21 d’abril 2013

Sis

Abandonament total i absolut d'aquest racó de món, que aquesta setmana va fer sis anys. Aquest sisè una mica qüestionable, però tenir un bloc que vaig començar quan feia batxillerat i mantenir-lo després d'acabar la carrera ja és tot un què per mi, en aquell moment ni m'ho hagués imaginat. 

Ja he deixat de pensar en tot allò que abans feia i que he anat arraconant per manca de temps i d'esma, ja que no acabaria mai. A més, em fa adonar-me del ritme de vida tant atrafegat que porto últimament, fet que em fa qüestionar que no faig les coses bé, que no em sé gestionar, de manera que el cercle viciós es tanca i l'estrès es retroalimenta. No, prou. 

Encara sóc una esclava del temps, però estic aprenent a gestionar-lo. Mica en mica, no cal córrer en això tampoc, però la gent del meu voltant m'ha fet reflexionar. Un mateix no se n'adona del tot, però la imatge que els altres tenen de mi és que vaig estressada a tot arreu, que els dies no tenen prou hores per fer tot el que he de fer, i que enlloc de caminar, volo. D'una vorera a una altra del carrer, d'un metro a un altre, d'un edifici a un altre. 

I fer les coses més lentament ajuda a frenar. Caminar pas a pas, no a gambades. Esperar semàfors. Canviar el repertori del mp4 i que les cançons acompanyin el pas, sense fer-lo accelerar. Negar-se a accelerar el pas a les escales del metro i veure com les portes es tanquen als teus nassos. Recrear-se a l'hora d'ensabonar-se els cabells. 

Potser encara és massa d'hora per notar-ne els efectes, ja que no fa gaire que ho poso en pràctica. Però jo crec que em sento millor, encara que el sentiment només sigui conseqüència de saber que estic fent alguna cosa pel meu benestar. Com l'efecte placebo. Però funciona, així que ja em serveix.

Un mes i les classes presencials de màster s'hauran acabat. Feu el compte enrere amb mi? :)