22 de febrer 2014

Història d'un regal

Ruta circular per Barcelona tot buscant un regal, carregada amb els trastos de la feina i amb la voluntat de no passar-m'hi gaire estona. És divendres, i tot i haver descansat força la passada nit, els ulls pesen una mica i la mandra es va apoderant de les cames i els peus, que quan començo a caminar es queixen una mica - Que no, que no en tenim ganes, d'anar amunt i avall -. Tranquils, que jo tampoc. Una ullada ràpida als indrets clau on tinc altes probabilitats de trobar-ho, i cap a casa. 

Baixant per un carrer comercial ple de gom a gom vaig esquivant a la gent amb el cos, però crec que a més d'un el colpejo lleugerament amb tot el que porto a sobre - perdó, perdó -. A cadascuna de les botigues que entro la rutina és la mateixa: el de seguretat em mira però l'ignoro, faig quatre gambades mentre repasso la botiga amb els ulls, i en no trobar el que vull, surto. Avui hem de ser pràctics, no ens hem d'entretenir. Arribo a una plaça, tombo a l'esquerra i pujo per una avinguda. I cada vegada i ha més i més gent. Els que surten de la feina. Els que vénen de recollir les criatures d'alguna activitat extraescolar. Els que fan una cervesa amb els amics. Els que passegen sols. Els que corren. I jo segueixo enmig de tot i de tothom, al meu ritme airós i massa estressant segurament, però les ganes d'enllestir-ho fan volar els peus. Segona travessia a la dreta, i tot recte. Ja és fosc, i sembla que espurneja. Apreto encara una mica més el pas per evitar la mullena i arribo a destí. Malauradament, aquest cop l'aposta ha fet fallida i surto de la botiga amb les mans buides. 

Miro el rellotge: encara tinc una estona abans no comencin a abaixar-se les persianes. Mentre el cap barrina quin pot ser el meu proper destí, constato que les balconades a l'Eixample són gairebé inexistents i que ja no espurneja, sinó que plou amb alegria. Travesso la Gran Via corrent, intentant protegir amb més pena que glòria tot el meu equipatge, i noto com els cabells molls se m'enganxen a les galtes. Davant meu acaba apareixent la parada de metro que buscava, la que em durà al següent punt de la ruta.

Altre cop al carrer, i encara plou. M'aturo en una botiga de temàtica indefinida i d'ambient una mica zen: musiqueta tranquil·la, colors pàl·lids, olor agradable. Per uns moments les presses desapareixen, i camino per la botiga pausadament, fent lliscar els ulls per les lleixes sense buscar-hi res, només per robar una mica de calma. Mai millor dit, l'oasi enmig de la tempesta. Quan me'n canso surto al carrer, i de sobte albiro a uns ciquanta metres l'indret que buscava. Hi entro i en cinc minuts trobo el regal: m'ho miro del dret i del revés, com si fos impossible haver-ho trobat, com si hi hagués gat amagat. Però no, no hi ha dubte: me l'emporto amb mi. Per fi, l'odissea ha acabat!

Ara ja només em queda la tornada a casa, amb una bossa extra a les mans. Travesso una plaça de llambordes molles i lliscoses, i per sort el carrer que agafo fa baixada. Aquest acaba morint a un carrer principal, on decideixo no haver de fer transbord i caminar durant dues parades de metro, distància que se'm fa eterna. Un cop a lloc, i ja per última vegada avui, baixo a l'andana i agafo el metro que em durà a casa. Els peus remuguen que els he estafat, i no poden tenir més raó.

6 comentaris :

  1. Aaaah, Barcelona. Buscant regals, punts estratègics. Que genial és la ciutat. I no ens enganyem, encara que estiguem cansats, ens la pategem igual, perquè no és tan gran, i és un moment anar d'una banda a l'altra. Això sí, no sempre es té èxit amb l'objectiu, però sembla que avui tu te n'has pogut sortir, així que felicitats!

    ResponElimina
  2. Segons per qui fos el regal....la teva presència amb el cos moll molt bé podria ser un gran regal :-) Els teus peus han d'entendre que quan un fa una marató així és perquè hi ha algú que val molt la pena esperant el nostre embolcall, en el que de vegades el que menys importa és el seu interior.
    Espero que hagis triomfat........

    ResponElimina
  3. Ei... de bon rotllo eh... però, si els 'peus et parlaven'... ehemm.. com t'ho diria... o bé no has descansat, o bé alguna 'coseta de la feina' se t'ha colat dins o aquelles herbes tan bones amb les que et vas fer el te no eren te...

    :P

    PS: Me n'alegro que hagi hagut final feliç, ara ens has de dir si al destinatari/a li va agradar !
    PS2: Jo darrerament tiro d'internet per als regals, coses de tenir un xiquet...

    ResponElimina
  4. Quan tens molt clar un regal, trobar-lo pot ser ben difícil i demana temps, paciència i conéixer's la ciutat. Te n'has sortit força!!

    Els meus peus sovint tb es queixen,... ais...

    ResponElimina
  5. XeXu, Barcelona té un punt de màgia, i quan es busca un regal tenim molts números de trobar-lo, hi ha mil racons on poder buscar. I sí que és gran, sí,que jo només vaig recórrer un trosset i déu n'hi do! Les illes de cases a l'Eixample són força grans, eh! Si el regal és exitós o no ja us ho diré quan la persona en qüestió el rebi!


    Joan... Home... El regal és per la meva mare, crec que amb això del cos moll l'únic que rebria per part seva és un "t'agafarà una pulmonia"! ;-) Tal i com he comentat a en XeXu, fins que el regal no sigui entregat no podré fer valoracions!


    Carquinyol... Doncs ja pot ser, ja, que a la feina hi tinc moltes cosetes que podrien fer-me parlar amb els peus. Però no, de moment només intentava ser una metàfora del meu cansament setmanal. ;-)


    Rits, doncs l'has clavat. De temps no en tenia gaire, però començar a conèixer la ciutat em va ajudar molt, i carregar-me de paciència també. Estic força contenta del resultat, realment crec que compleix molts dels requisits per ser un regal ideal per al destinatari... A veure si realment és així!
    Els peus... Bah, al final millor no fer-los gaire cas i aguantar una mica. Quan haguem fet el fet, ja els deixarem descansar, no?

    ResponElimina
  6. I per aquell a qui li interessi... Finalment el regal ha estat un èxit! :)

    ResponElimina