29 de gener 2013

Rebrotar

No puc dir gaire cosa de la meva absència, senzillament que els meus "dia a dia" i les meves rutines han anat canviant. Hi ha diferents patrons, que es van repetint amb una freqüència indeterminada, fora de tota lògica. Laboratori, classes, piscina. O bé laboratori tot el dia i piscina. O bé classes tot el dia i piscina. O bé fer treballets, o presentacions, i treure la piscina del plànning. 

I anem fent. El panorama científic no millora, hi ha dies més animats que d'altres, però intentem tirar endavant. Potser per això una companya em va regalar ja fa uns dies unes llavors per plantar. Esperem que aquest cop també creixin, tal i com ho van fer l'altra vegada, tot i que m'ensumo que són d'una altra espècie. Ja comencen a treure el cap!




Quan hagin crescut, la idea és assecar els trèbols i repartir sort, sentint-me com el calb de la loteria. Segurament no servirà de res, la sort no truca a la porta ni es transmet a través de fulles assecades. Però que es podreixin tampoc és un futur millor per a ells, ni per a ningú. Rebrotar sempre és signe de vida.

09 de gener 2013

Despropòsits

Ha arribat el mes de gener, i els gimnasos i piscines tornen de nou a estar a rebentar de gent. Dintre d'uns tres mesos tot tornarà a la normalitat, però d'entrada avui ja m'he quedat sense plaça a una sessió a la qual pretenia anar. I el to no pretén ser irritant, no m'importa pas que la gent faci esport, malgrat que les instal·lacions es massifiquin. És més, me n'alegro, és bo que la gent trobi una activitat esportiva que els motivi i els faci sentir bé.

Que algú vulgui fer esport, a grans trets, pot ser: 1) perquè li agradi i el faci sentir bé, és a dir, com a afició; 2) perquè el metge li recomani fer esport i moure's per millorar en salut o 3) per voler baixar de pes per qüestions estètiques i de salut mental (obsessionar-se amb l'excés de pes pot arribar a límits amb els quals segurament tots estem familiaritzats). 

Des del meu punt de vista, el problema d'aquests rampells d'apuntar-se al gimnàs quan comença el mes de gener i el conseqüent abandonament és que no hi ha motivació. El fet de decidir-se a començar ha de ser una raó de pes per a un mateix, i crec que el canvi d'any és un estereotip tan arrelat que no té sentit per a gairebé ningú (o potser per a mi no té sentit i tinc una visió poc objectiva del tema). Que el metge t'agafi per banda quan tens el colesterol pels núvols i t'avisi seriosament que pots tenir problemes si no hi poses remei, pot ser una raó de pes. Però que canviï el calendari, ho és? A més, crec que per a molta gent, igual que jo, el concepte d'any natural és menys rellevant que no pas l'inici d'any al setembre i la fi d'aquest a l'agost. O al juliol. La meva vida fins ara ha estat dominada pel calendari escolar, però no crec que sigui gaire diferent per a la resta de la gent, ja que molts feu parada i fonda a l'estiu. Molts d'aquests famosos propòsits també tenen millors resultats si s'engloben en una rutina diària o setmanal que ajudi a integrar-los en el nostre dia a dia, de manera que també tindria més sentit plantejar-los quan comencem aquestes rutines.

Potser anar al gimnàs o fer esport és un concepte secundari, però d'altres propòsits com deixar de fumar sí que crec que s'hauria de ser més conscient a l'hora de prendre una decisió. I per tant, s'ha d'estar segur, i tenir una raó de pes per començar. Per a mi el punt de partida, la presa de decisions, és una de les coses més complicades de qualsevol projecte que engeguem, i estar motivat és important per a que tot surti bé. Si no, tan sols hi ha dues solucions: o bé fracassem (amb la conseqüent desmoralització en ser conscients que no hem estat capaços de superar-ho), o bé ens convertim en autòmats que deixem que el món es mogui al nostre voltant, sense ser gaire conscients del que fem i del per què ho fem.