04 de març 2014

#1 Swimming tips. La tornada a casa

Avui enceto un monogràfic que no sé quant durarà, o quants posts tindrà, però que em fa gràcia fer. Swimming tips, o coses que em fan gràcia del món aquàtic en el qual em moc quan el cos m'ho demana. Bé, no us enganyaré, la majoria de posts segur que són xorrades... De consells, pocs!

La reflexió d'avui ha estat motivada per un parell de noies que sovint em trobo al vestidor, senzillament perquè fan una cosa que jo no tinc pebrots de fer: posar-se el pijama un cop s'han acabat de vestir i tal qual, amb l'abric a sobre, marxar cap a casa. El que he pensat en veure-ho: enveja sana.

Però per entendre'm, comencem pel començament. Jo no tinc força humana per aixecar-me a les 6-7 del matí per anar a nedar abans d'anar a la feina, ja que després tinc el cos força relaxat i seria un espectre durant la meva jornada laboral. Així que la meva franja horària ideal és la tarda-vespre. Com que no sobren els calers, una servidora està apuntada a un complex esportiu en horari de nit, i abans de les 8 del vespre no puc entrar. A aquesta hora hi ha massa gent pel meu gust xipollejant a la piscina, de manera que progressivament he anat allargant la meva hora d'entrada fins a tres quarts de nou aproximadament. Això vol dir que surto cap a les deu del vespre, quan ja és de nit, i en arribar a casa el primer que toca és sopar i posar-se el pijama.

A molts potser us fa mandra llegir que nedo a aquestes hores, però sincerament, trobar la piscina mig buida i nedar a gust és un plaer indescriptible. Però ai... Tot en aquest món té un ying i un yang, coses bones i grans putades. I en aquest cas, haver de vestir-me per, al cap de deu minuts, haver-me de treure de nou la roba i posar-me el pijama, és una cosa que fa moltíssima mandra. A l'estiu encara, que em poso una samarreta, un vestidet o una faldilla, m'eixugo els cabells amb la tovallola i avall. Si vaig amb pantalons, passa. Però si a l'hivern he fet un intent d'anar una mica arreglada a la feina i m'he posat un vestit o una faldilla... Mateu-me. Tota dona (i potser fins i tot algun home) sap que posar-se unes mitges en un indret amb clima tropical i humitat ambiental del 99,9% és gairebé impossible. Que s'encallen. Que no pugen, que no hi ha manera. Que fem gests impossibles, petits saltets, moviments de cintura, el que calgui. I només de pensar que, després de tot l'esforç, al cap de deu minuts m'ho hauré de treure per posar-me el pijama...

Però... Ai. Per què no emportar-me el pijama a la piscina i posar-me'l? Si vaig amb calçat esportiu i el pijama s'assembla a un xandall... Quan arribés a casa només hauria de treure'm l'abric, posar-me les sabatilles i ja està. El món giraria a velocitat constant, tot estaria en harmonia, i jo no em barallaria amb les mitges ni em vestiria pensant en la mandra que em fa haver-m'ho de treure al cap de no res. 

Hauria d'existir la teletransportació per casos com aquest. O això, o tenir un pijama prou decent com per poder-me'l posar en un espai públic i que no em fes vergonya sortir al carrer amb ell. No m'hi veig amb cor, però hi ha dies que la idea em tempta molt,  no ho puc negar!

4 comentaris :

  1. Ni que sortís de la piscina a la una de la nit no em posaria el pijama i aniria fins a casa així. 'Estamos locos?' Jo què sé, potser és una cosa la mar de normal, però a mi no m'ho sembla. Vols dir que no ho han fet perquè era carnestoltes? La veritat és que no, no ho faria, encara que m'hagi de treure la roba al cap de cinc minuts, i mira que sempre estic pensant maneres d'optimitzar el temps, però això supera les meves expectatives i tot. Per exemple, jo tinc un súper a sota casa i de vegades baixo només cinc minuts per comprar alguna cosa. Podria baixar amb roba d'estar per casa o sabatilles i no passaria res, però francament, prefereixo vestir-me. I molts cops ho faig, em poso la roba, baixo, i quan pujo em torno a posar còmode. Deu ser que sóc molt vergonyós, ves per on. Això d'anar en pijama pel carrer em sembla d'avis, però.

    També he de dir que no tinc per costum posar-me mitges, això és veritat. Només al cap quan atraco bancs, però ja em cuido de posar-me-les en ambients on no hi ha tanta humitat relativa.

    ResponElimina
  2. Jo només et puc dir que això de sortir en pijama pel carrer és un d'aquells comportaments que tinc marcat amb molt negatiu, més que res perquè estic cansat de veure com certa minoria ètnica que en el meu cas és molt molesta i sorollosa ho té com comportament habitual....

    Jo t'ofereixo una alternativa, que no se si et sortira a compte.. que tal el pijama i a sobre un xandall? Aniràs més calenteta i a l'arribar a casa ja quasi estaràs... evidentment, hauràs de portar més roba a la motxilla...

    En tot cas, quina enveja això de poser fer una mica d'exercici !!

    ResponElimina
  3. hahahah amb pijama!! Jo amb el meu d'hivern que mostra imatges dels Simpsons... Però tot i haver vist de tot a física jo tampoc puc.

    També s'ha de reconèixer que en poc temps el pijama ja no seria el mateix..

    ResponElimina
  4. Us contesto a tots en conjunt, només per deixar clar que no tenia pas cap mena d'intenció de posar-me el pijama a la piscina i anar a casa així! Ho comentava de manera anecdòtica i còmica... Sóc molt vergonyosa, no podria pas, creuria en tot moment que tothom em mira el pijama! ;)

    ResponElimina