29 de gener 2013

Rebrotar

No puc dir gaire cosa de la meva absència, senzillament que els meus "dia a dia" i les meves rutines han anat canviant. Hi ha diferents patrons, que es van repetint amb una freqüència indeterminada, fora de tota lògica. Laboratori, classes, piscina. O bé laboratori tot el dia i piscina. O bé classes tot el dia i piscina. O bé fer treballets, o presentacions, i treure la piscina del plànning. 

I anem fent. El panorama científic no millora, hi ha dies més animats que d'altres, però intentem tirar endavant. Potser per això una companya em va regalar ja fa uns dies unes llavors per plantar. Esperem que aquest cop també creixin, tal i com ho van fer l'altra vegada, tot i que m'ensumo que són d'una altra espècie. Ja comencen a treure el cap!




Quan hagin crescut, la idea és assecar els trèbols i repartir sort, sentint-me com el calb de la loteria. Segurament no servirà de res, la sort no truca a la porta ni es transmet a través de fulles assecades. Però que es podreixin tampoc és un futur millor per a ells, ni per a ningú. Rebrotar sempre és signe de vida.

5 comentaris :

  1. Home, tan enfeinada no deus anar si encara tens temps de plantar trèvols! És broma, encara gràcies que encara et queden ganes de seguir fent coses en el teu temps lliure. La situació de la ciència és realment futura. No sembla que hagi de millorar a curt termini, així que a prémer les dents.

    ResponElimina
  2. I si en trobes un de quatre fulles sí que hauràs fet fortuna. Jo em passava els estius a l'era de la casa de pagès dels meus padrins, que era plena de trebols, i mai en vaig trobar cap!

    ResponElimina
  3. Noia... amb el barret de piscina una retirada al calb de la loteria si que la tindràs !!

    :P

    ResponElimina
  4. Repartir sort, ens cal. Xò tb cal que la sembrem, cuidem i sobretot, sobretot, treballem.

    ResponElimina
  5. Sort potser no. Però si un bon somriure i aquest és el millor camí per anar a buscar la sort.

    ResponElimina