25 de novembre 2013

Cultura popular

Si en sentir "Què hi farem..." de seguida em ve al cap "... mala cara quan morirem!"

... o bé si algú deixa anar un "Ai senyor..." per dins penso que respondria "...quanta roba i quant poc sabó!"

Vol dir que m'estic convertint en un exemple de com la cultura popular es transmet d'avis a néts. Val a dir que hi passo força estones, amb la meva iaia, malgrat que vaig amb el coet al cul i que últimament arribo a misses dites. I encara que no vingui a cuentu, he de dir que és un solet i per menjar-se-la a petons. Molt poques vegades envia algú a pastar fang o a fer punyetes, però té clar que qui la fa, la paga.

Ben mirat, no sé si només són un parell de frases el que se m'ha enganxat...

3 comentaris :

  1. Jo no sabria dir d'on surten, però en tinc moltes d'incorporades al meu vocabulari. Algunes sí que les relaciono directament amb casa meva, coses molt pròpies dels meus pares o avis, però d'altres no sé massa d'on han sortit, però no paro de dir-ne, i sobretot, d'escriure'n. Però no té res de dolent, no? Aquesta mena de cultura s'ha de preservar, és un patrimoni que tenim, conservem-lo!

    ResponElimina
  2. Això és part de les arrels que un porta i un senyal bo de que en el fons no canviem tant.

    ResponElimina
  3. XeXu, no ho he dit pas, que fos dolent! Senzillament m'ha fet gràcia ser conscient de com es transmet la cultura popular, saber vincular certes coses a una etapa concreta de la meva vida. Els meus fills les hauran de patir, també, em farà gràcia que les sentin! (pobrets!)


    Joan, no devem canviar tant, no! Però veure que has perdut el llenguatge de quan eres més jove i que vas adoptant mots dels més adults i veterans també fa pensar, no creguis...!

    ResponElimina