24 d’abril 2014

Provisionalitat

Per Sant Jordi aquest any va caure Dies de Frontera, de Vicenç Pagès Jordà. D'aquest autor ja he llegit Els jugadors de whist i la veritat és que em va agradar força, o sigui que aquest l'agafaré amb moltes ganes. Va ser tota una sorpresa rebre el llibre, ja que no l'esperava pas i de fet, ni tan sols sabia que aquest autor havia tret un nou llibre. I això que és la novel·la guardonada amb el Premi Sant Jordi d'enguany... Me n'adono que això no diu gaire cosa a favor meu sobre com n'estic al dia de les novetats literàries ni de la meva voracitat lectora, però bé, qui fa el que pot no està obligat a més!

Ja a casa, fent una ullada a la contraportada, em vaig quedar amb una frase que em va agradar:


Al capdavall, la provisionalitat també és provisional

A primer cop d'ull sembla ser una redundància, però cinc minuts després d'haver-la llegit em vaig adonar que estava amb la mirada perduda, fixada en una pota d'una de les cadires de casa, i amb la frase donant-me voltes pel cap. Provisionalitat, qualitat de provisional. Que no és per sempre. Que no és etern. Un concepte amb un doble sentit, que alhora molesta i dóna esperances. Desitgem que les situacions incòmodes ho siguin i desapareguin aviat, i per contra ens espanta que altres coses esdevinguin provisionals. Una prolongació en el temps d'una situació provisional, si és un afer que està a les nostres mans, sol deixar un rau-rau a la panxa de remordiment: la sensació que estem apalancant, que no fem prou. 

Reflexions prou interessants sorgides arran d'una sola frase anotada a la contraportada d'un llibre que encara no he encetat. Tot un misteri saber si aquest concepte és rellevant en el sí de la novel·la o si bé només és una cosa completament irrellevant en la qual m'he fixat, com també és un misteri la dedicatòria que vaig obtenir de l'autor, tot passejant per Barcelona en un dia tan bonic com el d'ahir. No l'he acabat d'entendre, però espero fer-ho quan hagi acabat de llegir!

4 comentaris :

  1. Mira que he fet posts que m'havien despertat algunes frases de llibres, però mai en una contraportada. Així que si la contraportada ja et fa reflexionar així, imagina la resta del llibre! N'he llegit un parell de Vicenç Pagès i en tinc un altre que corre per casa, però aquest tinc ganes de llegir-lo també. Trobo escriu bé aquest home, i fa pensar, d'això no hi ha dubte.

    Sobre la provisionalitat i la frase... bé, se'n pot parlar molt, tu ho planteges de manera molt filosòfica. Però mira, la veig força positiva, no creus? Les coses que són provisionals estan destinades a canviar en un període breu de temps. Cert que algunes s'eternitzen, però suposem que s'acabaran aviat. Si són una alegria que ens pertoca de manera provisional, doncs serà una putada quan la perdem. Però si és una situació pont que ha de portar a una altra, potser agrairem que no es perllongui massa en el temps. Estarem en una situació provisional, i quan deixem d'estar-ho canviarem tant la situació, com aquesta sensació i estat de provisionalitat per tenir una realitat més estable... o una altra provisionalitat! Apa, a pensar-hi!

    ResponElimina
  2. "Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar..."

    ResponElimina
  3. A la meva feina n'hi ha moltes de coses provisionals que es converteixen en eternes. Vull, dir, això ho arreglo provisionalment així, de manera ràpida perquè funcioni, però quan tingui un moment ja ho arreglaré tal com s'ha de fer. Sí... Sí...

    ResponElimina
  4. XeXu, a la contraportada sempre hi ha coses interessants! De fet, a part de les recomanacions que se’n pugui fer d’un llibre (el boca a boca, diguem), molts cops fem tombs per les llibreries i el que llegim és la contraportada, no? De la mateixa manera que un títol perspicaç, una contraportada amb gràcia també pot cridar l’atenció.
    I pel que fa a a provisionalitat, la veritat és que és un tema espinós. Si és una situación que n’ha de portar una altra i es perllonga massa… Potser molesta, la provisinoalitat. No? Però alhora les coses estables i “massa eternes” també fan basarda perquè sembla que siguin inamovibles... Ai, tu, massa coses per pensar! Millor llegiré el llibre, espero que no em faci pensar tant, que quan llegeixo m’agrada distreure’m!

    Carquinyol; “pasar haciendo caminos…”. Anar fent, no?

    Pons, hooome… A mi no m’agrada que l’informàtic de la feina m’ho faci, això! Però no t’enganyis, res s’eternitza, els ordinadors acaben petant i llavors te l’han de canviar... I l’hauràs de configurar de bell nou!

    ResponElimina