldrà veure com evoluciono al setembre, octubre i tot el que vindrà després.

Així doncs, per intentar reenganxar-me, he decidit que ja tornava a ser hora de tenir alguna cosa que m'ajudés a detectar les actualitzacions dels blocs i altres webs que abans solia mirar. Finalment he optat pel feedly, ja que el Netvives no em va acabar d'agradar i al cap d'una setmana el vaig deixar estar. De moment em va molt bé, el nombre de blocs que segueixo és baix però confio que anirà augmentant a mesura que em reintrodueixi a la xarxa.

Sempre he intentat seguir algunes webs que pengen notícies de caire científic, per deformació professional m'agrada saber quins avenços hi ha, quins artefactes nous existeixen, o quines noves aplicacions han descobert a coses que ja coneixíem o ja havíem descobert fa temps. Avui he topat amb un post on expliquen que s'ha aconseguit crear un material transparent que absorbeix l'energia solar. No és un vidre, però ho sembla. I no és res nou, de fet ja ho sabíem fer això, però el problema és que fins ara aquest "vidre" era de color per aprofitar la part de la llum visible que els tints absorbeixen (el funcionament bàsicament és aquest). Ara han aconseguit que la llum que excita les cèl·lules fotovoltaiques per obtenir energia no sigui llum visible, sinó la que és propera a la zona ultraviolada i d'infraroig. És a dir, no cal color, prescindim d'aprofitar la llum visible, i és que només representa una petita part de la gran quantitat de radiació que arriba a la Terra. 

Si seguís parlant d'això aquest post hauria d'anar al Metablòlic. Però més enllà del descobriment, m'ha fet pensar molt. M'ha fet pensar en el que és un bon científic, en la capacitat d'algunes persones de pensar de manera diferent a la resta i tenir idees brillants. En l'afany de tenir curiositat i saber-se plantejar les preguntes correctes per acabar obtenint, amb persistència, respostes correctes. Vist amb perspectiva aquesta idea d'aprofitar la llum infraroja i ultraviolada pot semblar la cosa més normal i fàcil de comprendre (si ens molesta un vidre amb color, prescindim del color). Però a banda de les dificultats tècniques que pot tenir, m'ha semblat una idea molt bona que en cap moment se m'hagués passat pel cap. Sense voler, he pensat en la poca imaginació que tinc els últims temps, poca eloqüència, poca motivació. Fets que segurament han incidit en la meva vida professional i en la meva vida personal, i entre altres coses, el bloc. No saber què dir ni com dir-ho. No tenir l'espurneta de qüestionar-me coses, o bé tenir-la però no saber d'on treure l'empenta per xafardejar a la xarxa el per què, aquella gran pregunta. Haver abandonat la ciència d'estar per casa, que considero meravellosa, instructiva i el que és millor, a l'abast de tots. 

En el fons, m'ha fet pensar en què segurament mai tindré una gran idea, ni canviaré el món. Però vull avançar passet a passet, contribuir d'alguna manera al coneixement, tornar-me a menjar el món a preguntes tal i com feia fa un parell o tres d'anys i vull materialitzar-les. 

Vull satisfer la curiositat, però abans, vull tornar a ser una persona curiosa.

13 comentaris :

  1. Jo també faig servir feedly, però a diferència de tu, no vaig deixar passar ni un dia entre la mort del reader i implantar-me el sistema nou. De fet, suposo que ja el tenia abans per acostumar-m'hi. Ja està bé que et reenganxis als teus blogs i als dels altres, bones notícies per la catos, que està molt paradeta. Però sembla que tot va junt amb les ganes de fer coses, de ser creativa i curiosa, com ens has mostrat sempre al llarg dels més de 7 anys d'aquest blog. Per cert, era a l'agost del 2007 que ens vam descobrir, ja veus si ha plogut.

    Així que puc dir que recordo els teus experiments, tant els científics, com els culinaris, i les manualitats. Estarà molt bé si tornes a fer de les teves i ens ho vas explicant. Comences bé, interessant-te per innovacions científiques, i veure com s'espavila la gent et pot fer venir ganes d'espavilar-te a tu també. Qui sap, potser sí que acabaràs descobrint alguna cosa que canviarà el món. A veure quins són els teus propers experiments.

    Ah, jo mai he estat un bon científic, penso. Em falta aquesta empenta, curiositat i creativitat de les que parles. Què hi farem, em conformo en ser científic, no em cal ser dels bons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! XeXu, doncs ens cantem l'aniversari feliç mútuament, ara que fa set anys del "primer contacte", no? ;)
      Sempre he cregut (o he volgut creure) que era una persona amb iniciativa o, si més no, que es movia davant d'una iniciativa. Sempre en projectes concrets i escollits per mi, no sóc de les que s'apunta a tot, però quan en una cosa m'hi submergeixo, ho intento donar tot. Ara no tinc aquest pensament, però fa un parell d'anys vaig "veure la llum" d'alguna manera, vaig estar en un punt àlgid d'amor a la ciència. M'hi sentia identificada, a gust, amb mil ganes d'aprendre de tot i motivada per fer experiments a casa. No sé si el contacte amb la ciència de veritat m'ha desencantat, si he envellit prematurament o si senzillament és una etapa, però enyoro aquella sensació, aquell foc a dins, aquella curiositat.

