19 de març 2014

#2 Swimming tips. Els Swimmers


El segon post d'aquest monogràfic em ve de gust dedicar-lo als swimmers, fent analogia i alhora homenatge als runners. Fer esport en general està de moda, i sortir a córrer ha estat una de les activitats que ha acabat guanyant més adeptes. No cal estar apuntat a cap complexe esportiu, el material necessari és accessible a tothom i es pot fer a l'aire lliure. I està molt bé, però el concepte runner va una mica més enllà. Els runners vindrien a ser aquells que surten a córrer (ai, no, perdó, practicar running, que queda molt millor) i que per fer-ho, creuen necessitar tot un conjunt de coses tals com unes vambes de 200€ mínim, un rellotge-comptaquilòmetres-pulsòmetre-cronòmetre amb trentamil funcions, i la corresponent aplicació mòbil que enregistra el recorregut (cal penjar-ho a les xarxes socials, que si no és com si no haguessin fet res!). I total, per sortir a fer una volteta a l'illa de cases un cop per setmana (durant la qual tres quartes parts del trajecte seran caminant) i cansar-se'n al cap de tres mesos. Us enllaço una descripció prou encertada del que vindria a ser aquest perfil de corredor.

A tot això he de dir que fer esport i sortir a córrer està molt bé, jo animaria a tothom a que trobés el seu esport particular, el que més li agradi. Però que la gent normal, de carrer, que fa esport per estar una mica en forma i per sentir-se bé munti tot aquest espectacle... Ho trobo exagerat, fora de lloc i un gran malbaratament de diners, sincerament.

I tot això per tal d'entendre el concepte swimmer, que per mi és el mateix que el runner però en medi aquàtic. Des de sempre jo he practicat la natació: vaig començar amb 4 anys, als 8 feia competicions escolars, i des dels 10 fins als 15 aproximadament vaig competir federada, entrenant 3 hores i mitja diàries, sis dies a la setmana. I tot això, que queda una mica forçat i pedant dir-ho així, només ho comento perquè quan parlo de material esportiu de natació sé a què em refereixo: conec les marques, els teixits, els tipus de banyador i d'ulleres. És per això que em sorprèn anar a nedar i trobar homes i dones amb banyadors de preus desorbitats que es llencen a l'aigua i amb prou feines fan tres piscines seguides. No cal, de debò, i em costa entendre'n el motiu. No sé si els han enredat, si només és per fer-ne ostentació (si de seguida et fots a l'aigua, tampoc es llueix gaire!) o si realment s'ho creuen, que els és necessari. Hi ha banyadors que faciliten que l'aigua llisqui, i que t'ajuden a surar, però creieu-me que d'on no n'hi ha no en raja. Això ho pot notar un Phelps, no algú que fa braçades de manera barroera i que l'impediment més gran que té per avançar és ell mateix. Jo mateixa segueixo practicant aquest esport, i faig servir unes ulleres que fan el fet i un dels banyadors més barats que trobo al mercat, negre i de marca indefinida. I no necessito més.

Torno a recalcar que està molt bé que la gent s'aficioni a l'esport i a l'activitat física en general, molts de nosaltres tenim feines una mica estàtiques contra les quals una mica de mobilitat i exercici no van gens malament. Però, com sempre es diu, tot en la seva justa mesura.

6 comentaris :

  1. Oh no, també hi ha runners aquàtics?? Quin malson! Proposa als del Crackòvia que estudiïn el cas, potser en faràs un gag! En Valentí a la piscina, podria estar bé. Encara que en Valentí ja va fer triatló, si mal no recordo.

    Bé, jo entenc el concepte, i la veritat és que més que riure, foten pena els runners. O fas esport de veritat o no cal que vagis de pro. I fins i tot fent l'esport de veritat no et cal gastar un dineral per ser el més ben equipat, si com tu dius, tant a la piscina, com al terra, d'on no n'hi ha no en raja. Els que en saben també entenen quan cal anar amb el millor equipament i quan no. Que hi ha molta gent que n'entén i ho viu, eh? Però això de l'aparença a mi em pot...

    ResponElimina
  2. Ah, i una cosa que em vaig deixar ahir, referent a runners, i suposo que també a swimmers. Com que tots van tan equipats i es genera ja una estètica unitària, amb varietat de bones marques i colors, ja no pots anar amb uns pantalons curts i una samarreta qualsevol a estirar les cames, perquè et mors de vergonya. És el que Cristiano Ronaldo anomenaria 'baratoooo'. Per sortir a fer el número fan sentir malament els que intenten fer esport per voluntat o necessitat...

    ResponElimina
  3. Jo crec que el fet de poder lluir algun modelet és el que els motiva a sortir a fer esport i que en realitat no en fan. Un pais de fantasmes....

    ResponElimina
  4. Abans hi havia el musculitos :D això era un swimmer!! Cada cop entenc menys la gent, importa més l'equipació que l'activitat, es com si això els mentalitzés.

    ResponElimina
  5. Doncs, sort que hi ha crisi que si no...

    ResponElimina
  6. Xexu, els runners aquàtics existeixen, i tant. I no podria estar més d'acord amb tot el que dius, és el que intentava reflectir. Veig que als dos ens poden les aparences, i la veritat és que a mi em fa sentir estranya desentonar en un determinat ambient, quan en principi qui desentona és la resta, que per fer quatre piscines porta un material que no li cal. En part, és com l'origen del consumisme: fer-te sentir malament i crear necessitats on no n'hi ha. Però no hem de ser com en Valentí, sinó que hem de ser forts i sortir a córrer amb samarreta i pantalonets cutres, i nedar amb banyadors de marca blanca de menys de 10€! ;)


    Joan gasull, mai millor dit. Fantasma és la paraula clau! Sincerament, en el camp de la natació, on s'ensenya força cuixa (mira que per contestar-te fins i tot entro en el teu terreny eh!), hi ha gent que NO hauria de portar certs modelets... Crec jo, vaja.


    Alasanid, no sabria dir-te si el Muscul-man era un swimmer o no... Perquè l'home nedava bé, eh! Això sí, li agradava lluir-se! I recordem que vaig acabar concloent que tenia fusta de waterpolista! Gràcies per recordar-lo! :)


    Jomateixa, primer de tot, Benvinguda! I aquesta frase de "sort que hi ha crisi" és molt relativa... Més que res perquè la gent segueix tenint una mica de diners, i se'ls gasta en el què vol. Hi haurà qui suprimirà els cafès del matí al bar per comprar-se un banyador d'aquests carets al cap de dos mesos, o qui deixarà de marxar de vacances però sortirà a sopar de tant en tant, gastant-se menys diners però alhora gaudint una mica del seu oci. No ho sé. Ja no és tant el que costa sinó el motiu pel qual tenen un objecte tan car que no els fa falta, crec jo. M'ha sortit així el comentari perquè l'he sentit massa cops, aquesta frase, i cal conèixer cada cas particular per poder extrapolar. Però estic d'acord amb tu que n'hi haurà que aniran justets de pasta i encara es compraran coses d'aquestes només per fardar. Això s'ho haurien de fer mirar...!

    ResponElimina