31 de desembre 2013

Modular l'autosuficiència

Ahir, buscant un regal per a una persona gran, vaig aprendre el significat d'una nova paraula. Ortopèdia. De fet, si la busco al diccionari, la seva definició encaixa amb el que em passava pel cap quan hi pensava. Què és allò que considerem ortopèdic? Normalment plantilles, genolleres, faixes i altres instruments per corregir males postures o deformitats del cos.

Però me n'he adonat que els establiments que prenen aquest nom avui en dia engloben moltes altres coses. No sé pas si de manera incorrecta, no sé si haurien d'anomenar-se d'alguna altra manera, però el post no ve motivat per això. El que m'ha sobtat és descobrir alguns dels objectes que venen a les ortopèdies, la funció dels quals és facilitar una mica les tasques diàries a aquells que tenen dificultats per fer-les, ja sigui a causa de l'edat o per alguna mena de discapacitat. Capses amb una petita ganiveta per poder tallar pastilles. Instruments per obrir taps d'ampolles de plàstic. Per poder-se posar una camisa o jaqueta. Telèfons amb tecles enormes. Coberts amb mànecs especials per facilitar-ne l'us. I un llarg etcètera. Entrar en un establiment d'aquesta mena gairebé és com endinsar-se en una d'aquestes botigues que estan de moda, on hi venen gadgets de cuina per a fer mil i una coses. 

Però el que en aquest post volia destacar és que me n'he adonat de l'existència d'aquestes limitacions en el dia a dia de molta gent. Partir una pastilla. Obrir una ampolla. Vestir-se. Veure les tecles del telèfon per poder trucar a algú. Tot això poden ser obstacles reals. És per això que no considero que aquests artefactes siguin una tonteria o innecessaris, ja que les persones que els fan servir poden tenir un grau més elevat d'autonomia. I l'autosuficiència en el nostre àmbit quotidià és una d'aquelles coses que no valorem quan la tenim, però que quan ens manca ens costa molt adaptar-nos-hi. M'agradaria que es popularitzessin alguns d'aquests instruments, ja és prou dur acceptar les pròpies limitacions que l'edat o els infortunis ens marquen. Les bones idees cal no deixar-les perdre.

4 comentaris :

  1. Doncs tampoc hagués dit mai que aquestes botigues venguessin estris d'aquest tipus, però suposo que és molt fàcil passar-ho per alt quan no es tenen massa dificultats per viure el dia a dia. Ara que ho dius, però, penso que cada cop es tenen més en compte les dificultats de la gent (perquè són un mercat, no perquè vulguin fer un favor a ningú), com per exemple als celíacs. Ara hi ha molts aliments aptes, i encara que diguin que ho tenen difícil, uns anys enrere la seva vida era molt i molt complicada, i sobretot molt cara. Doncs amb l'ortopèdia deu passar igual. Abans es buscava facilitat la vida amb problemes motrius greus, però cada cop es va més al detall i s'intenta fer fàcils coses que en realitat ho són, si tens plenes capacitats, però que poden ser tot un món si tens lesions o pels simples efectes de l'edat. Així que suposo que és normal que aquestes botigues se n'encarreguin.

    Els exemples que has posat són molt bons, i segur que cada dia surten idees noves per facilitar tasques que s'han tornat difícils. El que hem de desitjar és que mica en mica estiguin a l'abast de tothom.

    ResponElimina
  2. Ah! Si ho pensem bé, les ulleres no deixen de ser el primer pas per minimitzar limitacions. I mica a mica anem afegit objectes i estratègies per suplir com el cos va perden capacitats lenta, però inexorablement. Ben mirat, és una bona cosa viure al segle XXI. Fa uns quants segles, la cosa pintava molt pitjor!

    ResponElimina
  3. Sovint fins que no patim o algú proper en pateix alguna d'aquestes limitacions, no ens adonem que en som molts més dels que ens pensem. Vaig tenir una experiència semblant quan una amiga que ha tingut càncer de pit ens va explicar que hi ha una botiga on venen de tot per fer més fàcil el llarg camí de la quimio i radio, dels transtorns emocionals que ens donen a les dones en aquest cas, de coses tan fàcils com un sostenidor que no et faci sentir malament... i saps de qui havia estat idea la botiga? d'una senyora que havia patit càncer. Segurament molts dels objectes que comentes s'han inventat a partir de l'experiència pròpia o propera.

    ResponElimina
  4. XeXu, bé, jo no m'ho havia plantejat com tu, el fet que la gent gran i amb dificultats són un mercat... I tens tota la raó, és un mercat a explotar, peco de ser massa innocent sovint. Però al cap i a la fi acaba éssent una simbiosi, ambdues parts n'obtenen benefici, i els objectes quotidians (no els ortopèdics fets a mida) vaig trobar que no eren excessivament cars (per aquest motiu vaig estar pensant en comprar-ne un). I pots semblar una xorrada, però per exemple, la meva iaia cada matí necessita que li parteixin una pastilleta per la meitat, perquè ella no s'hi veu gens bé. I no és cap sacrifici per la gent que li fa (jo mateixa de vegades), però per a ella, poder-s'ho fer sense dependre de ningú, ja és cert nivell d'autonomia. També jo desitjo que estiguin a l'abast de tothom, la meva minicontribució a aquest fet no és economica però sí que pretenia ser de difusió. Sovint desconeixem l'existència de coses com aquestes.


    Dan, a mesura que avancem tecnològicament perdem la perspectiva d'on érem anys enrere, i el que dius deu ser ben cert. Veure-hi em resulta una limitació molt fàcil de comprendre, però algunes de les que he citat em va sobtar molt adonar-me que podien arribar a ser una limitació real per a moltes persones i que a mi ni se m'havia passat pel cap que ho podien ser.


    Rits, m'ha agradat molt el teu comentari, perquè reflecteix el que jo volia dir. Has citat un problema que potser fins que no t'hi trobes no te n'adones que ho pot ser. En el cas d'un càncer, pot semblar que la pitjor part és la cirugia i la quimo/radio, però con bé comentes, els problemes emocionals que se'n deriven no són pas una cosa a menysprear. Viure-ho et força a ser conscient de les limitacions o dels problemes que estan associats a la nova condició a la qual et trobes.

    ResponElimina