31 de desembre 2013

Modular l'autosuficiència

Ahir, buscant un regal per a una persona gran, vaig aprendre el significat d'una nova paraula. Ortopèdia. De fet, si la busco al diccionari, la seva definició encaixa amb el que em passava pel cap quan hi pensava. Què és allò que considerem ortopèdic? Normalment plantilles, genolleres, faixes i altres instruments per corregir males postures o deformitats del cos.

Però me n'he adonat que els establiments que prenen aquest nom avui en dia engloben moltes altres coses. No sé pas si de manera incorrecta, no sé si haurien d'anomenar-se d'alguna altra manera, però el post no ve motivat per això. El que m'ha sobtat és descobrir alguns dels objectes que venen a les ortopèdies, la funció dels quals és facilitar una mica les tasques diàries a aquells que tenen dificultats per fer-les, ja sigui a causa de l'edat o per alguna mena de discapacitat. Capses amb una petita ganiveta per poder tallar pastilles. Instruments per obrir taps d'ampolles de plàstic. Per poder-se posar una camisa o jaqueta. Telèfons amb tecles enormes. Coberts amb mànecs especials per facilitar-ne l'us. I un llarg etcètera. Entrar en un establiment d'aquesta mena gairebé és com endinsar-se en una d'aquestes botigues que estan de moda, on hi venen gadgets de cuina per a fer mil i una coses. 

Però el que en aquest post volia destacar és que me n'he adonat de l'existència d'aquestes limitacions en el dia a dia de molta gent. Partir una pastilla. Obrir una ampolla. Vestir-se. Veure les tecles del telèfon per poder trucar a algú. Tot això poden ser obstacles reals. És per això que no considero que aquests artefactes siguin una tonteria o innecessaris, ja que les persones que els fan servir poden tenir un grau més elevat d'autonomia. I l'autosuficiència en el nostre àmbit quotidià és una d'aquelles coses que no valorem quan la tenim, però que quan ens manca ens costa molt adaptar-nos-hi. M'agradaria que es popularitzessin alguns d'aquests instruments, ja és prou dur acceptar les pròpies limitacions que l'edat o els infortunis ens marquen. Les bones idees cal no deixar-les perdre.

24 de desembre 2013

Bones Festes!



Des d'aquest petit racó que em vaig proposar no abandonar, us desitjo un Bon Nadal i que tingueu uns dies de descans ben gratificants (i segur que merescuts!). En cas que tot el rebombori de Nadal, Reis, reunions familiars, anar de compres i les aglomeracions us resulti molest o se us faci una muntanya... Ànims! Que cadascú ho visqui a la seva manera, que al cap i a la fi, és el que compta.

Bones Festes a tothom!

16 de desembre 2013

Renovar-se o morir

Un títol potser una mica catastrofista, però cert. La meva activitat blocaire últimament és molt minsa, i ara per ara l'excusa del Màster ja no és vàlida. Ja no vaig amunt i avall, tinc més temps de lleure, i més temps per dedicar als blocs. Però hi ha hagut un distanciament, el meu racó de cervell vinculat a aquest petit espai de la xarxa que cuido des de fa ja molts anys ha deixat de cridar-me. Potser encara em parla, però amb menys insistència que abans. I el sento, i l'escolto, però no li faig gaire cas. 

Potser és ell, que ja no té aquella espurna de donar voltes i voltes per la catosfera, pels vostres blocs. O potser sóc jo, que miro, penso, somio, estimo, visc i escolto de manera diferent. Que he descobert la grandesa de les coses petites, que he canviat la manera de veure el món. Aquest fet, però, no ens ha de fer incompatibles.

El meu racó de cervell blocaire i jo mateixa hem parlat seriosament, i hem cregut oportú no deixar passar l'oportunitat de renovar-nos, de seguir endavant. Perquè en aquest cas, la frase renovar-se o morir pren rellevància, i és més certa que mai. Així doncs, rentat de cara, com en els vells temps, i intentar seguir donant la tabarra de tant en tant. Perquè encara tenim alguna cosa a dir.