31 de març 2013

Melodies de la meva pròpia història

M'agrada la música, i últimament hi estic força enganxada. Música al metro, música quan em quedo sola al laboratori o quan tinc tasques rutinàries. Tots sabem que hi ha cançons sagrades i necessàries en un moment determinat, que parlen de temes que ens fem nostres, deixant que la imaginació ens faci creure que han estat escrites per nosaltres. 

Del que m'he adonat, però, és que quan de debò necessito una cançó que em parli d'un tema proper, del que em passa, del que vull aconseguir, de com me'n vull sortir... Llavors sempre tinc tendència a tornar als clàssics escrits en la meva llengua. Això no vol dir que no hi hagi cançons bones arreu i en diferents idiomes, però malgrat saber-ne la lletra i entendre-les, mai m'arriben tant ni em fan tremolar com les nostres. És per això que segurament al mp4 hi dec dur cançons que tenen més anys que jo, de temes ben diferents i cantades en català. Totes i cadascuna d'elles, en un moment determinat, m'ajuden a escriure la meva pròpia història.



Saben bé, que el futur és la foscor i que el negre és el color. 
[...] 
Però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden...


4 comentaris :

  1. Fa poc vaig fer un post que s'assemblava una mica aquest. Al final, tirem cap allò que més ens arriba, el que sentim més proper, i quan parlem de música, naturalment, música en català. Sí que és antiga aquesta cançó que poses, però mentre les seguim necessitant, aquestes cançons no desapareixeran mai.

    ResponElimina
  2. el que es nostre sempre ens ho sentim més proper i de passada fem les arrels més fortes.

    ResponElimina
  3. Mai en tota la vida trobarem res millor expressat que en la llengua que ens van ensenyar els nostres pares. Jo almenys ho sento així. Per a expressar-me amb total sinceritat, per parlar del de més endins, sempre hauré de recórrer a la nostra llengua, a la nostra música i a la nostra cultura.

    Si estàs molt musical passa't pel meu blog i el seu darrer post! ;p (acabo de fer autopublicitat!)

    ResponElimina
  4. Jo crec que sempre les necessitarem, Xexu, perquè n'hi ha tantes, tant variades i de tants temes, que tard o d'hora en algun moment de la nostra vida ens hi sentirem identificats. Mentre escrivia el post recordo que em va venir a la ment The Scientist de Coldplay, una de les poques cançons pilars no catalanes per a mi, que aconsegueix tenir en mi el mateix efecte que tindria una canço parlada en la meva llengua.



    Joan, deu ser això!



    Porquet, ja vaig veure, ja, el teu post! Suposo que haver crescut en català fa que aquesta llengua sigui la que m'arriba més. De la mateixa manera que en emprenyar-me sense adonar-me'n renegaré en català. Surt de dins! :)

    ResponElimina