27 de juliol 2014

Un Sinatra siberià

Nit d'estiu de festa major, i dues amigues i jo fèiem voltes per la vil·la de Blanes després d'haver presenciat des de la platja un meravellós espectacle de focs artificials. L'objectiu era fer un tomb per les paradetes, visitar els diferents escenaris i anar cap a casa, sense allargar gaire. Però aquestes coses mai acaben com esperes, de manera que al final ens posàvem sota els llençols a les tantes de la matinada i força animades per haver presenciat dos espectacles impactants la mateixa nit.

La segona sorpresa de la nit se'ns va aparèixer davant dels morros: un escenari de karaoke. Una de les meves amigues es va aventurar a participar-hi, així que vam prendre alguna cosa a les barraques dels organitzadors mentre esperàvem el seu torn. Aquests esdeveniments ja sabem com poden arribar a ser, no hi ha cap mena de filtre per poder participar. Hi ha els que desentonen molt, els que criden massa, els que ho fan una mica bé, algun que fins i tot penses "carai, aquest", els que es posen a riure i no acaben la cançó, els que no entenen que les lletres s'il·luminen a mesura que les has de cantar...

... I els que ho fan estrepitosament bé, que no solen ser molts. En aquest cas concret ens va sorprendre un noi rus, que venia de vacances amb la seva família. Li posarem uns... catorze anys, aproximadament. Corpulent per la seva edat, però amb faccions infantils i el típic acne que deixaven entreveure que era força jove. Abans de pujar a l'escenari semblava una mica nerviós i inquiet, però quan el van cridar i van anomenar la cançó que cantaria va pujar amb pas ferm i decidit, va agafar el micròfon i van començar a sonar les primeres notes. 


El somriure confiat del noi i el moviment oscil·lant del seu cos per seguir el ritme de les notes inicials de seguida va despertar alguna rialla entre el públic. El "guiri" feia gràcia, i encara era més sorprenent que s'oferís a cantar en un espectacle de poble, estant ell de vacances i envoltat de gent local. Ens va fer callar a tots, però. El "Start spreading the news / I am leaving today" va ressonar a plaça amb una tonalitat deliciosa. Semblava mentida que aquella veu sortís d'un noi tan jove, que tingués aquella força, aquell to greu tan característic de Sinatra. Aplaudiments, gent aixecant-se de la cadira, i un noi rus que seguia cantant, ara una mica més inflat i confiat per haver-se guanyat al públic. Amb coreografia inclosa, la posada en escena va ser genial. El jurat del concurs li va donar la màxima puntuació possible, de manera que va passar a la fase final i va tenir una segona oportunitat per deixar-nos bocabadats a tots interpretant It had better be tonight a l'estil Bublé, amb un moviment de malucs més llatí que no pas siberià. 

Sense cap mena de dubte les ampolles de cava de premi se les va endur ell, i a tots nosaltres ens va regalar la sensació d'haver presenciat un petit concert que no tenia res a envejar als múltiples festivals que es fan a l'estiu per tot arreu. Personalment, aquestes petites troballes inesperades sempre em deixen un bon regust de boca i em fan acabar la nit de manera diferent. 

4 comentaris :

  1. M'has fet pensar en la cançó dels Amics 'Tots els homes d'Escòcia', tot i que el personatge en qüestió no s'assembla a res amb el de la caçó, només en el fet que no donaves un duro per ell, i després et deixa ben bocabadat. Em sembla que jo no sabria apreciar tant aquest valor, no crec que hagués quedat tan impressionat, però tot això que et vas emportar tu!

    ResponElimina
  2. Els russos mai han sigut famosos pel seu estil cantant, descomptant a les Tatu (i perquè eren lesbianes o no) algú li sona a algú? Les Pussy Riot no compten que son més activistes polítiques que res. Però qui sap si a partir d'ara les coses canvien

    ResponElimina
  3. Ja hem trobat el successor al gran Eduard Khil!! Una nit d'estiu com déu mana, focs, musica, festa i entrar a gust al llit.

    ResponElimina
  4. XeXu, molt ben trobat, ara a mi també m'hi has fet posar (també es posava vermell quan allargava les frases!). I t'equivoques de mig a mig, jo no hi entenc ni un borrall de música, però quan una persona desentona clarament, ho notes. I quan una dóna la talla i et fa passar una bona estona, també. Doncs aquesta va ser la meva sensació!


    Pons, doncs certament, no hi ha gaire russos que es dediquin a la cançó. Amb el fred que fa allà, pobres, si obren massa la boca deuen anar de faringitis en faringitis.


    Alasanid, òbviament he hagut de buscar qui era aquest senyor... Se li diu "trololololo" home! Ni idea de que era rus, de fet, sembla un ninot de cera sense possibilitat de tenir nacionalitat ni res, pobre! I per la lletra de la cançó estarem d'acord que no s'endevina gaire. I sí, una nit molt xula realment!

    ResponElimina