15 de gener 2014

El becari viatger

En dos dies he amortitzat més que mai el meu abonament trimestral de transport. La vida d'un becari és dura, tota una aventura només comparable a les més perilloses expedicions. Travessar murs infranquejables, perseguir fantasmes (persones que tothom diu que existeixen però que ningú ha vist des de fa temps), perseguir una joia preuada i que quan la tens a l'abast, hi ha qui està temptat de robar-te-la i l'has de defensar amb ungles i dents... Però com que sóc la protagonista d'aquesta expedició (i a les pelis que em munto jo els protagonistes bons sempre en surten ben parats), el resultat ha estat satisfactori. 

Tot i així, i tornant al que m'ha motivat fer el post, me n'he adonat que he fet tota una ruta per la Barcelona universitària en dos dies, al llarg dels quals he fet servir fins a 3 mitjans de transport diferents i 10 trajectes. El balanç final és:

Bus: 3 trajectes (3 línies diferents)
Metro: 5 trajectes (3 línies diferents)
Tramvia: 2  trajectes (la mateixa línia)

Val a dir que alguns trajectes es podien fer a peu amb una mica de paciència i temps... Però no n'he tingut, de temps, necessitava fer tràmits en un temps rècord. I així ha estat! He de dir que considero que Barcelona està ben connectada, o com a mínim, els indrets on he hagut d'anar ho estan. Tots aquests anar i venir em serveixen per, poc a poc, anar fent un mapa mental de la ciutat dins el meu cap, fet que em costa una barbaritat ja que tinc molt mala orientació. I finalment, aquest no seria un post just sense donar les gràcies a tenir connexió internet al mòbil... Gràcies, Google Maps! (a les pelis modernes els exploradors ja no són com l'Indiana Jones i tenen gps, així que això també val!).

Així que ja sabeu... Si voleu amortitzar els vostres abonaments de transport públic, feu-vos becaris. Però tal i com està el pati, potser el millor mitjà de transport acabarà éssent el patinet...!

6 comentaris :

  1. Visca la burocràcia! M'has fet pensar en allò de les dotze proves d'Astèrix, encara que sempre que algú em parla de burocràcia em ve al cap aquella casa de bojos... Però tu has donat més voltes que el gal, això segur! La veritat és que Barcelona està molt ben comunicada, el transport públic és de qualitat. L'únic que li falla és el preu, que és completament abusiu, sobretot tenint en compte els sous d'aquí. Sous com els dels becaris, per exemple... Res tu, ja has demostrat que ets una bona exploradora. Ara hauries de demostrar que has fet un bon mapa mental de la ruta anant d'una banda a l'altra caminant i sense perdre't. Això farà una segona part del post, ens hauràs d'explicar on has acabat!

    ResponElimina
  2. Què sàpgiues que fas viatges en transprt púbic per sobre de les nostres possibilitats... ;)

    ResponElimina
  3. Anar amb transport public mola, veus gent rara i també pots llegir, ja que si condueixes el cotxe es més complicat, que no pas impossible.

    ResponElimina
  4. Llàstima que als meus 50 anys no podrà ser....

    ResponElimina
  5. I no només viatger!! Un becari ha de ser bon interpretador de BOEs i expert en supervivència. Realment els doctors que surten de l'Estat espanyol són del milloret d'europa, poden amb tot.

    PS. Felicitats ^.^

    ResponElimina
  6. XeXu... Si no moro abans d'inanició dalt del Tibidabo mentre buscava les Drassanes, et prometo que faré aquest post. I sí, els sous dels becaris no donen per gaire, però si estalvio una mica mes rere mes em puc comprar l'abonament jove trimestral, que l'amortitzo bastant. Fa mal quan el compres, però en 3 mesos no em preocupo del tema transport.

    Carquinyol... Tot està per sobre de les possibilitats d'un becari! Però una és estalviadora (i una mantinguda de moment), i així que estalviant uns 35 eurets al mes, al cap del trimestre em puc comprar l'abonament.

    Pons... Aquest paio no hi toca, és un malalt dels llibres! I no, no puc llegir, em marejo. Comprovadíssim. Fa poc tolerava el moviment del metro, i ara ni això.

    Joan, l'abonament jove ja no el pots comprar. I encara et falten molts anys per poder tenir la Targeta Rosa! Així que res... patinet, hem dit?

    Alasanid, de moment em cenyeixo al DOGC, amb el BOE no puc... els cremaria tots. I potser ho diem mig en broma, però és cert que sortim espavilats, jo ho penso de veritat. O com a mínim, tenim recursos i la ment d'exercita. Un exemple: una companya de la feina que és a Londres, se'ls va espatllar una màquina i havien de parar l'experiment fins que el servei tècnic ho arreglés. Aquí no teníem aquestes maquinotes, així que tenim el recurs d'inventar-nos alguna cosa per poder-ho fer. La gent d'allà flipava en veure el que ella va muntar, omés cal una mica d'imaginació. Ens agradaria que tot fos més senzill i tenir calers a manta, però aquestes aptituds a i m'agrada tenir-les i aprendre-les.

    ResponElimina