24 de febrer 2014

Veus

Mai he tingut un gran sentit auditiu, a l'escola crec que mai vaig acabar d'entendre molt què era tot allò del to, el timbre o el color dels sons. Només sé si una cosa m'agrada o no: una cançó, un instrument, una veu. 

D'entre tots els sons, la veu la trobo molt interessant i particular, deixant de banda la seva aplicació en el món de la música. Em refereixo a les veus en sí, a la parla, a la dialèctica. Hi ha persones que tenen un to de veu realment interessant, que són atractives, el que popularment en el meu diccionari jo he patentat com a tenir veu de ràdio. Són aquelles veus meloses, sovint no gaire agudes, que entren per l'oïda i que mica en mica t'embolcallen fins a transportar-te a una mena de son hipnòtic, dolç, tranquil·litzant. I amb això no vull dir que siguin avorrides, sinó plaents.

I entre totes aquestes veus, també hi ha la teva. Més aviat greu, però alhora sorprenentment dolça, captivadora, càlida. I és que més d'un dia et trucaria sense saber què dir, només per sentir-te parlar, per absorbir els teus bon dia i els com estàs. O si t'enganxés amb un diari entre mans, et demanaria que em llegissis què passa al món, passant de la notícia i de l'entorn en general. I et diré per enèssima vegada que tens una veu molt bonica, i tu t'ho prendràs a conya, i encara faràs una mica de teatre tot deixant anar una frase de pel·lícula i posant cara de paio seductor. I jo, també per enèssima vegada, riuré, perquè em farà gràcia la teva representació i alhora perquè mai entendràs que res d'això no et cal, que la teva veu té un encant natural.

4 comentaris :

  1. Suposo que jo no tinc els sentits massa desenvolupats en general, o senzillament sóc un home i algunes percepcions se m'escapen. No sabria dir com ha de ser una veu que m'agradi, però sí que sé que n'hi ha que no m'agraden. Massa agudes i cridaneres, per exemple, però suposo que això ens pot desagradar a tots segons com, oi? Però veus seductores, així sense imposar-les... no sabria que dir. Joan Enric Barceló dels Amics de les Arts, per exemple!

    ResponElimina
  2. Mentre no tingui una veu de pito... que vindria a ser? veu de xiulet? xD

    ResponElimina
  3. Si que és veritat que de vegades i sobretot amb ràdio t'enganxes a una veu i ja imagines com és el personatge, encara que quan el descobreixes veus que no és com l'havies imaginat.
    A la veu del jefe....no m'hi acabo d'acostumar mira

    ResponElimina
  4. XeXu, home, aquesta n'és una, de veu seductora. Greu, però melosa. Ja veig que et tiren els Amics de les arts, i que la primera veu seductora que et ve al cap és la d'un home!

    Pons, doncs no ho sé. Realment hi ha veus molt agudes que són desagradables, també em resulten molestes, tot i que a algunes m'hi he acabat acostumant.

    Joan, això també m'ha passat molts cops, sobretot amb els que retransmeten els partits de futbol per la ràdio. I a la veu del jefe... Doncs depèn, si et fot bronques tot el dia jo tampoc m'hi acostumaria, tu!

    ResponElimina