25 de novembre 2013

Cultura popular

Si en sentir "Què hi farem..." de seguida em ve al cap "... mala cara quan morirem!"

... o bé si algú deixa anar un "Ai senyor..." per dins penso que respondria "...quanta roba i quant poc sabó!"

Vol dir que m'estic convertint en un exemple de com la cultura popular es transmet d'avis a néts. Val a dir que hi passo força estones, amb la meva iaia, malgrat que vaig amb el coet al cul i que últimament arribo a misses dites. I encara que no vingui a cuentu, he de dir que és un solet i per menjar-se-la a petons. Molt poques vegades envia algú a pastar fang o a fer punyetes, però té clar que qui la fa, la paga.

Ben mirat, no sé si només són un parell de frases el que se m'ha enganxat...

19 de novembre 2013

Gràcies, fgc

Algun cop n'he parlat, molts de vosaltres als respectius blocs també, i és que és un tema de salut pública molt important que no es pot obviar. Em refereixo al fet d'escoltar música al transport públic. Un fet molest, per aixecar-se de la cadira i fotre calbots a tort i a dret. A mi personalment em desperta un sentiment de mala llet, sobretot perquè considero que és un gest fet a propòsit per tocar el que no sona a la resta de la gent, per dos motius principalment: en primer lloc, perquè té una solució ben senzilla; en segon lloc, per la cara de satisfacció d'alguns dels individus que practiquen aquest esport de risc en sentir-se observats per la resta del vagó.

Potser no estic gaire acostumada a agafar els Ferrocarrils de la Generalitat, altrament coneguts com a ferrocatas o FGC, i per tant potser això que jo acabo de descobrir ja fa temps que en sereu testimonis. Però l'altre dia vaig tenir el goig de sentir per megafonia un missatge diferent. No era l'anunci d'una parada, ni es recordava que els carteristes estan a l'aguait, ni es reiterava la prohibició de fumar. M'agradaria poder reproduir el que s'hi deia, però no me'n recordo. A grans trets, s'alertava que no s'havia d'escoltar música als vagons sense auriculars, ni tampoc fer-ho amb auriculars però a un nivell de decibels que seguís molestant a la resta d'usuaris del vagó.

Ja sabem que aquest missatge no tindrà cap efecte sobre els honorables usuaris que practiquen l'esport de risc de sentir música sense auriculars. Igual que hi ha gent que segueix fumant a les andanes de tren, o que creua les vies de manera inconscient i perillosa, encara que es digui repetidament per megafonia. Però com a mínim queda palès que és un problema real!

07 de novembre 2013

Ressaca

Molts pensareu que tot seguit us explicaré alguna història picant de juventut, alguna nit d'estiu màgica, alguna trapelleria que va acabar com va acabar... I potser molts pensareu que us estic timant si us dic que la meva primera ressaca va ser fa menys d'una setmana. 

Gots, ampolles plenes, bona companyia, i una nit per endavant. Ganes de compartir una bona estona, sense que l'objectiu de la jornada fos engatar-se (paraula que he après recentment i que em fa gràcia colar aquí). Descobrir que quan t'engresques, cantes millor. Que mica en mica el cap funciona més lent, i esdevens incapaç de prendre decisions de caire lèxic (tot i l'ajuda del diccionari!). I que hi ha certes begudes que són aptes per entrar a la meva llista.

D'entre tots els que vam compartir aquella nit, l'abstemi del grup era l'individu respectable l'endemà. Els altres ens vam haver despertar amb mal de cap i zero ganes de moure'ns del llit... Però això sí, amb un bon record de tots i cadascun dels moments de la vetllada.