22 d’agost 2013

El millor que li pot passar a un croïssant

Et creus que sóc algú que no crec que sóc ni de lluny, em suposes el que desitges, imagines en mi coses coses que només existeixen en tu.

L'única manera en què la gent normal i corrent pot admirar és només una forma velada d'enveja, i jo no vull que m'envegin: em fa fàstic, em fa vergonya, em regira els budells, ¿ho pots entendre? I et diré més: és possible que durant un temps sí que estigués malalt: malalt de soledat, com l'Aneguet Lleig, o com un neandertal dreçat i barbamec en un món de cromanyons; tan malalt que fins i tot vaig arribar a recórrer el planeta tractant de trobar la resta dels cignes. Però vaig descobrir que no hi ha cignes, amb prou feines un o dos per cada cent ànecs, igual aquí que a Djakarta, i em va costar acceptar-ho però al final me'n vaig fer a la idea. Des d'aleshores sento preferència per aïllar-me d'aquest món que heu inventat tan malament.

"El millor que li pot passar a un croïssant", de Pablo Tusset.


Feia molt de temps que no llegia. Massa. I rebuscant enmig de la petita biblioteca de la meva tieta, entre col·lecions gairebé completes de llibres d'Agatha Christie, algun best seller i novel·les vàries, vaig trobar aquest. I suposo que no cal dir que el que em va decidir a agafar-lo i començar-lo va ser el títol, que tot i no tenir sentit amb la trama de la novel·la, sí que traspúa el toc d'humor que la caracteritza.

No faré una gaire bona ressenya del llibre perquè jo d'aquestes coses no en sé. El protagonista de la novel·la, en Pablo Miralles, és un fill de bona família que viu en un cau de merda, alcoholitzat dia sí dia també, habitual dels prostíbuls i un amant de la metafísica i les discussions filosòfiques. D'un dia per l'altre es veurà immers en una trama de persecucions i espionatge, arran de la desaparició del seu germà. Es tracta d'una novel·la per passar una bona estona, però que al final s'acaba enrabassant una mica massa pel meu gust. Tot i així, m'ha enganxat: 468 pàgines en tres dies. La personalitat de Pablo, la seva pròpia visió del món, el tracte que ha de suportar amb la Barcelona més burgesa... Una novel·la de misteri de la mà d'un personatge divertit, estrambòtic i inconformista que de tant en tant deixa anar perles com les que he citat abans, per mi excel·lents.

5 comentaris :

  1. Potser feia temps que no llegies, però quan t'hi poses, t'hi poses, eh! El vaig llegir fa molts anys i encara me'n queda algun record, senyal que alguna cosa devia tenir, però la sensació no és especialment bona, la d'un llibre molt poca-solta i que s'embolica més enllà de les capacitats de l'autor, crec que li ve gran i no s'hauria d'haver embolicat tant, em sembla que en això hi estàs d'acord.

    ResponElimina
  2. Portava massa temps sense llegir perquè fa un any o dos que els llibres totxo acadèmics, els articles, els treballs i el cansament són el meu dia a dia, i que l'últim que en venia de gust en arribar a casa era fixar la vista en un llibre/ordinador/tele, preferia alguna activitat més física de desestrès. Amb això et vull dir que potser sí que és poca-solta i que s'embolica, però a mi m'ha enganxat, m'ha fet riure amb alguns comentaris i m'ha tingut entretinguda, no necessitava pas res més. És més, no hagues tingut cos ni cap per una novel·la profunda que m'hagués fet pensar. Per tant, per mi ha complert el seu objectiu amb escreix.

    ResponElimina
  3. Aquest llibre el tinc a casa des de fa una pila d'anys però mai li he acabat de donar una oportunitat. No sé ben bé xq me'l vaig comprar.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Ei, no cal justificar-se pas! Només expressava la meva opinió, però segur que el llibre compleix el seu objectiu que és el de distreure. La manera com tenim el cap és important a l'hora de triar un llibre, i pots pujar de peus que llibres massa densos, per més bons que siguin considerats, no ens entren en determinats moments. Així que si aquest t'ha entrat la mar de bé, no se li pot demanar més. I si t'anima a tornar a arreplegar un llibre de tant en tant, encara haurà fet més del que li tocava i tot!

    ResponElimina