21 d’abril 2014

Té pinta de gat, però és una Mona

Una mica d'esbarjo per Setmana Santa sempre va bé, i enguany he aprofitat per relaxar-me i agafar forces abans de la tornada a la normalitat. Això sí, sense oblidar les tradicions gastronòmiques típiques d'aquestes dates: menjar carn Divendres Sant (sí, som així de majos a casa!) i fer la Mona de Pasqua. 

No tinc fillols, però any rere any intento fer una Mona pels de casa amb un pa de pessic senzill i alguna cosa de xocolata a sobre, ja us n'he fet partícips algun cop. Aquest any havia promès que en faria una i la veritat és que no m'hi he posat per poc, ja que he fet la Mona més tradicional que havia fet mai: sense batedora elèctrica i manufacturant un ninot de xocolata!

Mànigues arromangades, ingredients sobre el marbre i una mica de música per animar la cosa. L'elaboració del pa de pessic m'ha servit com a element substitutori de la campana de piscina que he fet aquesta setmana, ja que amb un batedor manual cal fotre-li canya, déu n'hi do! Clac, clac, clac, i anar batent els ous amb el sucre, amb garbo com diu la meva iaia, fins que queda una crema esponjosa que dobla el seu volum inicial. Després tamisar la farina, barrejar bé i al forn. 

Mentrestant m'he aventurat a fer el ninot de xocolata. Un gat m'ha semblat bonic i prou senzill com per veure'm en cor de fer-lo, prenent com a model un dibuix d'internet. He de confessar que no les tenia totes que això pogués sortir bé, de manera que a l'hora de comprar els ingredients també vaig comprar un parell d'ous de xocolata... Però finalment no han calgut! Ha quedat prou bé, però he de dir que això de fondre xocolata ha estat una autèntica marranada. Un cop fosa i resolidificada, he anat perfilant les diferents parts amb un escuradents, que posteriorment he anat enganxant amb més xocolata a mode de ciment. Una bomba calòrica i una bona estona d'elaboració, gairebé tot el matí, però ben bonic que ha quedat. Què en penseu?


Abans que m'ho digui algú... No té tres potes! Hi ha un petit error de perspectiva i el cap no està enganxat sobre les potes de davant, però... És un problema menor això! No busqueu tres peus al gat!

3 comentaris :

  1. Al gat se li poden trobar tres peus, sempre que aquests siguin de xocolata! Mare meva, quina pinta que té això. Ja saps, me n'envies un tros a l'adreça de sempre i jo no t'enviaré els meus amics albano-kosovars a casa. Què toca després d'això? Roses de Sant Jordi de caramel, no?

    ResponElimina
  2. Jo pel divendres Sant no tan sols vaig menjar carn sinó que vaig fer una barbacoa tan carnívora i espectacular que gairebé no vaig sopar després. Aniré al infern segur, però no tinc clar a quin encara.

    Com que les mones son tan boniques fa pena menjar-se-les, serà per això que jo no en menjaré...?

    ResponElimina
  3. XeXu, no he rebut cap visita, de manera que entenc que el tros de Mona que et vaig donar va arribar en bones condicions i que va ser del teu gust, no? Massa saps tu, de les roses de caramel! Però enguany no n'hi va haver pas!


    Pons, jo tampoc tinc clar a quin infern, no tinc gaire predileccions... A Joc de Trons n'hi ha set per triar, no? La cosa se'ns complica.

    Estic d'acord en què de lo boniques que són de vegades fa pena menjar-se-les, però bé, ja sé que no és el motiu pel qual no en menges. I haver-me passat tot un matí fent-la podria ser un motiu de pes... Però no ens enganyem, no ho va ser, massa temptador.

    ResponElimina