02 de juny 2014

Una Laia always pays her debts

Uns quants mesos enrere, quan el meu futur depenia de la concessió d'una beca predoctoral, vaig fer una promesa a la meva parella: que si me la donaven, un dia el convidaria a un restaurant molt bonic i on s'hi menja de conya: la Semproniana. I com ja vaig comentar en el seu dia, la beca va arribar, així que la meva promesa s'havia de complir. 

No es tracta d'un restaurant de luxe, però sí que és un lloc on s'hi menja de conya i que té cert renom, de manera que la factura pica una mica per la butxaca d'una persona com jo, no és un lloc on podria anar cada cap de setmana. És per això que vam acordar que el sopar es faria efectiu quan el meu sou comencés a fer-se tangible. Però els tractes amb els Ministerios i amb altres institucions mai poden ser senzills, i fins al cap de dos mesos de la concessió i la signatura del contracte no vaig començar a cobrar. La cosa s'endarreria, però els dos teníem en ment aquell sopar. 

Aquest cap de setmana no... El que ve, tampoc... I així van anar passant els dies, fins que amb la voluntat de quadrar calendaris, vam veure que aquest cap de setmana el teníem lliure. Reservat! Dissabte ens vam posar les nostres millors gales, disfressant-nos una mica per una nit, i vam fer un soparet romàntic al restaurant. Perquè malgrat la tardança, una Laia always pays her debts!

I com a resum de la vetllada he de dir que ens va encantar tot: l'estètica del lloc, la carta, la presentació dels plats, els contrasts de gustos, el tracte... . Amanides amb salses que no haguessis dit mai que hi quedarien tan bé, jugar a endevinar què són aquells daus i aquella salsa que decoren el plat, textures cruixents barrejades amb d'altres de més meloses... I unes postres de tres xocolates tan denses i delicioses que si no fos perquè atipa molt, en demanaries deu més. Una cosa curiosa i un punt a favor de la carta, des del meu punt de vista, és que es pot escollir de quina mida vols la ració (S, M o XL), fet que et dóna llibertat per tastar diferents cosetes o bé agafar racions més grans per compartir (o no!)

Una nit preciosa, i una factura que em va tocar pagar però que no va ser pas escandalosa, i això que vam acabar amb la panxa ben plena! Un dia és un dia!

6 comentaris :

  1. No passa per alt la referència Lannister, jo que em pensava que eres una persona de fiar! Però bé, com que era una bona acció i un deute no ho tindré en compte. Te'ls gastes, però sempre he pensat que, posats a gastar diners, que el resultat et deixi satisfet, perquè hi ha llocs on pagues i et queda la sensació que t'han pres el pèl. Però bé, la propera vegada promet alguna cosa més barata, no?

    ResponElimina
  2. Per mi, gastar-se els calers en menjar bé es una de les millors coses que pots fer. En què te'ls gastaràs sinó? En reclutar un exèrcit de mercenaris per conquerir ponent? Bah, no val la pena...

    ResponElimina
  3. :-) M'agraden els deutes gastronòmics. Celebro que ho gaudíssiu tant.

    ResponElimina
  4. Aquestes coses ens les hem de permere, si no la vida ens serà poc fructífera. No era a tots els blocaires que ens pagaves el sopar?

    ResponElimina
  5. Jo et feia més de growing strong :D

    Sembla que us ho vau passar bé ^.^ és una d'aquelles promeses que l'acabes cumplint amb gust.

    PS: Jo si t'he de ser sincer pensava que el nom de Semproniana era un mite i que només el celebraven a Mataró (i per les Santes que n'hi diuen)

    ResponElimina
  6. XeXu, que jo sóc de fiar, home! I tal i com evoluciona la sèrie, ser Lannister no està tan malament, mira que ben posats els té en Tyrion! I pel que fa al sopar, estic d'acord amb tu. Sempre ens hem d'arriscar, però aquest cop anava una mica sobre segur, sabia que el resultat seria bo i satisfactori! Pel proper cop... Ja veurem si més barata, el que la situació requereixi ;) Tant de bo tot siguin grans notícies que vulguem celebrar "por todo lo alto", no?


    Pons, jo últimament estic gaudint més de l'oci gastronòmic i no puc estar més d'acord amb tu, li estic agafant el gust. I a ponent no se m'hi ha perdut res, millor menjar, on vas a parar!


    Cantireta, a mi també m'agraden! Gràcies, la veritat és que va ser una vetllada preciosa! El menjar deliciós, l'ambient preciós i la companyia immillorable.


    Joan, que espavilaaaat! No era a tots els blocaires, que hauria de demanar un crèdit per convidar-vos a tots!


    Alasanid, no sabria dir si tinc una família preferida... Tot i que la punyeteria de la iaia de la Margaery i d'ella mateixa no estan gens malament! I... gràcies per l'apunt, jo de Santorals no en tinc ni idea, per mi Semproniana era un restaurant i no pas una santa. Ja sé una cosa més!

    ResponElimina