26 de maig 2013

Per enèssima vegada, recomençar

Després de fer l'últim examen de l'última assignatura del màster, espero que hagi de passar força temps abans de tornar-ne a fer. Tot i que sóc conscient que estem sota avaluació i aprenentatge constant, el que em toca a partir d'ara és un procés molt diferent. I per tant, per enèssima vegada, es tanca una etapa i se n'obre una altra (esperem) de llarga durada.

Ara toca aprendre (si tinc sort i les beques ho permeten), com és el món de la recerca. En començo a intuir quatre pinzellades: una muntanya russa de decepcions i alegries, frustracions i petits punts de llum. És extremadament senzill passar d'un garbuix de dades inintel·ligible que no sembla respondre a res a tenir la sensació que tot encaixa. S'ha de saber aguantar pals, el primer consell que em dono a mi mateixa és saber afrontar experiments que no funcionen (per cagar-la o per motius desconeguts), i a no prendre-m'ho de manera massa personal. Em resulta complicat de moment, ja que indirectament s'hi dediquen moltes hores i la implicació física i psicològica és important. Però és imprescindible no deixar-se absorbir. 

Així doncs, nous horitzons, nova etapa!