16 de setembre 2013

No són només pedres

La història mai va ser una de les meves assignatures preferides a l'escola, ho he de reconèixer. Potser per manca d'entusiasme, o per tenir professors amb poca motivació. O potser ambdues coses. Aquesta antipatia era una de les coses que compartíem el meu germà i jo, així que mig jugant, mig estudiant, algun cop havíem enfrontat indis i cobwoys de playmòbil simulant la Guerra de Successió o la Primera Guerra Mundial, sobre un mapa dibuixat en un paper. Les batalles eren cruents, amb insults i braços escampats per terra. Era una altra manera d'estudiar, sense noms recargolats ni vocabulari refinat.

Però el cert és que, com segurament a alguns de vosaltres, vaig descobrir que la història sí m'agradava, però no per estudiar-la sinó per descobrir-la. Una de les primeres coses que me'n va fer adonar va ser un joc de rol que sortia per fascicles amb el diari Avui a mitjans dels anys 90: La Història Màgica de Catalunya. Jo sempre escollia ser una aventurera o una maga, i viatjava amunt i avall dels Països Catalans. Anaves traient targetes i podies fer encontres o missions, i mica en mica guanyaves punts fins que et senties prou fort com per enfrontar-te al drac de l'Albufera. Va ser amb aquest joc on vaig començar a sentir parlar d'Àusias March, Bernat Metge, Gifré el Pilós o Jaume I, recordo que a cadascuna de les targetes n'explicaven quatre pinzellades. I em semblava molt xulo que aquests personatges haguessin existit, i que el mapa s'estengués més enllà de la costa catalana i arribés fins i tot a l'Alguer. La veritat és que no en tenia ni idea que en un racó d'una illa del Mediterrani també s'hi parlés català!
 
Avui en dia encara no m'atreveixo a encetar grans novel·les històriques que han enamorat a milers de lectors, potser perquè encara retinc a la memòria un petit trauma d'aquella època d'estudiant, qui sap. Però això no vol dir que no m'agradi saber-ne coses, aprendre i meravellar-me. Aquest cap de setmana he aprofitat per fer una petita visita al Centre Cultural del Born, i he de dir que m'ha sorprès gratament, pel que n'esperava. És una oportunitat per conèixer alguna cosa més de la ciutat de Barcelona, i per admirar les runes del que va ser la Barcelona del 1700 (que per cert, estan força ben conservades). A més, l'entorn per mi és encantador: sempre m'han agradat les estructures gegants de ferro com el Born, l'arc de la Boqueria o l'Estació de França.

Si en teniu oportunitat, jo crec que és una activitat ben bonica i curiosa, tot i el debat que s'ha originat. Per una banda, és interesant veure com eren les cases (sovint adaptades a l’ofici al qual es dedicava la família), l’empedrat del carrer, la gent que hi vivia…. I per altra banda, ja que enguany celebrem el tricentenari, no està de més conèixer una mica més a fons en què consistí el setge de de 1714. És xocant veure amb els propis ulls la gran quantitat de bombes que van ensorrar la ciutat, i amb ella, la llibertat i voluntat d’un poble. "Posar cara” a coses que fins al moment només són una il·lusió o un gargot al nostre cap ens pot ajudar a decidir el camí que volem triar, i de quina manera volem començar a caminar.


5 comentaris :

  1. M'ha arribat per diverses vies informació sobre aquestes runes, i m'ho prendré com un senyal. La veritat és que no sóc gens amant de la història, suposo que pels mateixos motius que tu, tot i que jo sí que he llegit algun dels totxos històrics sobre Barcelona que corren per aquí. Em falta 'Victus', que potser m'acabarà de donar l'empenta que em falta per interessar-me pels actes del tricentenari. A veure si gaudim de la commemoració d'aquella derrota, com del moment que vivim ara.

    Acabes de ser 'mestressa' i ja t'interesses per altres camps acadèmics??

    ResponElimina
  2. jo tinc la visita apuntada a l'agenda, a veure quan toca.

    ResponElimina
  3. En tinc mooooltes ganes! Les visites xò no estaven totes agafades fins finals de setembre?

    Hi ha controvèrsia xò tb és cert que la remodelació del mercat és d'aquelles obres que m'han acompanyat des de que era ben joveneta. Sempre he vist aquella zona potes amunt. I la veritat és que ha quedat ben bonica.

    Me n'alegro moltíssim que t'hagi agradat, com que t'agradi descobrir la història. Pot arribar a ser apassionant, xò estudiar-la, certament, pot ser un pal!

    ResponElimina
  4. Tinc moltes ganes d'anar-hi, a veure com ho puc fer per engrescar a un xiquet de dos anyets i tres quarts per anar-hi !

    ResponElimina
  5. Jo us hi animo, és una visita maca!

    Xexu, mai no està de més conèixer altres coses. És més: és necessari per desconnectar del propi camp. Jo t'ho recomano, és interessant conèixer com s'estructurava la ciutat, i també hi ha detalls de 1714, o de la història del mercat. Si no n'estàs gaire convençut et recomano que t'hi passis abans de final de mes, que hi ha portes obertes i com a mínim, si no t'agrada no hauràs pagat per entrar-hi...

    Joan, doncs ara que ens està fent bon temps potser tens alternatives més sucoses, però tal i com he comentat a en Xexu, hi ha portes obertes... Qüestió de prioritzar!

    Rits, són portes obertes... Per veure l'auca i altres activitats potser sí que està ple, però per entrar al recinte no has de fer res en especial, ni agafar entrada. I sí... estudiar-la de vegades és un pal! Però veure coses com aquestes m'agraden, sobretot si no es fan pesades (hi ha laberints plens de jaciments dels quals no en pots sotir quan vols i... aquests de vegades també em cansen!)

    Carquinyol, doncs no ho sé... un gelat al sortir? A mi em compres fàcilment amb un gelat o una rajola de xocolata...

    ResponElimina