19 de febrer 2014

The nothing box

 

Ja fa força temps que vaig veure aquest vídeo, i si bé és divertit i entretingut, reconec que és una mica exagerat i que en algunes ocasions acaba fregant els límits de l'absurd. La setmana passada el vaig tornar a veure, ja que el citaven al llibre que estava llegint, Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals, i el cert és que em va fer pensar una mica. No en el fet que m'encantaria tenir una Nothing Box (això no té discussió possible!), sinó en el fet que, en pocs anys, la meva perspectiva envers aquests tòpics ha anat canviant.

Uns quants anys enrere, potser quatre o cinc, aquesta mena de comparacions entre homes i dones em semblaven desmesurades perquè no les veia en el meu dia a dia, amb els meus amics o coneguts. Que si ells no saben escoltar, tenen poca memòria, poques ganes d'anar a comprar, mandra eterna per les tasques de la llar, que no entenen a les dones, que tenen poca sensibilitat... I per altra banda, que si elles són molt toves i ploramiques, que canvien de parer sovint, que s'enfaden sense motiu, que són multitasca, que pensen en mil coses alhora i es preocupen per totes i cadascuna d'elles... Però dins el marc temporal que entendríem com a post-adolescència-pre-maduresa, al meu voltant les coses han anat fent un gir. I sorprenentment, he vist que tot s'ha anat adaptant mica en mica a aquesta mena de "conductes estereotipades condicionades pel sexe" (això ben bé podria ser el títol d'una tesi!). 

Potser perquè les amistats han anat canviant, o perquè han anat evolucionant, creixent, modulant-se. I sense anar més lluny, jo mateixa he canviat, no sé si per culpa dels estrògens o perquè en general les dones ja estem programades per madurar d'aquesta manera. Molts dels tòpics que se'ns atribueixen ara els veig reflectits en mi, quan temps enrere considerava que això eren foteses. Sí. Em preocupo més per les coses, i hi dono voltes tot i saber que no està a les meves mans solucionar-ho. I tinc la llagrimeta sempre a punt, per deixar-la anar quan una cosa em sap greu, quan m'afecta mínimament (no em jutgeu, és una aixeta difícil de controlar!). De vegades em sap greu que no m'endevinin el pensament, encara que sigui pràcticament impossible que l'altre sàpiga quines mil coses em ronden pel cap. I podria continuar. 

I el mateix podria dir del sexe masculí, que aquí pringuem tots! Val a dir que hi ha de tot, homes molt detallistes i d'altres que no recorden ni l'aniversari; els que t'escolten i els que es posen nerviosos només veure que et passa alguna cosa; els que saben agafar la paella pel mànec (literalment i figuradament), i els que no... Però jo crec que tot això ho podríem arreglar amb una mica de teràpia gènica que ens implantés una Nothing Box pròpia a les dones. Com deu ser? Segons el personatge del llibre, evasió pura.

3 comentaris :

  1. He hagut de sortir de la meva Nothing Box per venir a comentar el post, uf, quina mandra! Força divertit el vídeo, no el coneixia. Les diferències entre homes i dones sempre són tema de conversa, potser és una mica exagerat (altrament no faria tanta gràcia), però una mica de raó té. Evidentment, hi ha gent de tot tipus i mil i un estadis intermedis, però com a norma general, les descripcions que es fan de cada sexe són força encertades. Són patrons, que no vol dir que es compleixin tots, ni sempre, però hi són. Que tu els hagis descobert amb l'edat i sobretot amb les experiències suposo que és normal. Quan ens barregem amb gent de l'altre sexe les diferències s'accentuen, i això és el que et deu haver passat. Centrant-me més en els teus exemples que en els del vídeo, potser tu no ets una maniàtica de la neteja, però comparada amb els homes que has anat coneixent, ets molt més endreçada. I potser no ets la persona que més es menja el cap del món, però si et compares amb els homes que t'envolten, veuràs que habitualment no semblen tan estressats com tu. Bé, tot això m'ho trec de la màniga, però em sembla prou lògic. Per comparació les diferències s'accentuen, i aquesta comparació no la podies fer abans perquè no sabies com era la gent. Ei, i si no t'agrada la meva explicació, et trenco les cames i llestos. Que dius, que els homes tenim més fama de violents??

    ResponElimina
  2. Ja va bé una mica de diferència de caràcters entre homes i dones, sinó la convivència seria massa fàcil i sense emoció, mira les parelles homosexuals, es una bassa d'oli tu, mai es barallen...

    ResponElimina
  3. XeXu, ja veig que t'agrada el tema, quin tros de comentari! Quan feia referència a aquest lapse de temps en què he notat aquests canvis, em refereia a que abans també estava en contacte amb gent de l'altre sexe i que no se'm feien tan evidents, aquestes diferències. Ara faig més vida social, i potser és en aquest ambient on acabes veient com es comporta la gent, aprèns a veure les diferents facetes i és més fàcil perfilar-ne una personalitat. Però alhora sóc partidària de que aquests patrons amb l'edat es marquen més, no sé.

    Els homes teniu més fama, però les dones sabem ser més seductores i convincents. Per tant, potser no et puc trencar les cames però puc convèncer algú per a que ho faci! Cadascú que posi de manifest els "patrons" atribuïts per sexe! ;) No home no, que jo no et vull cap mal!


    Pons, no diuen que és ben bé a l'inrevés, que contra més semblants de caràcter més ens fotem d'hòsties?

    ResponElimina