08 d’abril 2014

#3 Swimming tips. La força

En aquesta nova edició dels Swimming tips, m'agradaria desmitificar un concepte que molta gent em sembla que té arrelat: la distància avançada mentre es neda és directament proporcional a les hòsties que es foten sobre la superfície de l'aigua

Doncs no. 

Hi ha dos tipus de persones que foten hòsties a l'aigua: els que sembla que ho fan per pur instint de supervivència (o sigui, que no tenen gaire confiança dins l'aigua i que la seva tàctica per mantenir la flotació és moure's desesperadament) i en segon lloc, els que ho fan de manera frenètica i sovint intentant simular que fan un sprint o una cosa per l'estil. Últimament he topat amb uns quants membres d'aquest últim grup, que ja es nota que es matxaquen al gimnàs i que només es remullen una estona el cul a la piscina. I com que només s'hi estan una estona, d'alguna manera han de destacar. Aquesta manera de nedar és completament inútil per un parell d'aspectes: en primer lloc, perquè no per picar més fort s'avança més de pressa, cal fixar-se en altres coses per avançar. I sobretot és contraproduent perquè cansa molt, es consumeix oxigen de manera brutal i innecessària. I controlar la respiració és una de les coses més importants que cal tenir en compte quan es neda. 

El concepte de força dins l'aigua no és del tot important. No és el poder absolut, no sereu un mestre Jedi de la natació si la posseïu. I encara menys si la força es fa de dalt cap a baix, fotent hòsties a l'aigua. Si s'ha d'emprar, com a mínim que sigui per empènyer l'aigua de davant cap a endarrere. Sempre que algú neda de manera molt brusca i provocant onades considerables una servidora sembla un vaixell a la deriva, ja que jo no en tinc, de força, i em costa mantenir-me estable. Quan ho veig em fa pensar en una frase que ens deia el nostre entrenador: que l'aigua era com si fos la teva parella, se l'havia de tractar amb carinyo, sense ser brusc. I és que ja ho deia Newton, acció-reacció: quan exercim una força sobre la superfície de l'aigua la força ens torna en la mateixa direcció però en sentit contrari, i per tant fem un moviment de dalt cap a baix. I això és completament absurd, ja que el moviment interessa fer-lo de manera horitzontal! Si apliquéssim algunes de les lleis de la física estic segura que podríem comprovar que si un home amb pinta d'haver-se xutat anabolitzants colpeja l'aigua de manera barroera, avança molt menys que si la força realitzada és molt menor però s'aplica de manera adequada (en aquest cas he de dir que desconec si estar tan inflat deu contribuir a la seva flotació i si seria una variable que caldria tenir en compte). 


PS. Aquest post no pretén ofendre ningú, nedar ja és prou complicat i cadascú es defensa com pot, només faltaria. Però els que em coneixeu ja sabeu la tírria que tinc als figurins de gimnàs que a la piscina gaudeixen picant-se amb els altres... I si són barroers encara els suporto menys. 

6 comentaris :

  1. Bé, hi ha gent que necessita destacar estigui on estigui, i si és dintre l'aigua, doncs allà. Generalment, el que fan és el ridícul, qui sap fer una cosa no necessita demostrar que sap fer-la, la fa i punt. En tot cas l'ensenya perquè els altres n'aprenguin. Quan anava al gimnàs també em molestaven molt els figurins, ja que jo anava a pencar, a deixar-me la pell per treballar el meu humil cos, i hi havia individus que es passaven l'estona mirant-se al mirall, o ocupant les màquines mentre xerraven amb algú altre. Però és clar, com li dius a un paio de dos per dos que vagi a xerrar a casa seva i et deixi fer exercici a tu, que ets un nyicris?

    Per cert, fluixet el símil del teu entrenador, no? Podria haver-se'l currat una mica més. Si tot el que hem de tractar amb cura diem que ho hem de fer com a la parella, poca exclusivitat li donem a la parella, no?

    Ah, que molt bé la classe de física, eh? Però jo ni idea d'aquesta disciplina, menys encara que de nedar, que ja és dir. Però té lògica el que dius, és clar. No t'animes a fer una classe teòrica a aquests muscul-mans amics teus que trobes a la piscina?

    ResponElimina
  2. Els que miren de fer-ne notar a la piscina i al gimnàs són els mateixos que es volen fer notar a tot arreu. En fi, bram d'ase,... Jo confeso que no conec pas gaire "l'ecosistema" dels gimnasos i de les piscines, he anat ben poc. De fet, diria que he nedat més a la platja que a la piscina.

    ResponElimina
  3. soc l'únic que pensa que uns vídeos anirien molt bé en aquest tipus de post...?

    ResponElimina
  4. Hi ha gent que hauria de portar cinturó de ploms per anar a la piscina.

    ResponElimina
  5. Ai, Laia! D'aquests n'hi ha a totes les piscines i fan una ràbia... sobretot es piquen quan algú lluny de ser musculitos els avança sense picar l'aigua :-)

    ResponElimina
  6. XeXu, suposo que sí, que de gent que es vol lluir n'hi ha a tot arreu. I fan rabieta eh... Pel que fa a la física jo també vaig molt justeta, però mira, ves per on se'm va passar pel cap fer aquesta analogia i "dóna el pego", a que sí? No em demanis gaire més, però...!


    Carquinyol... Una antiga fan de la biologia marina ha de confessar que li té una mica de basarda al mar. Però ja veus, les meduses i la sensació de buit que em dóna no veure el fons del mar no m'han de fer tanta por si tinc en compte l'ecosistema de les piscines...!


    Pons, hahaha, jo també ho penso, ho he de confessar, un vídeo no estaria malament! Crec que la mena de vídeos que per mi il·lustrarien aquest post serien una mica diferents dels que posaries tu, crec!


    Joan, m'agrada la idea! Jo els hi donaria una ampolla d'aire també, no m'interessa que s'ofeguin, no em vull tacar les mans. Però si caminen pel fons de la piscina i em deixen lliure la superfície, m'agrada!


    Matgala, quant de temps! Suposo que tens raó, que un mindundi els hi fa més mal que no pas algú de la seva corpulència. El problema que hi veig jo en això que comentes és que crec que ells no se n'adonen, dels tsunamis que provoquen quan neden...

    ResponElimina