07 de novembre 2013

Ressaca

Molts pensareu que tot seguit us explicaré alguna història picant de juventut, alguna nit d'estiu màgica, alguna trapelleria que va acabar com va acabar... I potser molts pensareu que us estic timant si us dic que la meva primera ressaca va ser fa menys d'una setmana. 

Gots, ampolles plenes, bona companyia, i una nit per endavant. Ganes de compartir una bona estona, sense que l'objectiu de la jornada fos engatar-se (paraula que he après recentment i que em fa gràcia colar aquí). Descobrir que quan t'engresques, cantes millor. Que mica en mica el cap funciona més lent, i esdevens incapaç de prendre decisions de caire lèxic (tot i l'ajuda del diccionari!). I que hi ha certes begudes que són aptes per entrar a la meva llista.

D'entre tots els que vam compartir aquella nit, l'abstemi del grup era l'individu respectable l'endemà. Els altres ens vam haver despertar amb mal de cap i zero ganes de moure'ns del llit... Però això sí, amb un bon record de tots i cadascun dels moments de la vetllada.

5 comentaris :

  1. Sempre hi ha una primera vegada, diuen. Però vols dir que toca tacar el teu expedient a hores d'ara? Si havies arribat fins aquí sense màcula, ara ja no podràs presumir de persona assenyada. El que no dius és si et van quedar ganes de repetir l'experiència, per ser una ressaca no sembla que ho recordis com un moment massa dolent.

    ResponElimina
  2. Els meus temps de ressaca es van acabar fa molt temps, la veritat és que no els trobo a faltar. Bé, la ressaca no, alguns moments abans potser sí...

    Jo he arribat a un punt que es veure una ampolla de cervesa sense alcohol i ja tinc ressaca… ;)

    ResponElimina
  3. una ressaca que et permet recordar tot el que va passar tampoc es tant dolent.....fa mal però de tant en tant també toca divertir-se no?

    ResponElimina
  4. Ehem... fins fa una setmana? No res, eh, res res... ;p

    Jo és que vaig passar una època molt "loca" que, per sort, ja ha quedat enrere. Ara, això d'apalancar-se a les barres de bar ja ho he anat abandonant, tot i queeeee, molt de tant en taaaaaaant, de fet fa 15 dies.... però potser feia més d'un any!

    El dia següent et voldries morir, però després d'una estoneta de mala consciència, queden els bons moments i els farts de riure compartits.

    Així que, de tant en tant, visca les gateres!

    De veritat que no havies sentit la paraula gatera/engatar-se? Forma part del meu vocabulari des d'adolescent! Coses de viure els estius a poble... m'encanta!!!!!

    ResponElimina
  5. XeXu, dubto que a ningú li agradi tenir ressaca, però els moments que ens hi porten de vegades són inoblidables i paga la pena passar-los, tot i que sabem el que pot passar després. I pel que fa al meu expedient... Massa ben considerada em tens! Ja el dec tenir tacat per totes bandes, no deu venir d'aquí ;)


    Carquinyol... ja va bé que el Micaquet no tingui certes imatges del seu pare! Però això de la cervesa sense alcohol... O te la colen, o tenim un petit problema! :P


    Joan, doncs tothom m'ho ha dit, això. Espero no arribar a aquests nivells, ja en vaig tenir prou amb el mal de cap i el mareig.


    Porquet, carai, quin entusiasme el teu comentari! Doncs no, mai havia sentit engatar-se, i em va fer molta gràcia la veritat! I els records perduren, això per suposat, no vaig arribar al nivell de no recordar res de la nit. Perquè seria una llàstima, la veritat, no tinc cap ganes de que em passi tampoc.


    ResponElimina