27 de març 2013

Vuitanta

Una viva imatge del pas del temps: la meva iaia ha fet vuitanta anys. No podria dir que estigui plena de vitalitat; tampoc ha tingut una vida plàcida que li hagi permès no desgastar-se. Però ha aconseguit superar les advesitats, abaixant el cap múltiples vegades, i sabent a dia d'avui que necessita suport per a tasques quotidianes. Accepta el pas dels anys i la seva condició, però no com una rendició sinó com un canvi d'aires.   

I ric, mentre seu a la cadira, sense tocar de peus a terra, i intentant aguantar estoicament mentre la son s'apodera del seu cos. O quan una abraçada sense motiu o una broma tonta la fa somriure, accentuant encara més les faccions de la cara. O quan arrufa el nas mentre mira per la finestra si plou els dimecres, el dia d'anar a mercat a comprar. 

La típica persona que té aquell "no sé què" que fa que sigui irresistible estimar-la.

Moltes felicitats, iaiona!

4 comentaris :

  1. Doncs felicitats per ella. A seguir estimant-la, i deixant que ella t'estimi, que l'amor dels avis és una cosa de difícil comparació.

    ResponElimina
  2. felicitala de part meva i que dn compleixi molts més

    ResponElimina
  3. Xexu, totalment cert... Quan són bona gent, es fan estimar d'una manera desmesurada. Ella s'ho ha ben guanyat.


    Joan, de part teva, ja li faré arribar, tot i que no sé pas si sap què és un blog! ;)

    ResponElimina
  4. Gaudeix-la, mima-la, cuida-la tant com puguis que quan, per llei de vida, ens deixen els enyores molt, moltíssim.

    ResponElimina