12 de gener 2014

Cervesa

A mesura que creixem i que el nostre ambient canvia, els nostres costums també ho fan. Per mi, l'últim any i mig ha estat important pel que fa al meu temps d'oci gràcies al fet de tenir una feina remunerada. Si bé encara no em puc permetre independitzar-me, sí que intento gaudir una mica més del temps de lleure i dels caps de setmana, i la frase sortim a prendre alguna cosa? és una constant.

I tot això ve a que m'he tornat una mica més cervesera (només una mica i com a consumidora, eh!). No en sóc cap experta, no en tinc ni idea dels tipus que hi ha, de com es fabrica o quins ingredients li aporten un gust o un altre. I pot ser que al principi no m'acabés de fer el pes i que després m'hi hagi anat acostumant, ja no ho recordo. De la mateixa manera, he de dir que fa cinc anys no m'agradava el cafè sol i ara és un element imprescindible dels esmorzars i la sobretaula a casa. Potser en el seu moment li vaig donar una oportunitat a la cervesa i ves per on, avui en dia em sorprèn. 

I és que poc a poc vaig veient que de cerveses n'hi ha de molts tipus diferents, i totes elles amb un toc de gràcia. Avui en dia hi ha locals on només entrar et trobes lleixes i lleixes plenes de cerveses, i que la feina és triar quina vols. Per sort, solen tenir personal especialitzat que sap de què va el tema i que te'n pot  aconsellar una o altra. Últimament he conegut un local d'aquesta mena que em fa força gràcia, i que té cerveses tant d'importació com locals. He descobert que les cerveses artesanes no són transparents perquè no estan filtrades, i la veritat és que no em desagrada, que tinguin una mica de cos. El primer cop em va sobtar veure micropartícules en suspensió al meu vas, veure colors diferents i olors característiques que no sabia identificar, però després t'hi acostumes i ja no et resulta estrany. Per altra banda, em fa il·lusió tastar cerveses fetes a casa nostra i a petita escala, poc conegudes i dificils de trobar, però tot i així sorprenents.

Mica en mica vaig fent de tastaolletes i vaig recopilant mentalment totes les cerveses que he tastat. El meu gran problema és que no sabria dir què m'agrada: mai recordo què té d'especial una o altra cervesa, sóc un desastre recordant ingredients o el grau de llupolització (sabíeu que existia aquesta paraula? Jo fa un parell de dies no...). Per ser més exactes, el que recordo de les cerveses... Són les etiquetes! Colors, dibuixos... Ja veieu el criteri que segueixo quan li dic a l'amo del local que en vull tastar una de diferent. Molt professional, sí senyor!

Així que de sibarita res, però una estoneta en companyia i amb una bona cervesa no me la treu ningú (sigui el que sigui que bec!).

6 comentaris :

  1. He perdut el compte de les oportunitats que he donat a la cervesa, i no hi ha manera. En prenc poca, i no em fa el pes, i això que, com dius, n'hi ha per tots els gustos. Jo sóc de sidra irlandesa, aquesta sí que m'agrada! I és encara més difícil de trobar per aquí que les cerveses, a banda de la típica Magners (a la que li vaig dedicar un post fa un o dos... milions d'anys).

    Escolta, comences a preocupar-me, eh. Fa poc ens parlaves de la teva primera turca, ara que t'estàs tornant cervesera... jo pensava que eres una noia responsable...

    ResponElimina
  2. Caram, doncs trobo que et saps defensar prou bé!

    A mi, la cervesa m'ha agradat més de gran, xò reconec que la prenc com per prendre, xò no pas xq m'apassioni, i mai surto de les típiques comercials.

    A Sants, a la plaça Osca hi ha una cerveseria amb força nombrada: Homo Sibaris, amb tot de cerveses d'aquí. Està molt bé pels qui entenen (es veu).

    ResponElimina
  3. Jo m'estic fent molt fan de les cerveses artesanes de producte de proximitat, n'hi ha que són exelents. Fem una cervesa?

    ResponElimina
  4. La cervesa és el millor del món!!!! jejeje la txeca per mi, rossa i suau és la que més m'agrada. I pots beure el que vullgues que al dia següent no tens dolor de cap, no com el vi blanc o el cava... Una xarradeta amb els amics acompanyada d'una cerveseta, és la millor manera de passar un diumenge de vesprada... Però... què estic fent ací??!!! ;-)

    ResponElimina
  5. Jo considero el cafè i la cervesa com a begudes socials. Em costen de prendre en solitari. La cultura de pub de les illes britàniques és maca.. Jo em vaig aficionar a la Guinness!!

    Feia dies que et volia dir alguna cosa perquè no aconseguia entrar al blog, suposo que eren els canvis que han quedat bé :D

    ResponElimina
  6. XeXu, home, jo no forçaré mai a ningú perquè li doni una oportunitat a la cervesa... Si no agrada, cap problema. La Magners a mi també m'agrada, té un gustet curiós, però no puc parlar d'altres sidres perquè no he anat pas a Edimburg com tu!
    I... qui t'ha dit que jo sóc una noia responsable? No ho he dit mai, això! Tal i com comento al post, tinc més vida social actualment, no tenir obligacions acadèmiques i iniciar la vida laboral en alguna cosa s'havia de notar. Ai, que me'n vaig pel mal camí...


    Rits, doncs jo normalment ara prenc poca cervesa, i quan en prenc, no és de les comercials, vés per on! Bé, sí que en prenc també d'aquestes, però el canvi de gust es nota moltíssim. I potser no agradaria a molta gent, la cervesa artesana, sobretot pel punt amargant. Però a mi m'agrada. És com els gintònics, que no agraden a molts pel fet que porten tònica, no pas per la ginebra. T'ha d'agradar el punt d'amargantor, és clau perquè t'agradi la cervesa crec.
    Jo no hi entenc, de cervesa, alto! Però ja m'hi passaré algun dia, gràcies per la recomanació!


    Joan, jo en això encara no m'atreveixo a opinar, no sé dir si és bona o no una cervesa. No em deixen indiferents, i començo a destriar quines m'agraden i quines no, però sóc molt principiant encara.


    Ada... què estem fent aquí? Tens raó! Però ai... Mira que no sóc molt de begudes alcohòliques com conyacs, ginebres, vodka, vi negre i aquestes coses... Però m'has tocat el cava i el vi blanc, que sí que m'agraden! No sé si et deixen mal de cap, però soneta el cava en dóna. Ara, no n'he begut tant com per tenir mal de cap!


    Alasanid, jo la cervesa sí la consumeixo amb gent, tens raó. El cafè... ja ha superat aquesta fase i el prenc sola on sigui i quan sigui. La Guiness és una cervesa forta eh! Jo amb mitja pinta en tinc prou, sincerament!
    (ahir vaig estar canviant coses de permisos... potser era això el que no et deixava comentar!)

    ResponElimina