16 de desembre 2013

Renovar-se o morir

Un títol potser una mica catastrofista, però cert. La meva activitat blocaire últimament és molt minsa, i ara per ara l'excusa del Màster ja no és vàlida. Ja no vaig amunt i avall, tinc més temps de lleure, i més temps per dedicar als blocs. Però hi ha hagut un distanciament, el meu racó de cervell vinculat a aquest petit espai de la xarxa que cuido des de fa ja molts anys ha deixat de cridar-me. Potser encara em parla, però amb menys insistència que abans. I el sento, i l'escolto, però no li faig gaire cas. 

Potser és ell, que ja no té aquella espurna de donar voltes i voltes per la catosfera, pels vostres blocs. O potser sóc jo, que miro, penso, somio, estimo, visc i escolto de manera diferent. Que he descobert la grandesa de les coses petites, que he canviat la manera de veure el món. Aquest fet, però, no ens ha de fer incompatibles.

El meu racó de cervell blocaire i jo mateixa hem parlat seriosament, i hem cregut oportú no deixar passar l'oportunitat de renovar-nos, de seguir endavant. Perquè en aquest cas, la frase renovar-se o morir pren rellevància, i és més certa que mai. Així doncs, rentat de cara, com en els vells temps, i intentar seguir donant la tabarra de tant en tant. Perquè encara tenim alguna cosa a dir.

7 comentaris :

  1. Canvi d'imatge, certament! Feia molt temps que el Cau tenia aquell aspecte tan mariner, ara et poses seriosa! Cada moment té la seva imatge també, oi? A veure si el canvi t'anima a escriure una mica més, però la bona notícia és que el blog tira endavant, sigui al ritme que sigui, perquè fa tants anys que el segueixo com els que tu portes cuidant-lo! Jo seguiré passant per aquí, així que podem dir gairebé que any nou, vida nova al Cau de les Nereides!

    ResponElimina
  2. M'agrada aquest nou aspecte... ja, és el que diran tots però ells menteixen i jo et dic la veritat ! No ara en serio (...) a mi m'agraden més els temes amb fons clars, els trobo més amables i còmodes (i que no se m'enfadi en XeXu eh?, que sobre gustos...)

    I res, que ja aniré passant a veure com va el piset !

    ResponElimina
  3. Bona renovació! A part de la renovació externa, espero que veuret internamet per més blocs, com ara el meu... sense pressions, eh?

    ResponElimina
  4. el que sigui abans de morir, tu a la teva i segur que alguna cosa anirà sortint.

    ResponElimina
  5. XeXu, potser és hora de posar-se seriós, d'evolucionar i fer-se gran. L'aspecte mariner calia deixar-lo enrere, i potser m'he passat fent neteja, ja que el bloc ha quedat força buit... Però espero anar-lo omplint, sobretot amb posts. No recupero el ritme no perquè no tingui coses a dir, sinó perquè em costa saber expressar-vos-les. Però cada cosa al seu moment, ja tornarà el ritme. Llarga vida al Cau! (he tingut un flaix de pel·lícula medieval, fent un brindis a l'estil Joc de Trons! Tranquil, cervesa no, que vas dir que no t'agradava!)


    Carquinyol, me n'alegro que t'agradi! Els fons foscs potser acaben cansant, jo crec que també prefereixo el fons de color clar. Només he fet quatre modificacions d'alguna plantilla d'aquestes bàsiques, però de moment ja n'hi ha prou.


    Pons, cap pressió, cap! Si recupero el ritme de la catosfera, ja et faré alguna visita de tant en tant, que veig que és un tema que et té preocupat.


    Joan, morir és una murga, tant in vivo com in silico... Fa mandra, així que intentarem no fer-ho ;)


    Josep, no sé en què m'entens perfectament, suposo que la sensació de renovar-se o morir. Cadascú ho viu de manera diferent, en funció de les estones que hagi estat rondant per la catosfera i del que ha obtingut arran d'aquest racó de món. Jo m'hi he passat moltes hores per aquí, i a més, m'ha permès conèixer gent fantàstica. No ens podem entendre els uns als altres perquè cada situació és diferent, però podem tenir-li cert apreci al nostre bloc. Suposo que et referies a això. En aquest cas, si per tu el bloc és important, ànims i no el deixis morir tampoc.

    ResponElimina
  6. M'encanta que la decisió que t'ha portat sigui la de renovar-se i no pas morir! t'ha quedat molt xulo el rentat!!!

    Molts som els que ja no bloguegem com abans,.. masses xarxes, masses coses, masses obligacions... xò d'una manera o altra, anem seguint...

    Molt bon Nadal, Laia!!!!

    ResponElimina