16 de juny 2013

Desaprendre

Dies enrere, pensant en el blog i en com l'he anat abandonant aquests últims mesos, vaig caure en la temptació de revisar posts antics. Més de sis-cents posts són impossibles de recordar, de manera que tenia molts buits a la ment que mica en mica vaig anar reomplint. Però el que em va sobtar més va ser que alguns escrits (sobretot de caire literari) hauria negat rotundament que en algun moment de la meva vida jo havia escrit allò.

El vocabulari, la notació, l'entonació, les idees, les metàfores... Em vaig sorprendre i alhora frustrar mínimament, ja que ara mateix em considero incapaç de reproduir textos com aquells. Es tracta d'un clar exemple de com abandonar una activitat ens fa perdre fluidesa, ens desentrenem, desaprenem. Algun cop, intentant fer un post he acabat abandonant per no saber com començar, com acabar o com transmetre. Però de la mateixa manera que desaprenem, també podem reaprendre, de manera que amb paciència, temps i ganes, vull intentar recuperar-ho de nou. 

A aquestes alçades, per no tenir gaire pressió i anar amb temps, hauria de començar a escriure la tesina del Màster, una tasca que se'm fa feixuga i que no trobo mai el moment de fer sobretot per aquest motiu: la manca d'idees, de vocabulari. Intento agafar idees d'aquí i d'allà, però la gràcia és retrobar el propi estil.


3 comentaris :

  1. Potser recordaràs que al principi dels temps, els que ja som més granadets dubtàvem que tinguessis realment 16 anys quan vas començar. Et llegíem i, parlaré per mi, em costava de creure que a una edat tan tendra escrivissis amb aquella autoritat, correcció i convenciment.

    Han passat els anys i mai no he deixat de llegir-te. No entraré a valorar si abans ho feies millor o pitjor, no crec que es pugui dir, de fet, però sí que has continuat sent tu. D'alguna manera, ens vam acostumar a la qualitat que trobàvem aquí i la sorpresa va deixar de ser-ho per esdevenir normalitat. Ara segueixo gaudint de les teves reflexions, tot i que el blog ha canviat de caire, a banda d'estar més aturat, però és que tu també has canviat, no? Impossible no fer-ho en aquest rang d'edat. Des de l'inici del blog fins ara has fet tota una carrera i vas a escriure la tesina, com per no canviar!

    Això de repassar posts antics sempre porta sorpreses, però jo crec que m'hi reconec bastant. Alguns els tenia completament oblidats, això sí.

    ResponElimina
  2. cada blog no deixa de ser un diari propi de cadascú, per això ens sorprenem del que hem escrit anys enrrere, de vegades per bé i altres per sentirnos ridículs. Tot normal, som humans sensibles als canvis i així hio transmeten els nostres escrits.
    Tira endavant amb tot, les idees sempre acaben fluint, segur. Pots amb tot, i t'ho demostraràs a tu mateixa.
    Ui d'aquí uns anys quan llegeixis aquest apunt..... :-)

    ResponElimina
  3. Potser estàs en el moment de fer una petita pausa i desconnectar breument de tot. De vegades un està tan cremat que ja és incapaç de pensar res i després d'una petita pausa tot es torna clar.

    Sóc informàtic, això d'apagar i tornar a encendre és el que fem !!! :P

    ResponElimina