26 de setembre 2013

Kit de supervivència

Llicenciada, "mestressa"... i de moment, intent de doctoranda. Tot de noms per denominar una mateixa persona, o millor dir, la trajectòria acadèmica d'una persona. Això "d'intent" està supeditat a que em toqui la loteria i alguna de les meravelloses beques mileuristes per a predoctorands porti el meu nom imprès. Creuarem els dits.

Tot i no ser oficialment encara doctoranda, no m'he pogut estar d'estrenar un regal que vaig rebre pel meu aniversari. Un regal fantàstic, d'aquells que ensenyes amb orgull a tothom. Un regal fet especialment per a mi, de la mà de dues de les biòlogues més boniques del planeta Terra. 




El pack del doctorand, imprescindible a la poiata de qualsevol investigador mindundi. Un kit de supervivència per tal de tirar endavant al llarg de la tesi sense acabar boig ni deprimit. Mocadors de paper (per eixugar les llàgrimes de desesperació o les d'alegria), uns quants analgèsics (massa maldecaps... en necessitaré més!), bolígrafs de propaganda (el principal motiu pel qual es va de congrés és robar material d'oficina... tot això d'intercanviar coneixements està sobrevalorat i és només una tapadora), unes quantes dolçaines (pels moments d'estrès, que ja sabem que el cervell només vol glucosa)... I una fotografia per tenir-les sempre present, per saber d'on venim.

Si algun cop he pensat o dit que de la universitat n'he tret poques coses, m'equivocava. Mentia. Potser no va ser una època intensa, però sí que me'n vaig endur coses meravelloses. 

PD. I no, no he estrenat el pack amb els mocadors sinó amb els dolços... que el meu mes de setembre ha estat força estressant!

4 comentaris :

  1. Veig que les idees perduren al llarg del temps, quan jo feia el doctorat ja vaig veure algun kit d'aquests. Però potser el donàvem quan llegien la tesi com a part del regal gran, ara no ho sé. El cas és que són els que fan més gràcia, perquè estan molt treballats.

    Ja em quedo més tranquil sabent que et vas emportar alguna cosa de la carrera! Almenys un parell d'amigues com dos sols, mira quina cara de contentes fan a la foto!

    ResponElimina
  2. oooh!!! aquests regals son els millors, els fets des del cor!!!

    per cert, ... mestressa??? t'has independitzat?

    ResponElimina
  3. Amb amigues així jo també em faria doctorand/a!
    Per cert, m'has fet venir a la memòria una paraula que tenia oblidadíssima... poiata!!! Huas! Mira que m'hi havia recolzat hores, però ara ja l'havia oblidada, i no ho entenc, perquè em feia molta gràcia! (serà per la sonoritat que té, o perquè a un amic meu li dèiem, i de fet, encara li diem Poiatos!).

    Un altre comentari destaco és el de les teves impressions sobre la carrera. Dius que no va ser una època intensa, però almenys t`has endut unes bones amigues! La meva etapa universitària, com ja he dit en altres bandes, va ser en canvi, molt bonica, preciosa i intensa... pel que fa a relacions humanes, persones, festes i amistats que perduren. En el tema acadèmic no puc dir pas el mateix...

    ResponElimina
  4. Xexu, però mola més un kit per al doctorat, no per quan acabes, no? Jo els kleenex els vull per les desesperacions dels experiments, per quan les cèl·lules facin el tonto, per quan un dia tingui uns resultats contraris als del dia anterior... Té gràcia que es pugui fer servir, trobo. De fet, hi havia llaminadures i ja no me'n queda cap...


    Hahaha, no Rits... mestressa perquè tinc un màster ;) Al post anterior ho vaig comentar, que a la feina el jefe em va posar aquest sobrenom.


    Porquet, doncs jo tinc una poiata beeeen gran per mi sola! Reflex de la manca de peles, òbviament, però què s'hi farà... I jo, doncs suposo que al contrari de tu: poca festa, acadèmicment molt bé... però l'amistat també hi és, i tant.

    ResponElimina