      No acabaré descobrint res que canviï el món, seria bonic però no és la meva meta, el meu objectiu és assolible. I també tinc la certesa que els que fan grans descobriments no sempre són bons científics, o com a mínim la cara visible dels grans experiments. Un bon científic per mi és curiós, fa preguntes enginyoses. Pot no encertar, o encertar sense tenir infraestructura per brillar. Però és un bon científic. No sé si ho ets o si no, i a mi tampoc és que em "calgui" ser dels bons. No t'ho sabria explicar, és més una sensació que se m'ha despertat a dins. De tota manera, si la simple motivació de voler ser millor científica del que sóc m'empenta una mica, ja està bé.

      Elimina
  2. Si no fos per la curiositat i les ganes de saber més encara hauriem d'inventar la roda. Sigues el màxim de curiosa i responsable. La resta pot venir sol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic completament d'acord amb tu, joan. La curiositat i les bones preguntes han mogut el món i ens ha fet evolucionar en el camp del coneixement fins a arribar a on som ara. L'únic problema de ser curiós és que surt sol, t'ha de venir, la ment s'ha de despertar sola quan topa amb algun afer que desconeix i ha de tenir la voluntat de voler-lo conèixer. Hi ha coses que no podem controlar ni forçar, però tinc la voluntat de creure que si algun dia ho vaig tenir, puc tornar-ho a sentir.

      Elimina
  3. On erets quan vaig publicar el post sobre el tancament del google reader?

    Per cert, per mòbil no et recomano la aplicació oficial de feedly, es millor gReader

    Si et va la ciència suposo que no et perdràs blocs com Amazings, Fogonazos, La Aldea Irreductible

    ResponElimina
    Respostes
    1. Homeeee.. No sé on era, desconnectada de la catos segur. M'haguessis estalviat el Netvives un parell de setmanes, però ja et dic, fins ara no he tornat a tenir la necessitat d'un reader, coses de la desconnexió.

      L'aplicació mòbil ni me la plantejo, tinc un mòbil horrible que cada dos per tres diu que no tinc capacitat, i només tinc tres o quatre aplicacions (correu, whatsapp i un parell més, com veus tot força essencial). O sigui que res de res. I pel que fa als blocs, m'apunto La Aldea, els altres dos ja els segueixo ;) Gràcies!!!

      Elimina
  4. Ja sé que no té res a veure amb el blog, però moltes felicitats!!!

    (Jo també faig servir el feedly, tot i que només el miro de tant en tant, i a vegades em perdo coses...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies noia! :P
      Jo intento tenir-lo al dia i anar mirant, però ara a l'estiu és fàcil, perquè la gent no publica gaire. Més endavant... ja veurem!

      Elimina
  5. Ohhh!! Magnífica reflexió la teva. Així es desperta l'interès altra vegada, ara ja tindràs la veueta que t'anirà dient això pel blog això altre es mereix que ho busqui, etc.

    feedly. Me l'apunto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alasanid, fàcil de dir, però difícil de fer. La motivació no es pot forçar, ha de venir sola, però espero tornar-hi. De moment tinc una llibreteta a la bossa per apuntar coses sempre que em vingui de gust, estigui on estigui!

      Elimina
  6. El feedly és una bona opció, jo em vaig passar a ell només tancar el Google Reader.
    Tinc molts blocs de ciència agregats i et podria recomanar algun (de fet he arribat ací pel Centpeus de Daniel Closa) però de segur que ja els segueixes. Justament ara acabe d'afegir un altre que es diu Metablòlic. ;)

    I curiós però veig que el pons007 també està per ací. Fa res va arribar al meu bloc i ja m'agradaria saber com. El món és un mocador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, sí que el conec el Centpeus, sí... És mític! Veig que el seu enllaç t'ha portat fins aquí, i me n'alegro! Ampliaré la llista del feedly, segur que l'hachedosó hi cap ;)

      Veig que compartim també paral·lelisme de bloc personal i bloc científic. Jo vaig començar amb el bloc personal i quan vaig veure que massa sovint m'agradava parlar-hi de ciència, vaig desdoblar-me i li vaig donar protagonisme en forma de bloc paral·lel.

      Ah, i ja t'hi aniràs acostumant... En Pons està per tot arreu, i ho veu tot!

      Elimina
    2. Confesse que eixe paral·lelisme, com dius, de bloc personal i científic em va agradar i per això vaig parar ací.
      De tota manera, podria dir que l'hachedosó és una "escisió" del bloc personal, perquè totes les entrades també les acabe posant en aquest. Ho vaig fer per si algun despistat acabava quedant-se però l'interessaven més les qüestions científiques que les meues paranòies personals.

      Elimina