31 de març 2013

Melodies de la meva pròpia història

M'agrada la música, i últimament hi estic força enganxada. Música al metro, música quan em quedo sola al laboratori o quan tinc tasques rutinàries. Tots sabem que hi ha cançons sagrades i necessàries en un moment determinat, que parlen de temes que ens fem nostres, deixant que la imaginació ens faci creure que han estat escrites per nosaltres. 

Del que m'he adonat, però, és que quan de debò necessito una cançó que em parli d'un tema proper, del que em passa, del que vull aconseguir, de com me'n vull sortir... Llavors sempre tinc tendència a tornar als clàssics escrits en la meva llengua. Això no vol dir que no hi hagi cançons bones arreu i en diferents idiomes, però malgrat saber-ne la lletra i entendre-les, mai m'arriben tant ni em fan tremolar com les nostres. És per això que segurament al mp4 hi dec dur cançons que tenen més anys que jo, de temes ben diferents i cantades en català. Totes i cadascuna d'elles, en un moment determinat, m'ajuden a escriure la meva pròpia història.



Saben bé, que el futur és la foscor i que el negre és el color. 
[...] 
Però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden...


27 de març 2013

Vuitanta

Una viva imatge del pas del temps: la meva iaia ha fet vuitanta anys. No podria dir que estigui plena de vitalitat; tampoc ha tingut una vida plàcida que li hagi permès no desgastar-se. Però ha aconseguit superar les advesitats, abaixant el cap múltiples vegades, i sabent a dia d'avui que necessita suport per a tasques quotidianes. Accepta el pas dels anys i la seva condició, però no com una rendició sinó com un canvi d'aires.   

I ric, mentre seu a la cadira, sense tocar de peus a terra, i intentant aguantar estoicament mentre la son s'apodera del seu cos. O quan una abraçada sense motiu o una broma tonta la fa somriure, accentuant encara més les faccions de la cara. O quan arrufa el nas mentre mira per la finestra si plou els dimecres, el dia d'anar a mercat a comprar. 

La típica persona que té aquell "no sé què" que fa que sigui irresistible estimar-la.

Moltes felicitats, iaiona!