08 de desembre 2012

Un encàrrec

Sóc de mans inquietes i m'agraden les manualitats, alguns dels que passeu per aquí de ben segur que ja en sou conscients. Paperets entre mans que es converteixen en figuretes, roses de Sant Jordi, i altres frikades vàries. 

I avui toca rememorar una manualitat un pèl cutre que vaig fer quan vaig començar la carrera, l'any 2008 (uff, comença a sonar molt lluny això!). El fet és que els seguidors més dinosaures del bloc potser encara recorden aquestes agulles emmangades que vaig fer amb bolis bic i agulles de cosir. Per als que estiguin familiaritzats amb l'àmbit biòleg, sabran que les agulles emmangades es fan servir per manipular, sobretot quan es fan disseccions. Jo les necessitava per l'assignatura de Zoologia, i tenia dues alternatives: comprar-les (no són cares, uns dos euros) o fabricar-les. I jo vaig optar per la segona, tot i que he de dir que era l'única de la classe que ho va fer. 

Un cop acabada l'assignatura, les agulles van acabar a un calaix, no les vaig haver de fer servir més. Fins que, sorpresa, l'any passat vaig fer les pràctiques en un laboratori d'investigació biomèdica on vaig veure que les feien servir per manipular els talls histològics. És una mica complicat d'explicar, però us heu d'imaginar un tros de teixit, que després de fer-li certs tractaments l'acabeu tenint embolicat dins un bloc de cera. Després aquest bloc l'heu de tallar amb una màquina que es diu micròtom, que seria un anàleg a la màquina que fa servir la carnissera per tallar la mortadel·la. Doncs bé, com a eina de suport a tot aquest procés, les agulles emmangades prenen ellevància de nou.

En veure-ho, i recordant que les meves estaven acumulant pols al calaix, les vaig portar al laboratori (amb una mica de por de que em llancéssin pel cap aquella cutrada, tot s'ha de dir!). El fet és que van agradar molt i a sobre van fer servei.

I aniré al gra, perquè que m'hagi decidit a fer aquest post té un motiu. Al laboratori vaig conèixer a una noia que acabava de fer el doctorat, i que juntament amb el cap del grup em van ensenyar moltes coses. Va estar molt per mi, va ser la meva mentora, i em va agradar molt treballar amb ella. Actualment és a Londres, i ens farà una visiteta per vacances de Nadal. El fet és que m'ha donat un encàrrec: m'ha demanat si li faria unes agulles emmangades fetes amb bolis bic! Es veu que les necessita al lloc on està treballant ara.

I què voleu que us digui, m'ha fet molta il·lusió. A mi m'agrada fer manualitats, i també m'agrada rebre-les. Juntament amb el regal també reps una part del temps que aquella persona s'ha passat fent-lo i pensant en tu. I m'agrada pensar que hi ha altra gent que també pensa així, que també ho valora i li fa més il·lusió rebre un boli bic fos amb una agulla enganxada que no pas una agulla emmangada comprada.

4 comentaris :

  1. M'estàs dient dinosaure?? Serà possible...

    Ara es pot comprar de tot, està tot inventat, però m'has fet pensar en les èpoques que jo anava al servei de manetes de la facultat a demanar-los que em fessin forats a la tapa de les plaques 24-well per uns experiments que fèiem... ai, quins temps. Això del handmade a la ciència també triomfa, eh? Cadascú es fa les seves coses, i ja poden dir que són cutres, o que te les pots comprar noves, però fa il·lu trobar les teves pròpies solucions. Ja veus que a la teva mentora també li vas aportar força, no t'ha oblidat pas, que et demani això n'és una prova.

    Saps què tindria mèrit de veritat? Que et fessis a casa el teu propi micròtom per fer els talls de parafina!!

    ResponElimina
  2. He hagut d'anar al post antic a veure quina pinta tenen les agulles emmangadea... Per la descripció que en feies m'ho imaginava força, però no acabava de tenir-ho clar!! Està bé tenir recursos per fer-te les coses tu mateixa...
    Jo darrerament crec que no m'he trobat en una situació d'haver de triar si comprar o fer-m'ho a casa. No sé què hauria fet, en aquest cas. Potser ho hauria provat i després hauria acabat comprant-les igualment!! Per cert, l'estoig de patchwork casolà, una cucada! ;)
    I res, mans a la obra amb l'encàrrec! Entenc que et faci il·lusió!

    ResponElimina
  3. Amb això penso igual que tu...no hi ha millor regal que aquell fet per un mateix. Mai una cosa comprada,per més cara que sigui,tindrà el mateix valor. Jo sóc més de regalar coses així que no pas que me les regalin i reconec que m'agradaria rebre'n més d'aquest tipus. Entenc la il·lusió que expliques i de ben segur que ho faras estupendament bé!

    ResponElimina
  4. Si m'ha fet il·lusió a mi, llegir que t'ha fet l'encàrrec, imagino que per a tu deu haver estat fantàstic! I tant que sí! Res millor que algú valori el que fas amb les teves pròpies mans, amb els teus propis recursos. I si a més, ho valora una persona que va ser tan important i tan estimada per a tu... doncs a bodes em convides!

    Jo també he hagut d'anar a veure la foto perquè ni sóc tan dinosaure (no tenia blog per aquells anys i encara en faltaven un parell) ni en sé tant de laboratoris... i això que durant les carreres en vaig trepitjar uns quants! Però jo era més de matrassos, pipetes, peres, fotòmetres, reactors...

    ResponElimina