09 de gener 2013

Despropòsits

Ha arribat el mes de gener, i els gimnasos i piscines tornen de nou a estar a rebentar de gent. Dintre d'uns tres mesos tot tornarà a la normalitat, però d'entrada avui ja m'he quedat sense plaça a una sessió a la qual pretenia anar. I el to no pretén ser irritant, no m'importa pas que la gent faci esport, malgrat que les instal·lacions es massifiquin. És més, me n'alegro, és bo que la gent trobi una activitat esportiva que els motivi i els faci sentir bé.

Que algú vulgui fer esport, a grans trets, pot ser: 1) perquè li agradi i el faci sentir bé, és a dir, com a afició; 2) perquè el metge li recomani fer esport i moure's per millorar en salut o 3) per voler baixar de pes per qüestions estètiques i de salut mental (obsessionar-se amb l'excés de pes pot arribar a límits amb els quals segurament tots estem familiaritzats). 

Des del meu punt de vista, el problema d'aquests rampells d'apuntar-se al gimnàs quan comença el mes de gener i el conseqüent abandonament és que no hi ha motivació. El fet de decidir-se a començar ha de ser una raó de pes per a un mateix, i crec que el canvi d'any és un estereotip tan arrelat que no té sentit per a gairebé ningú (o potser per a mi no té sentit i tinc una visió poc objectiva del tema). Que el metge t'agafi per banda quan tens el colesterol pels núvols i t'avisi seriosament que pots tenir problemes si no hi poses remei, pot ser una raó de pes. Però que canviï el calendari, ho és? A més, crec que per a molta gent, igual que jo, el concepte d'any natural és menys rellevant que no pas l'inici d'any al setembre i la fi d'aquest a l'agost. O al juliol. La meva vida fins ara ha estat dominada pel calendari escolar, però no crec que sigui gaire diferent per a la resta de la gent, ja que molts feu parada i fonda a l'estiu. Molts d'aquests famosos propòsits també tenen millors resultats si s'engloben en una rutina diària o setmanal que ajudi a integrar-los en el nostre dia a dia, de manera que també tindria més sentit plantejar-los quan comencem aquestes rutines.

Potser anar al gimnàs o fer esport és un concepte secundari, però d'altres propòsits com deixar de fumar sí que crec que s'hauria de ser més conscient a l'hora de prendre una decisió. I per tant, s'ha d'estar segur, i tenir una raó de pes per començar. Per a mi el punt de partida, la presa de decisions, és una de les coses més complicades de qualsevol projecte que engeguem, i estar motivat és important per a que tot surti bé. Si no, tan sols hi ha dues solucions: o bé fracassem (amb la conseqüent desmoralització en ser conscients que no hem estat capaços de superar-ho), o bé ens convertim en autòmats que deixem que el món es mogui al nostre voltant, sense ser gaire conscients del que fem i del per què ho fem. 

4 comentaris :

  1. Per qualsevol propòsit d'aquests, si no és que ets aficionat, s'ha de tenir molta voluntat, i per això a la majoria se'ls passen les ganes en unes setmanes. Jo penso que en el cas de l'exercici, si el vols fer, millor que no sigui en forma d'un propòsit com aquest, comença quan vulguis i enganxa't-hi. Va a temporades, a mi m'avorreix força i quan ho faig és per temes de pes. Però no ho he fet coincidir mai amb l'any nou, senzillament veig que toca, i m'hi poso. Però no et trauré plassa a cap gimnàs, això segur!

    ResponElimina
  2. Mai de la vida se m'ha ocorregut fer llistat de bons propòsits per any nou. De fet, potser no els he fet mai i no sé si això m'ha comportat més pena que alegries o a la inversa. Sempre he estat més de l'anar fent i, clar, potser t'evita segons quins maldecaps, però a la vegada, alguns cops, et fa trobar en carrerons sense sortida en que t'hi has anat posant sense ni adonar-te.

    Pel que fa a l'esport. Tota la vida n'he fet, tota la santa vida, i sempre per passió, per gust. Vaig començar amb el bàsquet. 15 anys jugant-hi. Després va entrar a la meva vida la muntanya, que ja no l'he abandonada, i s'hi ha anat incorporant l'atletisme. De tant en tant, a més, una mica de tennis o de natació van caient. Toooot, excepte tancar-me en un gimnàs... fer esport, per mi, sempre ha estat córrer, saltar o caminar a l'aire lliure (com a molt nedar en una piscina). Així que, si és per mi, no et saturaré mai cap sessió de gimnàs! ;p

    ResponElimina
  3. Em fa gràcia llegir justament ara aquest post. Avui he tornat a anar a la piscina, feia més de dos mesos que no hi anava. buf... i em sento genial.

    Xò tot i que sé que em senta molt bé al cos (salut i estètica, si, si...) tb em fa mandra, mai aconsegueixo l'hàbit.

    No m'ho havia proposat com a propòsit, xò en tornar a la feina dp de vacances de nadal m'he proposat refer l'horari malmés darrerament.

    No sé xq ho fem. Certament, ens cal voluntat i cada dia és bo per proposar-s'ho, xò mira, som així.

    Jo espero durar. Vull durar xq sé que em fa molt bé. Tb mentalment.

    ResponElimina
  4. Jo sempre tinc el mateix propòsit d'any nou :

    Dominar el món muhahahahahaha

    però de moment no s'ha complit... serà aquest any ?

    ;)

    ResponElimina