05 de febrer 2014

Jo vaig a la muntanya...

Si a una mica de muntanya li afegim unes quantes cançons, una culleradeta de sol, un polsim de tendresa i un grapat de bona companyia... En pot sortir una excursió ben bonica i relaxant!

Vall de Llémena


6 comentaris :

  1. Genial la foto, m'encanta! I la cançó... bé, és molt friki, però qui no l'ha cantat? I a qui no li ve al cap quan diem 'vaig a la muntanya'... Si és que sou tots una colla de feixistes. Genial anar a trepitjar natura de tant en tant. Però la pregunta és obligada, hi havia wifi en aquesta muntanya o no??

    ResponElimina
  2. tendresa també? Jo la substitueixo per una carmanyola amb llibrets de llom...

    ResponElimina
  3. És un d'aquells moments :D

    A la muntanya!!

    ResponElimina
  4. Molt relaxant i agradable, si, a mi m'encanta perdre'm per la muntanya... La cançó... em... no l'havia sentit mai i m'estressa!!! Però graciosa, si :-D

    ResponElimina
  5. XeXu... No hi havia wifi, no! 3G a estones... Però a mi ja em va bé, si vols que et sigui sincera. No és que la idea d'estar incomunicada m'entusiasmi, però sí m'agrada tenir la possibilitat de trucar si necessito alguna cosa i alhora, que no m'arribin mails ni whatsapps ni històries.

    Pons... La tendresa de la qual jo parlo és millor que una carmanyola plena amb deu llibrets de llom. Però bé, cadascú té les seves preferències. També he de dir que jo sóc més de fruits secs i entrepà!

    Alasanid... a la muntanya!

    Ada, no t'ha d'estressar dona, és molt graciosa! Jo no la sé pas cantar, tret de la tornada, però cantar-la amb criatures i que et contestin és molt divertit!

    Joan, jo m'he proposat fer-ho més sovint! Al cap i a a fi massa coses depenen només de nosaltres, només hi hem de posar una mica de voluntat, no creus? ;)

    ResponElimina