15 d’octubre 2012

Sobreviure

La crisi econòmica ens afecta a tots, més o menys directament, i com que tothom escombra cap a casa avui també m'agradaria fer-ho a mi. De moment em dedico a formar-me per poder esdevenir algun dia algú capaç de poder-se dedicar a fer ciència, a investigar aquests buits conceptuals que encara avui tenim, i poder-los omplir per evolucionar en el com, el quan i el per què de tants i tants processos biològics, fonamentalment patològics. Per mi és una tasca preciosa i molt important, poc compresa de vegades per qui ho veu des de fora.

És un món molt castigat, i que malgrat que comprenc la situació en què ens trobem, no deixa de sorprendre'm i fer-me molta llàstima veure com els recursos disminueixen, i com amb menys diners s'han d'intentar obtenir els mateixos resultats o millors. Però és un peix que es mossega la cua, ja que amb molts menys diners, com podré seguir comprant el que necessito? Ara que conec una mica aquest món me'n faig creus del que costen els kits comercials per mesurar certes proteïnes, els anticossos, els medis de cultiu... I sense material no s'investiga ni es poden arribar a obtenir resultats, que en conseqüència tampoc es publicaran en format article en cap revista. Sense publicar et titllaran de mandrós, o de poc ambiciós, i encara et donaran menys diners (o gens!), amb els quals encara podràs fer menys cosa, arribant a un cercle viciós del qual els que tinguin un cop de sort o se sàpiguen espavilar se'n sortiran.

Per altra banda, si el pressupost es redueix també es pot contractar a menys gent, o directament es prohibeix contractar ningú. Es donen menys beques, i els requisits són més durs. No es tracta de perdre la feina, tampoc es tracta de deixar de cobrar. No és una situació que em posi entre l'espasa i la paret econòmicament, ja que no puc perdre una independència que no tinc. És més una qüestió emocional, una mena d'esgotament mental quan t'hi pares a pensar. 

Som en una mena de xarxa tròfica gegant, intentant rampinyar el que es pugui abans que en cas d'una hecatombe, ens veiem engolits pels peixos grans. I encara que pugui semblar estrany, l'únic clam que tinc és poder lluitar per sobreviure-hi, tot i que no puc perdre una batalla on ni tan sols sembla que ens hi vulguin deixar entrar.

5 comentaris :

  1. m'agradaria molt tenir un pla B...malauradament i després de molt buscar-lo no l'he trobat.

    ResponElimina
  2. Fa molts anys que, d'una manera o altra, em dedico a fer comandes per les experimentals que hem de fer, i sé molt bé el preu de les coses que fem servir. Substrats radioactius, agents de transfecció, kits d'extracció d'àcids nuclèics, kits de quantificació d'IgG... sempre m'he gastat al llarg del mes molt més del que cobro jo mateix.

    Com dius, el cercle viciós funciona així, també a les empreses. Se'ns demana fer molt, però s'acomiada gent perquè no hi ha diners, i com vols fer més feina amb menys mans? I això que el finançament aquí és privat. A la pública, el problema és topar amb governs de dretes, que passen d'aquestes coses i retallen sempre per aquí. Si a sobre hi sumes una crisi econòmica d'aquesta magnitud, la recerca del país se'n va a la merda. El que queda ara és sobreviure, com dius, aguantar el xàfec i esperar temps millors. I la seguretat que els bons sempre acaben tirant endavant de la manera que sigui. Ànims.

    ResponElimina
  3. El problema és que ni aconseguint l'impossible et mereixes un mínim de reconeixement i respecte. I això acaba afartant a tothom.

    ResponElimina
  4. Seguim essent un país de fireta, de pandereta. Seguim enfocant les tisores en ensenyament, en investigació i en cultura. Pilars fonamentals d'una societat lliure, que sàpiga pensar i pugui evolucionar. A la mínima es tornarà a apostar pel totxo, pel diner fàcil, per la baixa qualificació dels treballadors... no haurem après res de tot aquest forat en que ens hem posat, que si bé és d'abast mundial, la nostra economia, familiaritzada amb el diner fàcil i la corruptela, ens ha enfonsat un xic més.

    No es té paciència per apostar per la investigació. Això és així en aquest malaguanyat país.

    ResponElimina
  5. Doncs si, tot plegat és ben complicat. Tot i així penso que la ciència és un dels motors econòmics de cara el futur, i el govern per molt que sempre el matxaqui xq és de dretes absolutes i fa barbaritats, ho sap.

    Tinc forces amics que es dediquen a la ciència i m'han explicat que Mas-Colell va ser el que va apostar fermament per la investigació com a motor econòmic fora de la construcció. De fet ell va ser, en la darrera etapa convergent abans dels tripartits, conseller d'Universitats i Recerca (llavors se li deia DURSI). En aquells temps molta gent ens preguntavem xq se li donava tanta importància. I ara comencem a tenir els resultats. I en aquest sentit el tripartit no va intervenir en el model que incentivava la investigació privada alhora que la pública.

    Resultats? tenim 5 centres de no sé quina qualificació però que és molt bona a nivell internacional. Al CRG on treballa un amic meu, que per cert és biòleg i que per cert va poder tornar a venir aquí des de Nàpols xq el seu laboratori es va traslladar aquí, han publicat no sé quants articles a les revistes Nature i Science (s'escriu així?) i tenen beques ben importants a nivell internacional.

    Cert, està tot molt malament i tots ho estem passant molt malament, xò el camp de la ciència és un dels futurs que ha de venir. Perquè ens vam carregar la indústria, el totxo el vam sobrecarregar i per tant, ja no sé cap on més es podrà tirar, xò ens hem de poder ensortir.

    Ànims i endavant!

    ResponElimina